Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats

This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 

at |http : //books . google . com/ 




•i V • ■ 

># '% 


nS> \\1' 


f^arfaart (CoUese lürarg 



BEGUN IN 1858. 

N^'^.^ A'è^^• 

Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 



Digitized by 


Digitized by 








Estampa de La Renaixensa 


Digitized by 


• - \.. 

^ .V. ^4-7.) 

O^A^V>%l•/yvL>KAÀ.aM. -Ka>»-»^cL 

\ h 

Digitized by 







D. Joseph Torras y Bages, pbre., President. 
D. Joseph Martí y Folguera. 
» Francesch Matheu y Fornells. 
» Jaume Massó y Torrents. 
» Lluís Millet y Pagès. 
V Pelegrí Casades y Gramatxes. 
» Claudi Planas y Font, Secretari. 


Digitized by 



Excm Sr. D. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 1861 , 

D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Ma'g de 18O2. 

V» Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig i8o3, 

to Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de i8fJ6. 

V» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de i8by. 

7» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en J de Maig de 1868, 

f» Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86g, 

iMossen Jaume CoUeli y Bancells, proclamat en 7 de Maig de i8y i. 

7 D. Thomàs Fortcza, proclamat en 5 de Maig de 1873. 
D Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874. 

t» Frederich Soler y Hubert, proclamat en 2 de Maig de i8j5. 
» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 1877, 

•j-p Damàs Calvet, proclamat en 3 de Maig de 1878. 

Mossèn Jacinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880. 

D. Joseph Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de i883, 
» Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de i885. 
» Therenci Thos y Codina, proclamat en / de Maig de 1887, 
» Joaquim Riera y Bertran, proclamat en 1 1 de Maig en i8go. 
I» Jacinto Torres y Reyetó, proclamat en i i de Maig de i8go. 
» Joseph Martí y Folguera, proclamat en 8 de Maig de i8g2, 
Ferran Agulló y Vidal, proclamat en 7 de Maig de i8g3, 
» Anicet de Pagès de Puig, proclamat en 3 de Maig de jògo, 
n Francesch Matheu y Fornells, proclamat en 2 de Maig de i 8g7. 

Digitized by 





Mme. Rosa Anaïs de Roumanillc . . . . 
D " Agnès Armengol de Badia 

» Maria de Bell-lloch (Pilar Maspons . . 

» Josefa Massanes de Gonzalez 

» Dolors Monserdà de Macià .... 3 

•» Victoria Penya d* Amer 

» Isabel de Villamartin 2 

Marian Aguiló T FusTKH 4 

t P Tomàs Aguiló i 

» Ferran Agulló y Vidai 4 

» Joan Alcover 

j) Miquel Victorià Amer i 

Víctor Amor 

fD. Joseph d' Argullol y Serra 

Antoni Aulestia y Pijoan 

ExcM Sr. d. Víctor Balagurr i 

D. Lluís Bard 

n Francisco Bartrina i 

t » Joaquim M.» Bartrina 

» Bonaventura Bassegoda y Amigo . . . 

» Ramon E. Bassegoda y Amigo. ... i 

V » Pau Bertran y Bros. 1 

V » Adolf Bí-ANCH Y Cortada ^ 

» Joseph Blanch y Romaní 

V « Antoni de Bofarull y de Broci. . . . 
» Jaume Boloix . 

Mossèn Joseph Bonafont 

D Antoni Bori y Fontestà 1 

Mossèn Salvador Bové y Salvador. . . . 

yD Fkancksch Pkí.av Briz 4 

w Víctor Brossa y Sangerman 

V » Damàs Calvkt í 

V » Antoni Camps y Fabrés i 

Lo Cançoner de Miramar, \ D. G Rosselló) . 

Lo Cançoner de Vilatort. (D. Fco. Mun^). . 
D. Jacinto Capella 

» Antoni Careta y Vidal 

» Joseph Carner 

» Francesch Carreras y Candi 

» Joan Manel Casademunt 

V » Francisco Casas y Amigo 

I» Ramon Casellas 

Digitized by 




D. Enrich Castelnau i 

» Frederich Clascar y San ou i 

n F. Clascar y Sanou y N. Font y Sagué . i 

» Emili Coca y Collado i «; 

n Ramon Colom y Virgili i 

Mossèn Jaume Collell y Bancfj.í.s. . . . í» 5 2 . 

D Ramon Nonat Comas 2 

V » Joseph Coroleu é Inglada 1 2 

Srs. fCoroleu y Pella 1 

Mossèn Miquel Costa y Llobera 1 

\'ü Pere Courtais 1 

B Lluís CharraSse . : 1 

» Alfons Damians y BancelU 1 

» Fèlix Descourt 1 

» Marian Escriu y Fortuny. 1 

V » Salvador Estrada i i 

» Pompeu Fabra i 

Un fadrí de Mont jnya. (W. } Verdaguer;. i 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló 3 

V » Joan B Ferrer 1 

» Manel Folch y Torres.. 2 1 

n Norbert Font y Sagué 5 i 

V » Marian Fonts 1 ? 

V »» Guillem Forteza y Valentí i 1 

V » Tomàs Fortf/a 3 2 2 

» JosFPH Franquesa y Gomis 3 i 4 

» Joseph Franquet y Serra 1 

» Enrich de Fuentes 2 

» Arthur Gallard 2 

» Joseph Garriga y Lliró 1 

V • Víctor Gebhardt 1 

M Martí Genis y Aguilar 2 2 4 

rt Salvador Genis 1 

» Adrià Gual 2 2 

Mossèn Joseph Gudiol y Cunill 1 i 

D. Àngel Guimerà 4 1 

yMossen Joan Guiraud > 1 

+D Joseph Ixart 1 

•{Jordi (D. MiLRiAN Aguiló y Fustkr). . . 3 

D Manel Lasarte i 

I» Víctor Lieutaud 1 

» Gabriel Llebres y Quintana ' > 

» Teodor Llorente 1 

» Joan Maragall 2 

Digitized by 


ANY 1899 


D. JosEf'H Martí y Folgueua } 

« Francisco Masferrer y Arquimbau. . . 
» Ramon Masifern i 

Arthur Masriera y Colomer a 

» Fkancksch Mathku y Füunklls. ... 3 

1 Gabriel Maura 

I) Apeles Mestres 2 

vExcm. Sr. D Manel Milà y Fontanals. . . 

D Antoni Molins y Sirera 

i> Joan Monné 

• Pere Montanyola 

Armengol del Montsech. (D Silvino Thos) , 

7D Joan Montserrat y Archs 

7 » Francisco M uns 

» Lluís B. Nadal a 

7 • Pere Nanot Renart 

^Joan Nebot y Casas. (D. F. Pki.ay Briz). . 

n Jaume Novellas de Molins 1 

» Pere Nubiola y Espinós 

n Matheu Obrador y Rennassar 

» Narcís Oller y Moragns 

• Anicet de Pagís de Pu!G ^ 

» Joseph de Palau y de Huguet 

» Pere Palau y Gonzalez de Quijano. . i 

» Pere d* Alcdntara Penya y Nicolau. . . 
•\'Pere Pi y Parera. (D Fkederich Soler). . 

D. Ramon Picó y Campamar 4 

f » Felip Pirozzini y Martí 

r » Fèlix Pizcueta 

• Claudi Planas y Font i 

+ n Joan Planas y Feliu 

» Jaume Pomar y Fuster 

'\ Carles Pom de Ginebreda. (D. F, Soler). . 

D. Joan Pons y Massaveu 

f » JosEPM Lluís Pons y Gallarza. ... 5 

» Cnrich Prat de la Riba 

D Joseph Puig y Cadafalch 

» J. Puig y Cadafalch y Cassimir Brugués 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Frederich Rahola y Trèmols i 

» Jaume Ramon y Vidales 

» Frederich Renyé y Viladot 

» Isidro Reventós y Amtguet 1 

Genis Domingo Reventós. (fD. F. Anglada.) 













Digitized by 




D. Joan Ribas y Carreras i 

» Manel Ribot y Serra 2 a 

D Joscph Ricart y Giralt i 

» Joaquim Ricra y Bkrtran ^ h la 

Y » Lluís Roca y Florejachs i 2 4 

í» Joseph Roca y Roca a 

» Manel Rocamora i 

« Ge^oni Rosselló a i 

Y » Joaquim Rubió y Oks 3 2 a 

»> Joaquim Ruyra y Oms 2 3 

D Salvador Sampere y Miquel. .... 4 

D Sebastià Sans y Bori i 

Mossèn Joan Segura. . . : i 

D. Jaume Serra c Iglesias i 

» Joseph M.« Serra y Valls i 

» Ernest Soler de las Casas i i 

7 »> Fkederfch Soler t Hubert .... 4 3 s 

n Joseph Sorribas y Riera i 

D.' Emilia Sureda. . 1 

jMossen Joseph Taronjí y Cortes a 

D. Guillem A. Teli y Lafont a s 

» Silvino Thos y Codina 1 3 

D Thkrenci Thos Y Codina 3 a ^ 

» Francisco Tomés y Estruch i 

Mossèn Joseph Torras y Bages i 

D. Jacinto Torres y Reyetó ^ 2 f, 

El Trovador de Montserrat. (V. Balaguer). a 

D. Sebastià Trullol y Plana a 

» Francesch Ubach Y Vinyeta 4 la 19 

» Agustí Valls y Vicens 6 

» Marian Vayreda i 

» Pere Antoni Ventalló 2 

Mossèn Jacinto Verdaguer ■^ 4 4 

fD. Joseph Verdú y Feliu 1 

» Lluís Via i 

» Antoni Vicens y Santandreu i 

n Cosme Vidal i 

Y » Eduart Vidal y Valenciano 1 

-V » Gayetà Vidal y Valenciano 2 i 

■\-Pere Ramon Vidal. (D. F. Pelay Briz) . . 2 

D. Emili Vilanova ? 

Mossèn Anton Vila y Sala i 

D. Miquel Zavaleta 1 

Anònims 4 

Digitized by 



Excm Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma Diputació provincial de Gerona 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de les Balears. 

Excma. Diputació provincial d' Alacant. 

M. I. Sr. Rector d' esta Universitat. 

M. I. Sr. President de la Acadèmia de la Llengua Catalana. 

M. I. Sr. President de la Acadèmia de Bones Lletres. 

l-os Mestres en Gay Saber. 


D Eusebi Güell yBacigalupi. 1874 

» Fcrr6i\Puig. » 

Sr. Comte de Bell lloch 1880 

» Marqués de Castellbell. » 

» Marqués de Comillas. 1881 

D. Manel Arnús. 1893 

Enrich Batlló. » 

» Istdro Bonsoms » 

D.' Emilia Carles, v.» de Tolrà. » 

D. Joseph Carreras. » 

» Joan Coll y Pujol. » 

Cassimir Girona. » 

D Joan Girona. » 

» Manel Girona. » 

» Camilo Mulleras » 

» Alexandre Pons y Serra. » 

n Bartomeu Robert. » 

» Antoni Roger y Vidal. » 

Sr. Marqués de Sta Isabel. » 

Sr Duch de Solferino. i> 

D. Pere de Sotolongo. a 

Ajuntament de Vich. 1896 

D.»Cpció Dolsa,v.* Llorach » 
D. Joseph Mansana » 

» Pere Grau Maristany. » 
» Joseph O. Martí y Ballés. » 
D Joaquim Pena y Costa, p 
» Ramon Montané. 1898 

» Domingo Scrt. » 

Lliga Regional de Manresa 1897 
Ajuntament de Olot. » 

n Mataró. d 

>" Balaguer. » 

Valls. » 

» Lleyda. » 

n P. de Mallorca » 

t Tarrassa. » 

» Sabadell » 

Ateneo Barcelonès. 1898 

Agrupació (..atalanista de 
Vilassar de Mar. s 

Digitized by 



Abella y Cirera, Pere. 

Aguiló, Plécit. 

Alcayde, Francisco de P. 

Aldavcrt, Pere 

Aldrich, Albert. 

Aleu, Antoni de P. 

Alió, Francisco. 

Almirall y Forasté, Joan. 

Alsina, Ferran, 

Amat, Gervasi. 

Amat y Lloveras. Jaume. 

Amer, Miquel Victorià. 

Amigo de Cabo, Pere. 

Andreu, Antoni 

Andreu y Serra. Ramon. 

Andreu. Miquel. 

Arajol, Ramon. 

Arno y Marisiany, Pere. 

Arús y Boada, Alfons. 

Associació Popular Regionalista 

Aufcril, Frederich. 

Aulestia. Antoni. 

Bach de Portolà, Antoni 

Balansó, Llorens. 

Balari, Joseph. 

Ballver, Jaume. 

Bardera, Joan 

Bardera, Ramon. 

Baró, Teodor. 

Bartolí, Joan. 

Bartrina, Francisco. 

Bas, Àngel. 

Bassegoda, Bonaventura. 

Bassegoda. Ramon E. 

Basté, Jaume. 

Basté y Ferrer, Andreu. 

Batlles y Fontanet, Joseph. 

Ballló, Frederich. 

Bernades. Joan. 

Bertran, Felip. 

Bertran y Rubio, Eduart. 

Blanch y Piera, Joseph. 

Blanch y Romaní, Joseph. 
Bofill, Jaume 
Bonet, Manuel. 
Bordas, Frederich. 
Bori y Fontestà. Antoni. 
Borràs, Valentí 
Borrell, Prudenci. 
Boter, Francesch de 
Bover, Salvador. 
Bozzo, Jaume. 
Brocà, Guillem M.« de 
Brossa y Sangerman, Víctor. 
Brugués, Cassimir. 
Brunet y Bellet, Joseph. 
Bulbena, Arthur. 
Bultó y Sert. Francisco. 
Cabot y Rovira, Joaquim. 
Camarasa, Esteve. 
Camin, Àlvar M.» de 
Campmany, Antoni de P, 
Camprodon, Joan. 
Canals, Emili. 
Capdevila, Joseph. 
Capella, Bonaventura. 
Capella, Timoteu. 
Cardona, Joan. 
Carles, Emili. 

Carreras y Candi, Francesch. 
Casas y Carbó, Joaquim. 
Casas y Font, Enrich. 
Casds y Font, Francisco. 
Casas y Rabiol, Melcior. 
Casart, Salvador. 
Cascante, Joseph. 
Casellas, Ramon. 
Castellvell, Jaume. 
Clapés, Joan. 

Clapers y Berenguer, Joseph. 
Coll y Escofet, Pere. 
Coll y Rodés, Joseph M." 
Collaso, Enrich. 
Colom, Gabriel. 

Digitized by 


\HY 1899 


Colomer y Coll, Francisco. 
Comas, Ramon 
Cortés, Gumersindo 
Costa y Camp, Francisco 
Cuadras, Manel. 
C uadras y Feliu, Antoni. 
Cucurella, Joseph 
Daniel, Eusebi. 
Delàs, Ferran de 
Domènech, Eduart. 
Domènech, Lluís. 
Duren, Joaquim. 
Duran y Bas, Manel. 
Duran y Folguera, Modest. 
Duran y Ventosa, Lluís 
Durin y Ventosa, Ramon 
Elías, Alfred. 
Escuder, Manel. 
Escubós, Albert. 
Estanyol, Joseph. 
Estany, Martí. 
Estapé, Grau. 
Fàbregas, Anton M.» 
Fàbregas, Francisco. 
Feliu y Codina, Joan. 
Ferrer, Joan 

Ferrer y Barbaré. Joseph. 
Ferrer y Ferrer, Antoni. 
Ferrer y Ferrer, Pau. 
Ferrer y Soler, Lluís G. 
Fina y Girbau, Eusebi. 
Fiter é Inglés. Joseph. 
Flos y Calcat, Francisco. 
Folguera y Duren, Manel. 
Fonolleda, Jaume. 
Font, Pau. 
Font, Víctor. 
Font y Sagué, Norbert. 
Freixas y Freixas, Joan. 
Freginals, Crislòfol. 
FuUé, Francisco, 
Fuster y Domingo, Narcís. 
Galbany, Joseph 
Galí, Pau. 
Gallardo Antoni. 
GalUrt, Arthur. 

Gallissi, Antoni. 
Gambús, Joseph 
García y .Mira, Francisco. 
Garriga, Ramon. 
Gassol y Millé, Joseph. 
Gatius y Durdn, Just. 
Gay, Jonquim Manel. 
Gaza, Alfred. 
Genis y Aguilar, Martí 
Giralt, Joaquim 
Girona, IgnaM. 
Gorchs. Ceferí. 
Grau. Felip. 
Grifell, Pere. 
Gual, Adrii. 
Guasch. Joan M.» 
Hill y Feliu. Jaume. 
Imbert, Eduart. 
Llacuna, Esteve. 
Llagostera, Lluís. 
Lleó, Modest. 
Lligé Joan. 
Llopis y Bofill, Joan. 
Llopis, Manel. 
Llorens, Jaume. 
Macià, Eusebi. 
Macià, Narcís. 
Malagiida, Alfons. 
Malla y Grané, Ramoo. 
Mallofré Joseph. 
Maluquer y Viladot, Joan. 
Maragall, Joan. 
Mari«tany, Feliu. 
Marlés, Gumersindo. 
Marquès, Manel 
Marsans, Lluís. 
Martí, Julià. 
Martí y Beya, Miquel. 
Martí y Casas. Joseph. 
Martínez. Arnau. 
Maitorell, Bernardí. 
Mas y Ramis, Domingo. 
Maspons, Francisco. 
Masriera, Frederich. 
Masriera, Joseph. 
Massó y Torrens, Jaume. 

Digitized by 




Matas y Burgués, Miquel. 

Matas y Picanyol, Joseph. 

Matheu, Emili. 

Matheu y Fornells, Joaquim. 

Milà, Tomis A. 

Millet, Francisco. 

Millet, Joan. 

Millet Lluís. 

Millet y Villa, Pere A. 

Miquel y Badia, Francisco 

^•iquele^ena, Pelay de 

Mitjans, Juli. 

Moliné, Ernest. 

Molins y Sirera, Antoni. 

Mon y Bascos, Joan. 

Monclús, Joseph. 

Montanjenfhs, Los 

Moragas y Barret, Joseph. 

Moragas y Rodes, Vicens de 

Montanyola, Pere. 

Muntadas. Bernat 

Nació Catalana, La 

Nadal, IJuis B. 

Nicolau, Antoni. 

Nicolau, Joaquim. ^ 

Noguera y Vila, Lluís. 

Nogués y Taulet, Jaume. 

Novellas de Molins, Jaume. 

Olivari. Antoni. 

Oliver, Jaume. 

Oliver. Miquel S. 

Oller. Narcís. 

Omedes, Pere. 

Orfeó Català. 

Palau y de Huguet, Joseph de 

Papirtr y Fortabella, (Carles. 

Pellicer, Joseph Lluís. 

Pepratx, Justí. 

Permanyer, Francisco de S 

Permanyer, Joan. 

Permanyer, Ricart. 

Perpinyà, Ferran. 

Perpinyà, Joan. 

Pibernat, Artur. 

Piera, Joseph 

Pin y Soler, Joseph. 

Pirozzini, Carles. 

Pla y Soler, Magí 

Planas y Casals, Víctor. 

Planas y Font, Claudi. 

Planella, Macari. 

Pons y Massaveu, Joan 

Porcar y Tió, Manel. 

Porta, Oscar. 

Prat de la Riba, Enrich 

Puget. Rafel. 

Puig y Cadafalch, Joseph. 

Puigdollers, Joseph. 

Puigsamper. Frederich. 

Puigpiqué. Francisco. 

Puigventós, Jaume. 

Quintana, Sixt. 

Ravell, Rafel. 

Renyé y Viladot, Frederich. 

Reventós, Isidro. 

Revcntós, Joseph. 

Reventós y Janer, Joseph 

Riba y Lledó. Francisco. 

Ribalta. Miquel. 

Ribas y Serra, Joseph. 

Ribera, Joaquim 

Ribot y Climent, Francisco. 

Ribot y Serra. Manel, 

Ricart y Caralt. Ramon. 

Riera y Penosa, Jaume. 

Rifà y Munt, Joseph. 

Rigualt, Tonaàs de A. 

Riquer, Alexandre 

Rivera, Joaquim. 

Robert, Agustí. 

Rocamora, Manel. 

Rogent, Joseph. 

Roig, Jaume. 

Roig y Punyet, Joseph. 

Romaní y Romaní. Antoni. 

Romaní y Puigdengolas, Frco. 

Romanyà, Francisco. 

Romeu, Manel 

Roviralta, Joseph. 

Rubió y Lluch, Antoni. 

Rusiayol, Jaume 

Ruyra, Joaquim. 

Digitized by 




Sagnicr, Lcopold. 
Saltor, Gil. 
Saadiumenge, Magí. 
Sans, Ramon. 
Santaló, Pere. 
Santasusagna, J 
Santonja, Joseph. 
Selva y Rubió, Emili. 
Senties, Miquel. 
Serra, Jaume. 
Serra y Hunter. Jaume. 
Serra, Marian 
Serra, Ramon A. 
Serrahima, Maurici. 
Serrallés, Pere. 
Solà, Baldomero. 
Solà, Joseph. 

Soler de las Casas, Ernest. 
Soler y Palet, Joseph. 
Sunyol, Anton. 
Sunyol, Marcelí. 
Surribas y Riera, Joseph. 
Tarré, Emili. 
Tayà, Joseph. 
Teli y Lafont, Gui'lem A. 
Terrasa, Joan 
Tintorer, Francisco M 
Tintorer, Joaquim M. 
Tintorer, Lluís M. 
Tintorer, Rafel. 
Thomàs y Bigas, Joseph. 
Thos, Silvino. 
Tomasino, Joaquim. 

Torent, Lluís. 

Torcnt, Rafel. 

Torras, Cèsar A. 

Torras y Bages, Joseph. 

Torres y Vilaró, Ramir. 

Trabal, Lluís. 

Trabal, Jaume. 

Trilla, Vifred. 

Triedu, Miquel. 

Tusquets, Joan. 

Ubach y Vinyeta, Joseph. 

Valls, Agustí. 

Valls, Timoteo. 

Valls y Vicens, Joseph M.* 

Valls y Vicens, Agustí. 

Vallès y Ribot. Joseph M.* 

Ventalló, Pere A. 

Verdaguer. Àlvar. 

Verdaguer y Callis, Narcís. 

Verdú y Puigjener, Manel. 

Vergés, Francisco de P. 

Vernis, Lluis. 

Via, Lluis. 

Vidal, Enrich X. 

Vidal, Lluís Marian. 

Vila, Andreu. 

Vilanova, Emili. 

Vilaseca y Mogas, Joseph M.» 

Vilumara, Ricart 

Vintró, Juli. 

Vives, Alfred. 

Ward, Benjamí. 


Sant Celoni. 
Draper, Miquel. 

Ateneo Tarraconense de la classe 

Ramon y Vidales, Jaume. 

Digitized by 


Digitized by 



Als honorables poetes y escriptors de Catalunya y de 
tots los territoris ahont la nostra llengua es parlada ò cone- 
guda, los V"ÍI Mantenedors del CoHsistoyi dels Jochs Florals 
de Barcelona en V an}' xli de llur restauració, salut. 

A fi de donar bon cumpliment a la honrosa comanda quc1 
respectable Cos d'Adjunts nos feu lo dia 30 del darrer Octu- 
bre, vos convidain a pendre part en los Jochs Florals d'en- 
guany que, segons los Estatuts y bones costums establertes, 
se regiríln per. lo següent 


Lo primer diumenge de Maig vinent, que s'escau ésser 
enguany lo dia 7, se celebrarà la poètica festa, en la qual se- 
ran adjudicats als autors de*- les tres mellors poesies que hi 
opten, los tres premis ordinaris que ofereix cada any l'Exce- 
lentíssim Ajuntament de Barcelona, protector y ja de temps 
antich aymador de la (iaya Ciència, ò sían la En(;lantl\a, 
la Viola y la Flor \ atukal, que corresponen als tres mots 
que forman lo lema de la Institució. 

La Ex(;la\ TINA d'or se donanl al autor de la mellor poe- 
sia sobre fets històrichs ò gestes glorioses de Catalun3'a, ò 
be sobre usatges y costums de nostra benvolguda terra, es- 
sent preferida en igualtat de mèrit la escrita en forma narpa- 
tiva de romanç ò llegenda. 

De la Viola d'or y AR(;r.xT se'n farà entrega al autor 
de la mellor poesia lírica, relligiosa ò moral. 

La l•'LOR NATi'RAL, premi anomenat iX honor y cortesia, 
s'adjudicarà (x la mellor composició en vers sobre tema que's 
dexa al bon gust y franch àrbitre del autor. Seguint la bella 
costum, d'antich establerta, lo qui obtinga aquest premi 

Digitized by 



dcuvA fcrnc present íl la dama de sa elecció, la qual, procla- 
mada Reyria dv la Festa, entregar.í tols los altres premis als 
qui *n sían guanyadors. 


Una copa artística que ofereix lo Consistori a la mellor 
composició en prosa sobre tema y íçònero literari que\s dexa 
al bon gust del autor. 

D'acort ab los Esía/iifs cfc/s Jochs Florals, podnín con- 
cedirse'ls premis, accèssits y mencions honorífiques que'l 
Consistori judique ben merescuts. 

Totes les composicions deuran ésser inòdites y escrites en 
antich ò modern catald d'aquest Principat, de Mallorca, de 
Valencià ò del Rosselló. 

Tots los treballs, rigorosament inèdits y escrits ab lletra 
clara y inteligible, deuran ésser remcsos a la Secretaria del 
Consistori (Passeig de Gracia, 25, principal, segona, Gracia), 
abans del mitgdía del primer d'Abril vinent, junt cada hu ab 
un plech clos que continga'l nom del autor y duga damunt 
escrit lo títol y lema de sa composició. 

No s'entreganVl premi al autor qual nom no conste cla- 
rament espressat en lo plech respectiu, b va ja en forma d'ana- 
grama, pseudònim ò altra contrassehya. 

Los plechs que contingan los noms dels autors no pre- 
miats, se cremaran, com de costum, al acte mateix de la 

Lo Consistori's reserva per un an_v, a comptar del dia de 
la festa, la propietat de les obres premiades. 

Que'l Senyor vos donga llum d'inspiració pera cantar ab 
esperit verament catahí la Pàtria, la Fé y VA mor, y A nos- 
altres discreció en judicar y acert en premiar als més dignes. 

Fou escrit y firmat lo present Cartell en la ciutat de Bar- 
celona, als trenta de Desembre de 1898 per los VII Mantene- 
dors: Joseph Torras y Bagks, Pbre., P;'6'.s7V^é';i/.— Josepm 
Martí y Folgurra.— Fraxcrsch Matuei'.—Jaumf: Massó 

Y Torrents. — Lluís Mn.í.ET y Pa(;ès.— Pelec.rí Casades 

Y Gram.vtxes. — Claudi Plaxas y Foxt, Secretari. 

Digitized by 



•^I lli f>> 



Núm. I. 1898. Alegria. Lema: Pàtria rcJrrssat y cerca'l teu camt. 
M.\THEU.— a. Ull missatger de la Moreneta. ^ Per que castell ciclópich, 
montanya catalana —tos mil gegants de pedra de vetlla sempre estan? 
JA.CINT0 Verdaguer.— 3. Esclavit'it. ^No ho sabias? — 4. Brots. A tii. — 
5. Carta desclosa. Sagramiital. — 6. La mort. O mors ero mors tua. 
— 7. Canso de Nadal pera cantar ab la tonada de cL'Alba somriu^ d*en 
Clavé. Christus nat us est nobis. — 8. Nit de morts. Moult foi moult es» 
poir. — 9. La capitulació de Cambrils (any 1640). Ah! Castella castellà^ 
na-^si la terra catalana — no Vhagtu's conegut may! Víctor Bala- 
guer. — 10. Orjte fratei. Per la salut de la Pàtria. — n. La bella mort. 
Mística.— 12. Berenguer Ramon II lo Fratricida. Quantas vegadas una 
acció criminal es causa ori^ inaria de grans virtuts, — 13. Redempció. 
— 14. L'enderroch. 1 Vanitat y res m.'sl -\^. La mortalla. Oh, mare, 
tu seràs benehida entre totas las santas donas, F. Coppée. — 16. Cuento 
nou. Forrat de vell.— l'j. La festa major. /Qui l'ha vista y la veu! — 18. 
6 de Juny de 1808. ^Qui ho havia de dir? V Historia. — 19. Montse- 
rrat. Apiech regional y seguit. — 20. Boda mortal. Balada. — ai. Via 
fora al presoner. Germans, nostra mare aymada — està molt martirit^ 
\ada! — 22. Lo que diu la fulla. Pulvis es. — 23. Narcótich. ^Perquè m'he 
despertat? — 24. Cant de retorn. Te seguir*' exhalant gemechs sens or^ 
dre. EsKiLO. — 25. Los cosinets. Oh amor, oh èter no amor, alma del 
mundo. — 26. Jesús en la Creu. Deixeu tendras donas, deixeu las plora- 
Has — aquestos son horas de goig, no de greu. — 27. Independència. 
Mon ver re n' est pas £ rand, mes je bois dans mon ver re. La coupe et 
les Itvres. A. de Musset. — 28. Selvatgia. Oh malhaurats qu* esteu 
damnats d una ceguera eterna! Schiller. — 29. Lo cant del porró. C<i- 
talans. — 30. Mutisme. Plus ultra. — 31. Renaixensa. Desprès del aixut. 

Digitized by 



—32. La Abella. Labor prima virtus.^}-^. Sahó florida. Interior. — 34. 
Matinada. Amor, pena s y diners no poden estar secrets. — ^^. Nit de 
Nadal. La nit de Nadal n'es nit d'alegria. —36. Bacaiial. Tardor ni 
may que vingas si Vendiis las flors. — 37. Elevació. Amunt. — 38. Ador- 
mideta. /Quin despertar/— }q. Als veiisuts. VtP victis.— 40. Lo Dey de 
las venjansas. Lo Deu de las venjanuis es lo Senyor; lo Deu de las ven- 
jansas obra lliurement. Deus ultionem Dominus; Deus ultionem libere 
egit. (Ps. XCIII, V. I.) — 41. L'illa Sagrada. Cant dels pobles oprimits. 
—42. Humorística. Apaga la llus y seva. (Dita popular). — 43. Los Xi- 
qiiet^ de Valls. Amunt. — 44. La Fé y la Veritat. Fides et Veritas. — 4S. 
D'Afroi»t. PeraH poble no pot haverhi res in'Splicable. — 46. Cors 
units. Dues amors que ^n fan una, no les cap descompartir. M. Aguíló. 
— 47. Vi^la pagesa. Be està Vhom baix del arbre. J. Ll. Poss. — 48. 
Plant d'amor. /Ay, ay la vida! — 49. La fàbrica catalana. De la màquina 
sonora — la vo\ dice sin cèsar - tricli, trach, trich, trach. Ven'tura Ruiz 
Aguilera. — 50. Vocació. Mirall de molls. — 51. Armom'a. Histórich. 
— 52. Les dues arpes. Sols ab ressò d'una ó altra s'obren las portas 
del C^/. — 53. Joventut. Himne etern. —^4. Lo cant dtl Almogàver. 
Avant sempre. — s")- Canso nova dels obrers catalans, ija hem trobat 
feyna! — 56. Pàtria y Llibertat. Catalunya y avant. — ^7- Lo cant dels 
espurgadors. Firàm. 58. Nota dMiivern. i8()(). — S9• Idili de Pascua. 
Amor primerench. — óo. Matinal. Fè. — 61. La gent de casa. Vindicació. 
— 62. Cansoncta nova. La malalta enamorada. — 63. Satanàs. /A^<? ^0/ 
estimar! Sasta Teresa.— 64. Cor íidel. Ben fet.—d^. A ma Pàtria. 
i Avant Catalunya, avant! — 66. La Marieta de las freixuras. Vianda ve- 
lla, suclt nou. — 67. Hora baixa. Sugestió. — 68. Invocació. Pàtria, Fi- 
des. Amor. — 69. Serena. Fides. — 70. La estrella dels pastorets. B'tl/iem! 
— 71. Ram-'llet. lísperansa. — 72. Lo derrer. Hivernal. — 73. Herodias. 
Tradició. —74. Sempreviva. Somni. — 75. Idili. Tradicional. — 76. Amor. 
Vaucell que pels ayres vola, sols va néixer per ^antd... —77. Les barres 
de sang. / K/'ti /or^f.'— 78. Vernal. Natura.— -jí). Desde'l cim. Idea I itat. 
— So. Cant de la Sulamita. Fgo dilecto meo, etc^ etc. Cantica caniico- 
rum, cap. VI, v. 2. — 81. Darrerías. A una dona. — 82. Iniima. Qua- 
dret. — 83. La Primavera y la Tardor. Rondalla. — 84. Le«i montanyes 
blaves. Son elles V ideal d* una ventura vaga. — 8»^. La Vall. Brisas. — 
86. Pro P.itria. A la^ bata/las del Rey. — 87. Nocturn. Lo dia de Vàni- 
ma. — 88. Costa avall./ Com passan los dias! — S9. Brots de xiprer. Sen- 
timent. — 90. L'estiu. A la empenta amorosa de la ratxa, etc, etc. No- 
VELLAS DE .MoLiNS. — 9 1. Lo Jubileu de la Pí)rciiincula. Fè y amor, te re- 
gan pera cada any flor i. — 92. .Mon aniich. Sempre. — 93. No es ben ca- 
sat. Costums de la terra. — ^4. Canteu. Al front la barretina^ la caritat 
al cor, etc, etc. Veroaííuer. — 95. Jezabcl. Achab prengur per mu- 
ller d Je{a bel, etc, etc. Acliab duxit Je\abel, etc. (Llibre dels Reys, ca- 
pítol XVI, v. 31). — 96. Los dos amors. — 97. Badaloninas. Costums qne's 
perden. — 98. La capsa dels Reys. Què* m portaran? ^c^i). Sursum. iv'. 
— 100. Constelació. Fè y espera nsa. — 10 1. Convalecencia. Notas de 

Digitized by 


ANY 1899 31 

soL — 102. Vetllant. Perquè canta n las ///tzrf 5. — 1 o ; . La meva arqui- 
mesa. Intima. — 104. Trí}»iicli. Quan rànima parla, tot un Deu la es- 
colla — io«>. Conjugal. Cor gran. — 106. A unas flors. Cants ile nit, — 
107. Lo plany del jay. — loS. Historia vell.i. Are y sempre.— 109. Follia 
d'amor. Somnis de joventut somnis de rosa. — 1 10. Semprevivas. A ma 
filla. — lli. La buca. Nupcial. Del sant matrimoni la barca ja'ns 
guia. — 1 12. El s:tlta taulells. ^Qui m 's/elis que jo? — 1 1 3. Sola. Negra 
nit. — 1 14. La bordeta. Seres que vienen al munJo tan solo para sufrir. 
— 115. La dona catalana. Cap com ella — i lí». Faulas. Coleccioneta. — 
117. L'operada. Pobra víctima/ A dins del cos te un cranch que l'ator» 
menta. — 118. L'atmetlla dolsa. Lo brillant y'l seu respiandor. — 119. 
Idili. Amoreta. — 120. Els pescadors. Pobrets! -121. Florència y Roma. 
Dipticlí," 122. De la guerrú. Patriotisme. — 123. Flors de Betlhem. Na- 
dal. — 124. Fantasia. Somni. — 12^. Los pobles oprimits, hsperansa.— 
126. Milloria. — 127. L*ànima mia ó ànima Bohomia, lírica. Lluyta 
eterna. — 128. Lo pa beneyt. Accepit Jesús panem etc^ etc. S.March 
XVI. 22. — 129. La pubilla del Mastnst. Morta d' amor. -r^i^o. Miserere 
mei. In te Domine speravi. — 131. La Senyera catalana. Catalunya y 
avant/ ^i"^!. E-clats del cor. Ja ets meva/—\•\•^. Sol post. Al Cel sia. — 
134. Lo rey dels cims. Del torb l'ardida empenta no tem ni ha temut 

may, etc, etc. — : 3^. La Fatxendera. Qui no vulgui pols 1)6. Cant 

del diable. Et factum est proslium, etc. Apoc. XII, 7-— 137. Li vida del 
camp. La poesia del camp es la verdadera poesia. E. Molísé y Bkasks. 
— 138. Ahont es Deu? Vol de l'ànima. — 139. Entre infants. Tradició. — 
1 40. Do tota lley . Riole piole comme la chandelle des rois. — 141. L'Hos- 
tal de la Grua. Tradició. 142. Sang nova: novela montanyenca, frag- 
ment. Fem pàtria. — 143. La canso popular. Quin pier filtra eixa canso. 
— 144. Pàtria. Fe y Amor. 14^- La veu de las onas. Ambició. -^i^U. 
L'Hivern a Núria. O Vierge Ane à fin que tu souries les bienheureux^ 
etcrtera, etc. A. Ferdinand Herolt. — 147. La missa de la Viuda. Fe. — 
148. Si fos a ferí - 149. Montsenyencas. De la terra — iso. La Senyera 
d'Aragó. /?33, /J2?. — 151. Lo retorn de Toreneta. No'm deixis.^ 
152. Tornant. /Po^r^/5/— I SI- Pregaria à la Verge. Desengany, -it,^. 
A ma pàtria. /Avant Catalunya, avant/ — i^s- Betlhem. Venile, adore- 
mus. — 136. Fantasia. Et mors ultra non crit. Apocalipsis. — 1^7. Mon 
recer. Niuhet d' amor. — 158. Lo despertar deia vida. Ilusions. — 159. 
La meva estrella. Romiatjt . — ibo. En la vinya. Elatditxosa. — 161. La 
parla de la terra. Si haig d' oblidar te que se'm tanqui'l Cel. A. Blasch. 
— 162. La Fé Barcelonina. Deu y Pàtria.^ i(y}. Lo retorn. Qui je mega 
ja ha rebut.— 164. Llibertada. Resurrexit. — i6s. La veu de Catalunya. 
Somni? ^i6(y. De Fossar. Consideremosd los muertos conto ausentes, et' 
c'tera, etc. SéüECK. — 167. Poncella desclosa. — 168. Vollum. Quadret. 
— 169. Lo Baptista. Fides.— 170. Dos Üors del cor. La mare ho deya. — 
171. La borratxa. Esbós. — 172. Las set paraulas de Jesús en la Creu. 
Crucifixus etiam pro nobts. — 17). Dos miscrias. La mrs trista. — 174. 
Lo clocjuer de la parròquia. Sant Miquel de Fluvià. — 17^' L'últim 

Digitized by 



viatje. Venterro de mon parc — i-jú. Fotografia. — 177. Tribut de sang. 
Diisen que la Ley lo nuínJa y te arrancan de mis bravos. V. Ruiz Agui- 
lera. — 178. A la Sardana. Ball de casa. — 179. La núvia. Sant watri- 
woni. — iSo. Diàlech de la mort. Serenament/ — 181. Recort. Memòria. 
— 182. Planys. Ho vegè Deu. — 183. El Cementiri. — 184. La oració de 
Jesús. 1 ristis est anima mea usque ad mortem. Ev. Sant March, XIV, 
34. — 185. La doctrina de la llar. Herència de virtuts. — 186. La nit de 
Sant Joar.. Ballem entorn de la foguera. — 187. Tot un goiím. Dot^e 
grans. — iSH. Caramellas. /Armonias de la terra quan bellas son! — 189. 
A segar. Som de la terra!-- 190. Diàlech espiritual. Magna sunt enim 
judicia tua Domine, etc., etc. (Llibre de la Sabiduría, cap. XVII, i.)— • 
191. Vinya nova. Penseuhi. — 192. Dissort. ,.. es la vida perpetuo con- 
trast de llum y de somhra, de goigs y de planys. Clavé. — 193. La nn- 
via. Talment semhlavas un àngel. — 194. Lo derrer suspir. x\nyoransa. 
— 19^. Espectres. — 196. L'amor dels morts. Poema idili.^K)-]. Los dos 
compauys. Sempre junts. — n)S. A Palrici. Plany. — 199. Poema del 
any. Armonies. — 200. La pregaria dd héroe. Redde mihi nunc fortitu- 
dinem, etc., etc. Jud. XVI, 28. — 201. L'estellada. Mes de quaranta 
anys ja feya que'm tenia per patró. — 202. Rondalles y cansons. Pàtria. 
— 203. La Justicil•l. Alea jacta est. — 204. Nocturn. Pende d la luna sui 
divin silen\io. Gabriele d' Anuszio. — 205. Cants de joventut. Q)ian no 
es lícit, amor es gran sojista. — 206. Anacreóntica. De sobre taula. — 
207. L'etern poema. Amor. — 208. Babel. Apólrch. — 209. Judith. In 
Uvlitia Israel. (Judith, cap. XV, vers. lo.) —210. Cartas confidencials. 
Cor. — 211. Sursum. Tot se'n puja allà d*enllà. Aguiló. — 212. Anima 
enamorada. Amore lanqueo. — 215. Tornant de la guerra. Dissort. — 
214. Excelsior.— 21S. Penediment. Post tenebras spero lucem. (Llib. de 
JoB.) — 216. Amor. Amor, ombra de Deu, sava increada. I. Reventós. 
— 217. Maig. Excelsior.— 21S. A una nina. Petita co'ecció d'amorosas. 
Jo t*am.—2H). A Catalunya. Si fos are! — 220. La llegenda de la reyna. 
Flors barceloninas. — 221. Flors marcidas. No*n fassas cas. — 222. Goig 
de viure. B<ila es la vida al costat teu, hermosa! — 22^. Son nom. Es el 
que millor li escau. — 224. L'arbre que'ns ha de salvar. Trista. — 225. 
La cloróiica. Trista. — 226. Celistia. ...y l'àngel que mrs ànimas me 
salva es Pàngel del amor. Jesids d sos amidis. J. Verdaguer. — 227. 
Perdut. Desolació. — 228. Primaverals. Amor y vida. — 229. Àngels. La 
mare m'ho contava.— 2}o. Fent via. Amor. — 231. Cant. Pàtria.— 2)2. 
Tempesta. A vos clamàm giment y plorant en aquesta vall de llàgri- 
mas. — 2)3- Entre flors. Vall de llàgrimas, — 234. En lloch sagrat. /*<?- 
nediment. — 23 v La tilla del pescador. Follies. — 2)6. Malalta. Spes. — 
237. Oració de la Creu. — 238. Amor sens fruyt. Soletat. — 239. La pilo- 
\*iU. Endevina, endevinalla. 240. Cant d'absoltas. A Espanya. —2^\. 
Lo tesiaiïieiit. Escena intima. — 242. Aygua fort. Un de tants. — 243. La 
garba. Del meu tros. — 244. Las campanas. Venite exultemus Domi^ 
ne, etc, etc (Salm. 94.)— 24^. jCcga! Encare va pels pobles Vorfaneta 
captant per mor de Deu. — 246. La primera sin fonia. Romeu de glòria. 

Digitized by 


ANV l8()S 3 3 

— 247. De-^perta ferro. ...que visca srmprr la pàtria. Bach de Roda. — 
24S. — Deu y la cantat. Deus Charitas est. (I. Joanne, IV, 16.) — 24Q. 
Nou virolay de complanta. Pro pàtria. — 250. Resignació y esperança. 
Avia y Neta. —2^\. L'amor. Definició. — 252. Sursum. Amicus Plató, 
sed magis amicus veritas. — 2»^ 3. Lo pardal. Lo pardal quan se cotxava 
feya remor. (Popular.) - i^^. L'Angel de la*i Kscolas. Glòria et honore 
coronasti eum. — 25^. Los tres Vidals. Montanyas rcgaladas son las del 
Canigó. — 256. Gent de ni-jr. Romanç ó llegenda? — 2«)7. Fe morta. Fide 
sine operibus. — 258. L'enibaucador. Contes nous romansos vells.— 2^i). 
Lo Drach alat del Capell de D. Jaume L Espère en ton courage^ espèrc 
en ma promesse. Laise faire le temps. Corneille. — 260. Lo Combre- 
gar. Quliermós serà dormirse ab VAymat en llit d'espinasyab Ell 
despertarse en llit de flors. — 261. Al antiquissim Sant Crist que's vene- 
ra en Santa Maria de Ripoll. Rica joya del passat. — 262. Tornant de 
missa. Beati qui nunc fletis, etc, etc. (Evang. de Sant Lluch, cap. VI, 
vers. 21.) — 263. Lo fosser. Tristesa. — 264. Lo naufrech. Desditxa. 

Digitized by 


Digitized by 




En la ciutat de Barcelona » als vuyt dics del mes de Maig 
de 1899, tingué Uoch la festa dels Jochs Florals en Pany XLI 
de llur restauració. 

La hermosa Sala de la Llotja de bona estona abans de 
començarse Tacte presentava un bonich colp de vista ab ses 
grans columnes artísticament adornades igualment que la 
galeria, y ab Timmensa generació que omplia d vessar. Al 
fons s'hi axecava, al mitg del estrado dels Srs. Adjunts, lo 
trono de la Reyna de la Festa, sota dosser. 

A dos quarts de dues se presentà'l Consistori acompanyat 
d'una nutrida representació del Excm. Ajuntament, presidida 
per l'Alcalde Dr. D. Bartomeu Robert; del Sr. D. Joseph 
Casasa, en representació de la Excma Diputació provincial; 
del Molt litre. Dr. D. Valentí Basart, en nom del Sr. Vicari 
Capitular, y d'altres representants de nombroses associacions, 
entre elles la "Lliga de Catalunya, „ lo "Centre Escolar Ca- 
talanista,,, lo "Centre Excursionista;,, la "Associació Artís- 
tich- Arqueològica,, y "Ateneu Barcelonès „ y de distingides 
personalitats entre elles l'eminent novelista D. Joseph M.* de 

L'Excm. Sr. Alcalde, desde la presidència que li fou ce- 
dida pel Rvnt. Dr. D. Joseph Torras y Bages, declarà oberta 

Digitized by 



la festa després de fer un eloqüent Discurs (I) inspirat en son 
amor íí la nostra terra y A son renaxement. 

Lo Sr. President del Consistori domi després lectura d son 
Parlament (II) tan hermós de fondo com de forma y que fou, 
al igual que'l discurs del Sr. Alcalde, interromput moltes ve- 
gades per les mostres d'aprobació del auditori. 

Acte seguit Tinfrascrit Secretari llegí la Memòria (III) del 
Jurat, procedint després à obrir los plechs closos que conte- 
nien los noms dels autors premiats. 

Obert lo de la Flor Natural, resulta esserne guanyador 
en Lluís B. Nadal, qui va fer Reyna de la Festa <! l'hermosa 
senyoreta dona Pilar de Febrer y Cunill. Del braç del poeta 
triomfador passú la Reyna ú ocupar son trono, entreUs aplau- 
diments entussiastes del públich, y un colp feta la proclama- 
ció, D. Joseph Blanch y Piera llegí la poesia premiada, Amor 
sensfruyt (IV), que fou vivament aplaudida. 

Del primer accèssit ne fou guanyador D. Emili Coca y 
Collado ab sa poesia Vesllúm ( V ) y dels segon y terç don 
Antoni Bori y Fontestú ab ses poesies Convalesccttcia ( VI) y 
Lo que diu la fulla (VII). 

Va sortir guanyador de TEnglantlna d'or lo distingit 
poeta D. Guillem A. Teli y Lafont, essent sa poesia V hi- 
vern d Núria (VIII), llegida per D. Manel Claramunt. Gua- 
nyà lo primer accèssit D. Martí Genis y Aguilar per sa poe- 
sia Lo darrer sospir (IX) y'l segon D. Anicet de Pagès y de 
Puig ab Independència (X). 

Resultíl autor de la poesia Florència y Roma (XI), pre- 
miada ab la Viola d'or y d\\R(.ent, lo Rvnt. D. Jaume Co- 
lleu, Mestre en Gay Saber, qui la llegí féntsela aplaudir jus- 

Les poesies Elevació (XII), Mon ami eh (XIII), Sursum 
(XIV) y En lloch sagrat (XV), distingides quiscuna d'elles 
ab un accèssit à la Víola, resultaren ésser respectivament 
dels Srs. D. Joseph Carner, D. Anicet de Pagès y de Puig, 
don Manel Folch y Torres y D. Guillem A. Teli y Lafont. 

Del premi de la prosa, consistent en una magnifica copa 
d'or y d'argent, adjudicada al fragment de novela monta- 
nyQnca Sanch nova (XVI), ne resultíl guanyador D. Ma- 

Digitized by 



rian Vayreda y del accèssit D. Jacinto Capella, ab son tre- 
ball La meva arquimesa (XVII). 

Lo premi ofert per D. Joan Fasthcnrath en nom de la 
ciutat de Colonya, fou guanyat per la Sra. D.* Emilia Sure- 
da per sa poesia Vida pagesa (XVIII). 

Overts després los plechs de les poesies distingides ab los 
premis estraordinaris que U Consistori creu, resultaren ser 
autors D. Lluís B. Nadal, de La Nuvia (XIX); D. Manol 
Folch y Torres, de U etern poema (XX), y D. Anicet de Pa 
gès y de Puig, de Cor fidel (XXI). Les dues primeres foren 
llegides per sos autors y la terça per D. Joseph Blanch y 
Piera, merexent totes elles los aplausos del auditori. 

Finalment lo mantenedor D. Jaume Massó Torrents llegi 
un Discurs de gràcies (XXII) que fou molt aplaudit, ter- 
menant la festa entre'ls aplausos del públich que esclatà en 
visques à Catalunya, mentres omplien les severes arcades 
de la Sala de Llotja les notes del patriòtich cant dels Sega- 

De tot lo qual n^axeco aquesta acta, que com à Secretari 

Claudi Planas v Font. 

Digitized by 


Digitized by 


I — DISCURS DEL ALCALDE, D, Baitomeu Robert. 


D. Joseph Torras y Bages 


Claudi Planas y Font. 

Digitized by 


Digitized by 




Si tots vosaltres respireu ab dalè Tayre embaumat d'aques- 
ta simpàtica festa, també jo'l respiro à plena alenada. Ell me 
ref.1 del aclaparament físich degut al pès que porto assobre; 
y'm sembla en aquest instant que un'altra joventut me dú no- 
ves energies. Y està clar! Si aquí tot hi es sugestiu: l'esce- 
nari, Tagrupació y'l mohiment de les persones y, sobre tot, 
la significació d'aquest acte. 

Los Jochs Florals los celebrem en aquesta gran Sala de 
la Llotja, quals magestuoses arcades guarden per tots los ca- 
talans tants rccorts y tant plascents. Com los demés anys, 
ha vingut en alegre aplech aquesta generació, donant à la 
festa una nota esplèndida de color y de vida. Però aquesta 
vegada'l mohiment de les persones es més significatiu que 
may. A la dreta hi tinch aquest varó ilustre, lo Dr. Mossèn 
Joseph Torras, à qui dech la honra de presidirvos, puix por- 
tat de sa modèstia m'ha fet asseure al lloch que de tota justi- 
cia li pertoca; à aquest bon sacerdot, espill de virtuts, autor 
ilustre de la Tradició Catalana, llibre qu'en tanta de manera 
ha contribuhit à despertar lo regionalisme que impera avuy 
en la nostra terra ; à aquest home que abans de gayrc tindrà 
de regir lo bisbat de Vich pera continuarhi l'obra immortal 
que hi ha dexat començada en Joseph Morgades, aquest altre 

Digitized by 



català ilustre à qui esperem ab los braços oberts pera que, 
venint al costat nostre com à Bisbe/ns faça més passadora la 
anyorança del Rvnt. Torras. També tenim avuy entre nosal- 
tres, per una feliç coincidència, al famós literat, cantor inimi- 
table de les mont any es del Nort y dels mars del Cantàbrich. 
£Quí no ha sentit que'Ls ulls li espurnaven, quc'ls cabells se li 
eriçaven y que'l foch de la emoció li feya posar pell de galli- 
na llegint les pàgines de Sotileza y de Peiías Arriba? 

Però tot açò, senyors, tot y sent tant com es, no es tant 
com la consideració de lo que significa la festa d'aquesta tar- 
de. Quan anys endarrera's restauraren los Jochs Florals, 
va semblar que no's tractava més que d'una reunió de qua- 
tre poetes somniadors; de quatre idealistes qu'en ales de 
la fantasia se'n volaven als espays imaginaris. Y no obstant, 
no'n dupteu: d'allò, n'ha nascut açò ; d' aquell mohiment ini- 
cial, purament literari, n'es vinguda la febre del regionalis- 
me qu'à molts nos agita y'ns commou. Los Jochs Florals, 
després d'un llarch período d'inercia, varen promoure'l re- 
naxement de les lletres catalanes, varen donar vida al 
Teatre catald, fomentaren la novela, feren exir la prempsa 
escrita en lo nostre idioma, y axis s'anaven iniciant aquelles 
energies que després havien de concretarse en les aspira- 
cions qu'ara sentim, i Oh, poder del idioma; oh força de les 
lletres!... Un dia d'un Çovadonga'n va nàxer la reconquesta, 
però fou conseguida per un Pclayo ab guerrers, ab armes, 
esmersanthi la sanch; però avuy nosaltres desd'aqui dins, 
sense ferides sanchnantes, no més per l'acció de les lletres 
com manifestació del pensament de la nostra raça, podrem 
atenyc'l renaxement d'aquesta terra de tots tan estimada. 

Res al món té tanta força com l'idioma pera dexondir les 
simpaties y enllaçar los cors. Ara mateix, molt lluny de nos- 
altres, allà à Colonya, à les vores del Rhin, s'estan celebrant 
també, per primera vegada, uns Jochs Florals nascuts al es- 
calf dels nostres; allí en aquest moment se fa entrega com 
premi als poetes de la Germania d'una hermosa flor, present 
dels catalans y d'una hermosa cinta que l'Ajuntament de 
Barcelona, sempre amatent à associarse à totes les manifes- 
tacions de la cultura, hi ha enviat com à símbol d'unió y sim- 

Digitized by 



patia entre dos pobles tan diferents per sa historia, però en- 
llaçats avuy per Tamor literari. Y es que no se'n pot duptar, 
senyors: entre la força de les lletres y la de les armes, aques- 
tos dos elements d'acció dels homes tan admirablement 
analisats per Cervantes, cal triar sempre'l de les lletres, per- 
què la llengua es la manifestació mes genuina del pensament 

Avant, donchs; no^ns donguèm may, no'ns desviem del 
camí emprès, que l'amor à la nostra literatura ha de donar 
los seus fruyts naturals. 

i Viscan los Jochs Florals, breçol de la nostra Renaxen- 
ça!... i Viscan los poetes que ab sa inspiració los hi donen 
calor y vida I 

Digitized by 


Digitized by 


i^!tix Jií*x i^ïix Atju. J2$*x j*$^ 




May los homens nos hem de desfer del estat que profes- 
sam, ni del caràcter que tenim, perquè la Providencia, qui 
porta'l compàs del ritme de la vida social, ha posat en ella 
diferents estaments, y dins d'aquests distints cardcters perso- 
nals, à fi de que'n resulte la armonía del gran conjunt orgd- 
nich d'homens que'n dihem un poble ; y cada hú ha de par- 
lar per lo que ell es ; y axí jo, havent de començar aquesta 
festa anyal de la Poesia Catalana ab un Parlament, y essent 
propi del ofici que professo, una de les funcions anexes al 
exercici de mon ministeri, lo discerniment d'esperits, l'estu- 
di de les diferentes corrents intelectuals que's presenten en- 
tre'ls homens, vull fixar la vostra atenció discorrent breu- 
ment sobre l'esperit d'aquesta festa que'ns es tan pròpia, 
determinar la significació de la poesia nostrada, considerant- 
la, no en la vida misteriosa y quasi sobrehumana que porta 
en los alts cims de l'Olimp, sinó en lo Uoch que té dins del 
món de les realitats humanes y en sa representació en la vida 
pública. No estarien aquests conceptes, senyors, desprove- 
hits de poesia si'Ls tocAs un afillat de les muses; si ara vos 
resulten drits, aconsolàuvos pensant que'm cuydaré de no 
ésser Uarch y que d'aqui à una mica devallaríln sobre dels 
vostres esperits, assedegats de la noble emoció estètica, y 
ompliran aquesta sala, que ha vist A tantes de generacions 

Digitized by 



catalanes, les alenades de la Poesia pàtria que retorna los es- 
perits y, com vent embaumat de primavera, porta en ses 
ales gèrmens fecundants y de renovament de vida. 

Tothom sab que, en totes les terres civilisades, la poesia, 
la historia y la vida actual del pays estan tan lligades entre 
sí, que formen una sola cosa; totes tres, sens pensarho, van 
à la una, essentne triple manifestació d'una matexa substàn- 
cia; y si hi hà esperits vulgars que no ho saben entendre, 
que prenen la poesia natural d'un poble per una pura fanta- 
sia de gent desenfeynada, es perquè passa en Tordre humà 
lo que'l excels Sant Pau deya del ordre diví, es à dir, que'l 
home animal no sab compendre les coses que pertanyen al 
esperit; que la poesia es, sens cap dupte, senyors, una gran 
qüestió espiritual. 

Los Jochs Florals son una festa poètica, mes no son pas 
una Acadèmia de poesia ; si ho f ossen, jo en aquest Uoch se- 
ria im intrús. Certament que'ls venerables restauradors de 
la institució no veyen que anàs à parar allà ahont avuy se 
troba; però Deu sempre fa axí les coses. Baix sa subirana 
direcció, los homens treballen, però Ell porta la pauta de la 
obra y Ell, com à Arquitecte, n'es Túnich y verdader Autor, 
sens que ningú li súpia les seves intencions fins que han 
sigut completament executades. 

L'esperit de la terra catalana no ha mort may. Les coses 
se transformen, cambíen y desaparexen, però les seves es- 
sències son immortals ; duran y viuen en un regne immuta- 
ble. Fins se pot dir que aleshores les coses son més divines, 
quan queden reduhides à les seves essències. Mori lo nostre 
darrer Rey indígena, En Marti, de bona memòria, y en son 
trono ò real cadira ningú s'hi assegué més; la Providencia 
lo tragué del comerç dels homens, lo consagrà, ne feu un 
monument de la Fè y de la Pàtria, un trono pel Rey de la hu- 
manitat, ycadany, assegut en ell, Aquest s'hi passeja pels 
carrers de Barcelona en la processó triomfal del Corpus 
Christi, baix lo misteri del Santíssim Sagrament. Axí la fè 
conserva lo que la Pàtria pert, y guarda y perpetua lo que'l 
moviment dels sigles, que no te aturador, arramba, y fica 
com en un vas d'or les vivificants essències de les coses hu- 

Digitized by 



manes que s'esvahexen, però qual esperit es immortal, à fi 
de que les vinentes generacions pugan revifarse aspirant una 
essència que es la essència d'elles matexes, que les manté y 
fa créxer, com una llet que xutclàm de la matexa que'ns ha 
engendrat, aferrantnos als amorosos é inestroncables pits de 
la Mare terra. La tradició nacional no es altre cosa que'l 
pit abundós ab que la Pàtria nodreix Tesperit de les noves 
generacions, perpetuantse axí la gran Uey de la renovació y 
de la conservació de les distintes branques humanes que dona 
personalitat als pobles. 

Fins los indiv^íduus pera determinar la nostra personalitat, 
fem constar de qui som fills ; les nacions més fetes, superfi- 
cialment considerades, à la ventura, reconexen qui son los 
seus pares y patriarques, exemple los Estats confederats de 
la Amèrica septentrional; un poble qui no reconeix los seus 
pares, no tenint en compte la tradició, un poble fill de pares 
desconeguts, es un poble bort ; un poble qui no considera la 
seua naturalesa social, qui s* enamora de la última moda y 
cerca lo foraster menyspreuant lo de casa, qui s'oblida de 
les bones qualitats pròpies y basqueja pera imitar y reprodu- 
hir lo que no li es propi , un poble qui dexa Tus de la seva 
llengua natural, es un poble desnaturalisat. 

Desgraciadament devegades los pobles perden la con- 
ciencia de sí matexos; ells matexos no's conexen; perden 
Tesma y han de cercar qui'ls guíe ; qui té esma se sab valer, 
se sab governar, es autònomo, perquè'ls teòlechs ensenyen 
que la regla pròxima de les accions humanes es la pròpia 
conciencia individual. Però'ls pobles, abans d'arribar al es- 
tat de vida reflexiva, se governen per la intuició; los restau- 
radors, y potser encara més ben dit, los fundadors de la nos- 
tra Institució, obraren moguts per un noble instint : ells no 
pretenien, al menos reflexivament, desvetllar la conciencia 
adormida del poble català, però obraven portats per un espe- 
rit autòctono, y aquest poderós esperit ha de renovar la faç 
de la terra catalana. 

Y no penseu, senyors, que al dir jo que no obraven refle- 
xivament, sinó intuitivament aquells homens ilustres qui han 
sigut nostres Mestres y Pares en la obra restauradora, vulga 

Digitized by 



disminuir en lo més mínim lo mèrit de ses altes potencies; 
perquè en la corrent de les coses humanes, los grans homens 
qui servexen de llum y direcció als seus germans y promouen 
y determinen aquelles corrents poderoses, aquests homens 
no han obrat reflexivament, sinó com portats per un alt 
instint racional y sens saber ben bé lo que's feyen; estaven 
al crcpúscol matinal de la nova era y, de consegüent, no 
disfrutaven de la llum de quan s'es ú. gran dia. Poch se pen- 
saven, boy cent anys enrera, los romlntichs qui ú. Alemanya, 
en contraposició al nou esperit francès que tot ho invadía, 
remenant, estudiant y fent reviure y poetisant los antichs 
monuments patris, despertaren A la dormida Germania y evo- 
caren davant de sos ulls les velles memòries de la terra y la 
gran institució mitg eval del Imperi alemany, succesor del 
Imperi romà, que semblava havia ja mort ab lo feudalisme, 
restantne solament com lo cos amomiat; poch se pensaven, 
dich, aquells poetes, artistes, historiadors y crítichs que ana- 
ven formant Tesperit alemany, que aquest era la ànima que 
haurien després de menester los fundadors del actual Imperi. 
Y no es que ara jo, senyors, considerant les lleys que provi- 
dencialment regexen als grans pobles, vulga despertar en la 
nostra modesta y honrada terra les idees de grandeses y de 
glòries, jo qui dech predicar la huiçilitat, sinó evidenciar la 
lley providencial que determinà'l naxement de la nostra ins- 
titució y sa destinació en la vida social. 

Nó, no son los Jochs Florals una institució poètica baldera 
en lo concert d'elements que anomenàm Pàtria; la poesia 
fou lo simbol ò la forma d'una cosa molt intrínseca, la encar- 
nació del esperit catalanesch, la nova manifestació de la es- 
sència de la Pàtria, no un simple estaquirot bonich pera de- 
lectar als ulls y à les orelles ; los restauradors estaven mo- 
guts per aquest subtil esperit y, no obstant, no conexien 
l'esperit qui'ls guiava; com lo Nicodemus del Evangeli, sen- 
tien lo vent impulsor, però no sabien d'ahont exia, ni ahont 
anava. Eran precursors y profetes inconscients d'una bona 
nova; l'esperit català s'esvahía y'l geni tutelar de la terra, 
encarnat en la vella generació que se'n anava, com Jeremies 
no parava de plorar sobre les runes ; quan al sò de la arpa de 

Digitized by 



tres cordes se despertà'l profeta de la Pàtria, lo profeta de 
les immortals esperances, lo Daniel, qui, ab símbols y figu- 
res, té la visió de la futura restauració y fins compta les sim- 
bòliques setmanes que per arribarhi li faltan. 

Y ara, senyors, permetau ja que sens intent deliberat me 
he trobat arrapat per l'esperit bíblich, per la doctrina contin- 
guda en aquell llibre sagrat ahont la sabiduría cristiana, com 
à paraula que es de Deu, hi veu la plenitut de la vida huma- 
na, la clau que obra los secrets de la historia, la llum que 
ilustra lo pervindre dels pobles é hi troba ab fórmules immor- 
tals que son al mateix temps que símbols, realitats històri- 
ques, la esplicació dels enigmes que sovint esdevenen en lo 
accidentat curs de la vida humana; permetau, repetesch, que 
jo, que tinch obligació de conciencia de pendre per text de 
ma doctrina aquell llibre, que es la llum y'l consol de la meva 
ànima, ara'm valga també d'un símil bíblich pera esplicar 
la misteriosa reaparició pública del esperit autonòmich en la 
terra catalana. 

Ell era, l'esperit autonòmich, lo qui al primer diumenge 
del florit Maig del any mil vuytcents cinquanta nou, à la Sala 
de Cent de ca la Ciutat, ab dolços afectes de tota la catalana 
família, aparexía A la llum pública, revestit ab les gracioses 
insignies de la poesia; era'l més bell, però també'l més xich 
de la Casa, y com lo fill petit del bíblich Jcssé, anà crexent 
en la poètica vida que 's nodreix ab la memòria dels hèroes 
passats, ab la meditació de la lley del Deu dels nostres pa- 
res, ab la vista de les montanyes pàtries y que's delecta 
ohint la misteriosa remor dels rius que reguen y fcrtilisen la 
terra de la pàtria. Lo fill xich de Jessé, David, ros y bonich 
de cara, era à fora à pasturar les someres de son Pare, quan 
Samuel, d'ordre de Deu, en hores molt crítiques pera Israel, 
trobà al Pastoret en lo camp y allí mateix l'ungí y coronà 
per rcy. També aquest any la nostra Espanya ha passat so- 
lemnes tristeses y havem vist un fet maravellós, que cal re- 
gistrar en aquest Discurs y proclamar altament en aquest 
lloch, perquè es en glorificació de la institució que represen- 
tàm. Lo tendre y jove esperit de restauració regional iniciat 
baix los auspicis de la poesia en aquestes festes floralesqucs, 

Digitized by 



lo petit David de la nostra terra, fort y elegant com lo dls- 
rael, s'ha vist cercat y solicitat, diuen que pera ferlo rcy. 

Y aquest fet, senyors, te un gran valor demostratiu de la 
excelencia de les nostres aspiracions, perquè en les circuns- 
tancies graves es quan los homens tenim més luciditat ; en la 
crisis de la mort, per exemple, la més solemne de totes Ics 
crisis, la luciditat, la visió de la veritat, la llum del desen- 
gany, es major; y per açò, quan ab lo terretrèmol ocasionat 
per r enfonzament del Imperi hispànich A les índies orientals 
y occidentals los homens qui cerquen lo remey d'Espanya 
semblava que's dexondíen, tingueren la clarividència de la 
aptitut del Regionalisme pera la reconstrucció nacional. 

Y no es que jo ara vulga parlar de política, cosa contra- 
ria à mon gust, A mon caràcter y al lloch que aquí tinch, sinó 
que les consideracions que acabo de fer ixen de la matexa 
naturalesa de les coses, son la manifestació de la essència de 
la poesia catalana; la esposició de la veritat, que tal volta no 
acaben d'entendre certes ànimes rudimentàries. Perquè hi 
haja poesia catalana es necessari que hi haja Catalunya, y 
usant la frase d'un insigne Prelat ja difunt, es necessari que 
Catalunya sia catalana. La poesia es aroma y emanació de 
la matexa substància de la Pàtria. Ay del poble que no té 
poesia! Donàulo per mort. La olor d'una substància es se- 
nyal de sa puresa y vida; mes lo corrupte y mort, si ho remc- 
nau, empesta; fins en lo llenguatge comú, als extrets odori- 
fichs de les plantes los anomenem esperit d'aquella planta; 
axi la Poesia, axi l'Art, son un esperit que significa vida, 
son la olor de vida del poble de que emanen. 

Considerem ara, senyors, com un cop somogudes les en- 
tranyes de Catalunya ab lo moviment regionalista, registra- 
da sa historia, considerada sa llegislació y sa vida social, es- 
tudiats sos escriptors, contemplades les vides dels seus sants 
y analisat son antich règimen polítich; quan s'ha tingut en 
compte son organisme econòmich, la constitució de ses famí- 
lies, la agricultura, la indústria y'l comerç del pays; en una 
paraula, quan s'ha examinat sa vida tradicional y sa vida 
actual, sens dexarhi de trobar les misèries pròpies del humà 
defalliment, després d'aquesta forta interna somoguda, es- 

Digitized by 



pecie d'exílmen de conciencia social ò estudi de sí mateix, 
n'ha èxit una olor de vida : Tesperit vivificant d'una poesia 
no fòsil, sinó fortament actual y humana. 

Y dich humana, perque'I Regionalisme no es raquitisme, 
ni un somni arcàych d'un esperit històrich ò una afició ar- 
queològica, ni desentona ab la direcció humana que avuy 
porta la civilisació, sinó que sa aparició sen3\'ila un dels més 
espressius signes de la moderna tendència humanitària, del 
esperit popular y cosmopolítich, nova realisació del cristianis- 
me en la esfera social y en la vida internacional dels pobles. 
Y si es lícit algun cop parlar de sí mateix y aduhir en ocasió 
solemne, com ho es aquesta, un argument íntim y personal 
mes de general aplicació, vos diré que jo, per la rahó de te- 
nir una professió cosmopolítica, d'estar lligat ab tots los po- 
bles de la terra, ab tot lo llinatge humà, de sentir amor als 
llatins y als grechs, als eslaus y germànichs, als anglo-saxons 
y als japonesos, es à dir, perquè tinch amor al home, per açò 
he consagrat una part de la meva activitat insignificant, que 
per vot solemne dech à Deu, A la propagació del Regiona- 

L'home es obgecte de les complacencies del Altíssim, y 
de consegüent, lo respecte A la naturalesa humana, la consi- 
deració ú. totes les seves justes manifestacions, als seus senti- 
ments, à les seves necessitats, A les seves costums, A les seves 
lleys, A la seva llengua, es A dir, lo que constitueix la subs- 
tància del Regionalisme ve A tenir la categoria d'un dret 
diví, y ha sigut com consagrat per la divina doctrina de Je- 
sucrist. Perquè Aquest vingué íl juntàr les derreríes ab los 
principis, los últims temps del món ab los primitius, la Uey 
de la Redempció ab la Lle}- natural. Per açò l'apòstol Sant 
Jaume (1) califica A la lley cristiana de lley de perfecta lli- 
bertat, y nosaltres també propugnam la vera llibertat popu- 
lar, no la monstruosa, la del vici, sinó la bella llibertat que 
ix de la integritat de la naturalesa humana, A qui'l Poder 
polítich deu tota protecció y defensa. 

No vull jo menspreuar lo civilisme que en la historia hu- 

(0 I.-25. 


Digitized by 



. mana, en la Roma clàssica y en Ics societats del Rcnaxcment 
qui volgueren imitaria, té una gloriosa historia y representa 
un esforç tit Anich del esperit humil ; no'l vull jo men)\spreuar 
ara A ses velleses, però,sí dech reconèxer que l'ha de suplan- 
tar lo humanisme, que representa la gràcia divina, y es com 
un efecte é influencia de la Uey cristiana de la qual escrigué 
ja fa més de siscents anys mon angèlich Mestre Sant Tomtls, 
que era la Uey natural ab molt poch més. Lo civilisme, es à 
dir, lo sistema que vol fer de la lley positiva lo principi y font 
de les relacions humanes, lo generador del dret en Tordre de 
les relacions privades y familiars entrenis homens, fou ja 
vençut en lo començament del Cristianisme; Tabsolutisme 
real y'l despotisme revolucionari Than continuat en la vida 
política dels pobles ; la secta socialista pugna pera ferli engo- 
lir tota la llibertat y la espontaneitat del llinatge humà, però 
lo principi cristicl, que sura, com la arca de Noè, per damunt 
del caos social, salvarà la naturalesa humana ab Torganisme 
públich que ix de les seves entranyes, servintli d'instrument 
lo Regionalisme. La lley regional es la lley natural, per açò 
may caduca, ni es derogada; es l'arbre de la pàtria que ger- 
mina y's manté y viu de la substància d'ella, per lo qual may 
es massa revellit, ni massa tendre, sinó que marca'l punt 
present, V estat actual; sofreix, però no mor, 

y ell ferm, d peu dret, fa cara 
als vents que' I van flagellant, 
mes si'l malmeten y esfullan, 
may del mon l'arranaran, ( i ) 

Retrayent la frase del poeta alemany, y aplicantla al nos- 
tre cas, podem dir que es l'etern regional, lo principi, lo sen- 
timent, la influencia eficaç y perpètuament viva; per lo qual 
en aquest temps de disolució social, d'enveges y odis ferot- 
ges de classes, de desaparició de principis, de desenganys de 
sistemes, d'escepticisme, perquè la mentida universal s'ha 
fet sen)'ora de les relacions polítiques entre'ls homens, los 
ulls se dirigexen envers lo gran aglutinant que ab la suavitat 

(i) M. Aguiló. «L' Arbre de la Pàtria». 

Digitized by 



y força pròpies de la naturalesa, junta y solda entre sí als 
diferents membres del cos social y fa circular per ells una 
saba de vida. 

Los nostres Jochs Florals son un monument provatiu de 
la realitat de la Poesia, de que aquesta no es una forma va 
porosa y vaga, una joguina de la imaginació ò una lleminería 
del sentiment, un simple passatemps del poble ò una honesta 
recreació pera trencar la monotonia yU fíistich de la vida; 
lo nostre fet present, lo despertament d'un pobfe, lo suscitar 
un moviment social ab la direcció unànime envers TAutono- 
misme, moviment èxit com de sa font y principi d'aquesta ins- 
titució dels Jochs Florals, no sols prova la realitat de la Poe- 
sia, que ella es quelcom substancial y al mateix temps diíusiu, 
sinó ademés també que'l poble es altament sensible ú. la Poe- 
sia. jOh Poesia, no en va los pobles t'han fet deessa! La uni- 
versal y eterna atracció de la Veritat, l'establiment del regne 
de aquesta en lo món, la subjugació dels errors y mentides 
que després del pecat li disputen l'imperi, lo predomini social 
de la Veritat, s'obté per mediació de la gràcia y la bellesa, 
segons lo gran pensament de Santa Catarina de Sona. A la 
seria Veritat molts li fan cara, mes la encisera Bellesa se 
apodera per sugestió del nostre esperit, se'ns fica íl dins, nos 
domina y'ns governa, y fins fa content A son vençut perquè 
l'enamora. La Bellesa ha portat també A Catalunya la nova 
vida. La instauració dels Jochs Florals per tothom fou aplau- 
dida ; tothom se dexil enamorar per la poesia ; molts qui en- 
cara no podien rebre la veritat en l'ordre de les coses socials * 
y polítiques, alegrement la saludaren; picaven de mans per- 
què no veyen que ella era la missatgera é introductora d'un 
nou esperit, d'una nova vida, d'una renovació del pays. No 
veyen que'ls Jochs Florals, públicament celebrats à la capi- 
tal de Catalunya, ab participació de viva simpatia per tot lo 
Principat, ab la cooperació de les autoritats y corporacions 
eclesiàstiques, civils y militars, fins un dia presidits per la 
augusta Dama qui regenta la Summa Autoritat del Estat Es- 
panyol, que aquesta solemnitat era la proclamació y fins la 
promulgació autèntica de la autonomia literària del pays. Y 
en la vida social, en lo cos politich, la activitat intelectual 

Digitized by 



representa la funció més noble, lo principal motor que dona 
direcció als esperits, per lo qual la tina autonomia havia de 
cridar la altra autonomia; y que de consegüent, si'ls homens 
de la terra, com deyen los nostres passats, sabien pensar per 
si matexos, voldrien obrar per si matexos y, ab conformitat 
ab la lley de la terra, arreglarse les pròpies coses. 

Sant Tomàs ensenya que la vida originaria y típica es la 
vida intelectual; aquesta veritat que formula filosòficament 
lo gran doctor, instintivament la comprenen los pobles, y 
quan un poble sab pensar per si mateix, quan té conciencia 
de si mateix y s'adona del armoniós ritme vital que interna- 
ment li testifica que posseheix una vida pròpia, aleshores li 
repugna viure de gràcia, y s'esforça en desferse de la impe- 
dimenta inútil que li cohibeix ses operacions naturals y ne- 

Per açò, senyors, us deya que, d mon entendre, l'esperit 
que representen los Jochs Florals es antitètich al civilisme, 
puix representen l'esperit de la terra, la vida que natural- 
ment germina del pays, en una paraula, que es com un prede- 
cessor ò precursor de la vida autonòmica, una reivindicació 
de la naturalesa social. En l'Estat modern tot viu per gràcia 
del Estat, lo pays no té vida, y com no té vida, tampoch pos- 
seheix un organisme; y açò, senyors, es una veritat comun- 
ment rebuda, puix tothom parla del organisme del Estat 
perquè desgraciadament es l'únich existent, y si'l pays no 
posseheix un organisme, £es possible que visca? Lo principi 
•autonòmich es un verdader generador d'organisació social: 
quan ell se desenrotlla naturalment en un pays, les diferentes 
institucions viuen per si matexes, espontàneament, per dret 
propi, no per la gràcia del Estat, com succeheix ara fins en 
la institució de la familia. 

Espontaneitat y autonomisme son dos termens que venen 
A significar lo mateix. Deu es lo més espontdneu de tots los 
sers; per açò la espontaneitat es la gran qualitat de la poe- 
sia, de manera que per sí sola la espontaneitat poetisa; es à 
dir, es font de poesia, y'ls qui pensàm, com lo vell Plató, 
que la bellesa es la resplandor de la Veritat, y'ls qui cre- 
yem, com l'inspirat David, que la Veritat es la Justícia, ad- 

Digitized by 



metem un estètica política y cobejàm trobar en la vida 
pública la bellesa, la veritat y la justicia. Ja'ls jurisconsults 
romans admetien la elegantimn juris. L*art y la poesia, he 
dit abans, son com la olor de la substància y de la vida del 
poble de que emanen: entre la vida y Torganisme hi híl una 
relació essencial; per açò un poble desorganisat no pot exalar 
la olor de la poesia. 

Nó, no ha d'esser la nostra poesia com una flor d'estufa 
ò exòtica ; may la vera poesia ha estat axi en cap poble for- 
mal y menos ho ha d'esser en la terra catalana. Una poesia 
de saló ò de etiqueta, una poesia que tota se'n va en fum 
com filla del dilettantisme, una poesia artificiosa que no passa 
d'un joch d'imaginació sens cap correspondència ab la vida 
real, no passa d'un entreteniment de gent vagarosa y es im- 
pròpia d'un poble treballador y caracterisat pel sentit pràc- 
tich com ho es lo poble català. L'art wagnerià s'ha arrapat 
tan fortament al poble alemany perquè es autoctono, con- 
substancial ab ell. Si la poesia catalana la volem també iden- 
tificada ab lo poble, ha d'esser consubstancial ab lo poble. 
;Y açò còm seria possible si'l poble no tenia substància? Un 
poble que's desfà pert la poesia. Lo poeta hebraych, apesar 
de que les seves cançons se referien A lo més essencial y ge- 
neral del humanal llinatge de manera que fins avu}', al cap 
de tres mil an)'S, encara son cantades en tots los pobles civi- 
lisats, servint d'adequada espressió de sentiment en totes les 
generacions, constituint, per lo tant, una poesia eterna; lo 
sagrat poeta hebraych, dich, tret de sa terra y portat à Babi- 
lonia, penjà la arpa als sàlzers de prop del riu, y responia al 
assiri quan li demanava que cantíls algun càntich dels de 
Sion: "iCòm voleu que cantem en terra forastera?" (1) 

No ús ha d'estranyar, de consegüent, senyors, que en 
una festa poètica jo us vinga à parlar d'autonomisme, puix 
com veyeu, la poesia es essencialment autònoma, té la Uey 
en si matexa; fins l'artístich poeta cortesà d'August, à poetes 
y pintors concedia gran llibertat. Mor la poesia à la més 
petita violència contraria à sa naturalesa, es una flor que se 

(i) Psalm 136. 

Digitized by 



Tha de dexar créxer alhl ahont naix. Lo poeta hebraych, us 
deya, no pot cantar A Babilonia; y si us fa estrany que jo, 
propugnador de la tradició parle d'aquesta manera; que jo, 
sacerdot y de consegüent amich de lo Etern y repugnant al 
esperit de novetats, tan dominant en los temps de frivolitat 
com son los nostres, parle encomiasticament de la autonomia, 
us diré que la meva amor envers ella naix d'aquestes dues 
condicions : de ésser amant de la tradició y ministre de Jesu- 
crist. Perquè la autonomia d'un pays suposa en ell la preexis-. 
tencia d'una lley de vida pròpia, es ú. dir, una tradició ; un 
pays que no té lley pròpia d'existència no es autònomo, no es 
d'ell mateix, es primi capietiiis^ de qualsevol que se'n apo- 
dera, de la darrera moda política, literària y artistica que's 
presenta. D'aqui que'ls Jochs Florals sien essencialment 
tradicionals y de consegüent catalans. No han vingut de Pa- 
ris, ni de Berlin, ni de Londres; son los Jochs Florals de 
Barcelona, en l'any quaranta hú de sa restauració. Y com. 
sacerdot amo la autonomia, y no'm sé entusiasmar ab lo 
civilisme ni ab los grans y esplendents centres polítichs, per- 
què quan contemplo la aparició social de la doctrina evangè- 
lica , quan recordo aquella batalla en que sorti vencedora la 
Creu de Jesucrit, l'heraut d'aquesta, Constantí, era'l cap de 
la gent de provincics, ell mateix no era un rebrot de cap cor- 
tes<l, y'l vençut y son exèrcit, los qui volien sostenir lo prin- 
cipi gentílich y civilista, Tabsolutisme de la lley política, eren 
los cortesans, los sostenidors dels privilegis y predomini de la 
Capital del Imperi; y quan la Creu del Redemptor, de signe 
d'infamia fou convertida en símbol de glòria y posada per 
terme y remato de la corona imperial, no li posà la mà de 
una patricia romana, sinó una valerosa y piadosissima hosta- 
lera d' una llunyana provincià quan després hagué merescut 
ésser emperatriu, la qui avuy veneràm los cristians ab lo 
nom de Santa Elena. Y quan per primera vegada, desde que'l 
món era món, se reuniren homens de totes les races, jueus 
y grechs, romans y gots, alarbs y galos, hispans y egipcis, 
africans y perses, tractantse ab vera fraternitat y mútua re- 
verencia, sens necessitar «pera res la comunitat de la lley po- 
lítica, fou pera definir jurídicament la divinitat de Nostre 

Digitized by 



Scn)'or Jcsucrist en lo Concili de Nicea ; y quan després del 
diluvi de les invasions lo món antich quedà desfet y'ls pobles 
espontàneament s'anaren oríjanisant sens altre influx positiu 
que*l de la doctrina evangèlica baix la suau calor maternal 
de la Iglesia, veig aparèxer la autonomia com la forma social 
general en gayrebé tots los pobles de la nova Europa, perse- 
verant encara avuy en la raça predominant en la actual ci- 
vilisació, la raça més tradicional y progressiva de les exis- 
tents, la anglosaxona ; y quan ara en nostres dies contemplo 
les nacions que\s van formant als nostres ulls matexos en les 
terres modernament descubertes, en los grans continents de 
la Austràlia y de la Amèrica, y veig la forma autonòmica 
com la típica que prenen aquelles noves societats ab la benè- 
vola benedicció de nostra Mare espiritual, la Santa Iglesia 
Romana, aleshores jo altra vegada giro'ls ulls envers los 
nostres Jochs Florals, bell símbol d'autonomia de la terra 
catalana, igualment viva 3' pacífica, y'm recordo ab venera- 
ció, com d'una lley sagrada, del lema constant del gran agita- 
dor irlandès, del deslliurador de sa pàtria quan deya: "ni de- 
bilitat, ni delicte. „ 

La poesia es un summo equilibri humà, un concert de 
totes les facultats, en sa més vehement activitat, presidides 
per la rahó; una facultat rebetle, una facultat que flaqueja, 
fa perdre aquell equilibri, y aleshores la obra poètica, la 
més típica entre les obres humanes, pert aquella excelencia 
que tenim dret d'exigirli. 

Entre la obra social y la obra poètica, entre la naturalesa 
física del món )' la naturalesa moral de la humanitat, hi hA 
essencials relacions. La Personalitat del Llegislador Summo 
se manifesta que es sempre la matexa, y la infinitat del Verb, 
ab lo qual ha creat totes les coses, resplandeix en la rica di- 
versitat de Ueys que ha donat ú cada una de totes les exis- 
tències. Certament que sols Deu pot dirse pròpiament autò- 
nomo; Ell únicament es lley de sí mateix, mes li ha plagut A 
sa bondat infinita que aquesta excelencia de la autonomia 
resplandís en certa manera en les naturaleses creades, y axí 
ha volgut que cada cosa portàs una lley pròpia que es com la 
fórmula de la seva existència. Dels ííngels, que estAn en lo 

Digitized by 



punt més excels de la gerarquía dels sers creats, ensenyen 
los teòlechs que cada un indivíduu constitueix una espècie 
diferenta ; de les plantes y animals nos esplican los naturalis- 
tes la norma de ses immenses varietats ; los sociòlechs, estu- 
diosos observadors del humd consorci, troben que totes les 
entitats que formen la naturalesa social, families, pobles, re- 
gions, universitats, institucions econòmiques, etc, porten la 
pròpia Uey en ses entranyes. L'actual Pontífice Romà ha 
declarat davant de la Iglesia Universal, de la qual ell es lo 
Cap, que families, pobles y corporacions tenien lo dret de 
viure. La sabiduría popular de la nostra terra ha formulat lo 
principi de que cada casa es un món. Y fins Sant Pau (1), del 
home individual, no en lo sentit anàrquich de Kant, sinó en 
un sentit profundament social, afirma que en Tordre natural, 
quan nò ha rebut la divina influencia de la Revelació, Thome 
es lley de sí mateix, es A dir, autònomo, perquè porta la Uey 
en les entranyes de la íinima. De manera que la Religió, la 
filosofia, la ciència, la esperiencia, lo sentit popular, lo dret 
natural, lo dret diví positiu y lo dret canònich, declaren no 
les ventatges ò desventatges, no la superioritat ò la inferio» 
ritat del autonomisme, que açò fora discutible, com totes les 
coses de rahó que no defineix la fè, sinó que establexen lo fet 
legal que troben en les entranyes de la humanitat, es à dir, lo 
autonomisme com A lley fonamental de la humana societat. 

Y fins enfonzant més la consideració en los grans princi- 
pis metafísichs y cristians, y contemplant la voluntat divina 
llegislant à totes les existències, axí individuals com colecti- 
ves, y donant à cada una d'elles la fórmula del sér que posse- 
hexen, essent cada cosa criada como un eco que encara res- 
sona del Verb omnipotent, lo crit èxit de la boca del Altíssim; 
nosaltres, en la lley autonòmica de cada sér, de cada colec- 
tivitat natural, hi vcyem Telement diví de la existència 
mundana, les idees, los decrets del Summo Imperant, la vo- 
luntat divina reexint en mitg de les passions y dels rampells 
dels homens, y en aquest sentit afirmam que la autonomia es 
la voluntat de Deu. Y per aquest mateix discurs nostre y per 

(1) Ad Rom. n, M. 

Digitized by 



les arrels divines que provam que té la autonomia, podeu en- 
tendre que autonomia y anarquia son dos térmens antitètichs; 
que autonomia no significa tampoch independència perquè 
tots los sers son autònomos y, no obstant, no son indepen- 
dents, perquè tots ells son governats, en conformitat ab la lle}' 
de ses essències, pel qui regeix totes les coses del Univers. 
La autonomia no es la autocràcia. 

Es clar, senyors, que'ls ideals may se realisen completa- 
ment en aquest món d'imperfecció ; que les més nobles y lle- 
gitimes aspiracions han de limitarse segons les circunstan- 
cies; que, com diu lo nostre refrany, no's pot matar tot lo 
que es gras; que les formes típiques, ovirades per la poesia y 
ab les quals los poetes exalten lo sentiment popular y ence- 
nen Tentusiasme patriòtich, may arriben A encarnarse ab 
tota sa plenitut en la pàtria terrenal. Es cert que la societat 
humana està subgecte ú moltes y diverses condicions. Es 
clar quedis homens encara que ells se pensen governar no 
governen, sinó que ells son los governats, y açò los ha de fer 
humils y prescindir de voler imposar sa voluntat al pròxim ; 
que les reconstruccions socials son dificils y cançoneres, que 
no es açò cosa de bufar y fer ampolles, que es més obra de la 
Providencia que no pas dels homens ; però sempre i oh poe- 
tes! sens defalliment ni delicte (seguint lo principi del gran 
0*Conell) haveu de mostrar la resplandent estrella dels Jochs 
Florals, ab sos tres lluminosos raigs, la Pàtria, la Fè y la 
Amor, al poble català, akntantlo ab la força y la dolçor de 
la poesia en la llu3•ta per la vida, en revindicar lo dret de 
exfstir segons la lle}- de sa pròpia naturalesa, en proclamar 
que Tesperit de Catalunya no ha mort ni morirà perquè es 
un esperit immortal; sens confondre ma^- aquesta justa y no- 
ble aspiració ab cabòries irrealisables, puix la .sana doctrina 
ensenya que la autonomia, la lley de casa, Vhome rule, com 
diuen los inglesos, no significa disgregació, ans al revés, in- 
tegració racional y pràctica de la vida social, con.solidació y 
matrimoni de la naturalesa y la lley y natural desvetllament 
de la energia pública, ara sòpita. 

Perquè Tautonomisme, la personalitat dels pobles que te 
nen conciencia de si matexos y volen viure segons sa pròpia 

Digitized by 



lley, y no's volen dexar desfigurar, may s^ha de confondre, 
senyors, ab la supèrbia, ab lo menyspreu envers los altres 
pobles. En aquest món tothom necessita dels altres; voe soH!, 
diu Tantich profeta, ay del qui vol anar sol, que la misèria 
d'esperit lo matarà; la compenetració dels diferents esperits 
es lo més potent factor de civilisació; en Tordre natural y 
humú, com una lluminosa reflexió del principi sobrenatural 
de sa existència, lo cristianisme, lo catolicisme, significa una 
immensa compenetració d'esperits, es la religió universal, la 
aliança de totes les races, un gloriós monument que han de 
alçar à Deu tots los pobles y totes les èpoques baix la direc- 
ció del Sant Esperit, qui es com lo arquitecte de la obra. La 
comunicació d'esperits en la historia de la civilisació asse- 
nyala sempre un avenç en son camí de progrés: la comunica- 
ció de la Grècia ab la índia en la Edat antiga, la d'Occident 
ab Orient y d'Europa y Àsia en lo temps mitgeval, la co- 
municació entre sí de tots los pobles de la terra en nostres 
dies, han produhit un axamplament d'esperit que may ha- 
vien endevinat ni'ls filosophs ni'ls poetes, y que no obstant 
vegeren los vidents d'Israel perquè miraven lo món no en los 
llibres dels sabis de la terra, sinó en la ciència del Verb 

Y no sols vos vull paflar, senyors, de la fecunditat y for- 
ça que dona ó la civilisació la comunicació d'esperits, sinó 
fins també de la que dona la matexa barreja de la sanch ; 3' 
puix que encara que aquí estigam reunits gent de tots los bra- 
ços de la societat, lo motiu d'aquest aplech es literari, adu- 
hiré l'exemple del gran doctor Sant Tomàs d'Aquí per quals 
venes corria sanch llatina y sanch teutònica, y'l de l'iniciador 
del actual moviment espiritualista en l'ordre artístich, movi- 
ment qui ha sortit esgarrat perquè nasqué herètich, Gabriel 
Dante Rossetti, barreja d'inglès y d'italià, y la insigne es- 
criptora qui en nostra joventut anomenavam Feman Caballe- 
ro, andalusa }'' alemanya, y fins, passant à un altre ordre, lo 
tità del sigle, Napoleó Buonaparte, à qui podríam dir galo- 
romà, y'ls gegants bíblichs, homens de força y de gran ano- 
menada en lo temps antich com diu lo Gènesis, nascuts de la 
unió de dues oposades races ; tots aquests exemples y altres 

Digitized by 



que podrien alegarse provan que la potencialitat humana 
creix quan se junten elements separats, que per açò en l'or- 
dre de la naturalesa la fecunditat naix de la conjunció 3' en 
Tord re de la gràcia de la caritat, que es la conjunció més ín- 
tima, més excelsa y més fecunda; y per açò los pobles instin- 
tivament, en virtut d'una força natural, no en conseqüència 
de racional deliberació, s'han anat juntant sens que cap dels 
pobles voluntàriament vulga perdre sa pròpia j^ersonalitat, 
perquè en la obra de la civilisació humana una legió de po- 
bles es més poderosa, es més humana, es més cristiana, que 
no pas una immensa massa d'indivíduus pastada y modelada 
per les mans grolleres dels qui han volgut posarse en lo Uoch 
del Summo Artista, qui ha senyalat visiblement les línies de 
la configuració armònica del humanal llinatge. 

i Oh estètica del natural organisme de la societat, quan se- 
ràs visible als ulls carnals de tants de mundans qui s'enamo- 
ren de sistemes y formes inventades per la vanitat y la açi- 
bició humanes y no saben compendre l'ordre, la fecunditat y 
la bellesa del organisme més excels que ha decretat lo poder 
omnipotent del Criador, l'organisme social, servintse com 
d'instrument de la matexa naturalesa humana! Quan seràs, 
oh estimada Espanya, una legió de pobles, tal qual t'ha fet 
la naturalesa, ab caràcter y qualitats diferentes, formant tots 
plegats una summa armonía baix les ordres de la Providen- 
cia qui may s'erra y que t*ha donat la existència, una y varia, 
pera que fosses un membre interessantíssim de la Cristiandat, 
vivint tots fraternalment en aquesta Península d'ahont ha 
èxit tanta de llum en l'ordre de la fè, de la filosofia, del art 
y de la civilisació en general! Perquè la varietat de caràcters, 
la diferencia d'aptituts, los temperaments distints, no signifi- 
quen sinó ventat ja, excelencia y riquesa en lo conjunt de la 
vida social, )''l contrast entre les genialitats dels diferents 
pobles, Deu no l'ha posat com pedra d'escàndol, per causa 
de discòrdia, smó com à principi de riquisima y excelsa ar- 
monía; y aquesta festa, espècie de festa nacional de Catalu- 
n5^i, no es un simulacre de guerra, sinó un símbol poètich 
que demostra que si l'odi recrema y dcstruheix, l'amor en- 
gendra y edifica. L'amor à tot lo llinatge humà, Famor par- 

Digitized by 



ticular al poble català, Tamor especial à tota la gent espa- 
nyola, es la noble passió que ha de caracterisar Tesperit 
catalanesch que bull com vi novell en Túnima de tot lo jo- 
vent intelectual de la nostra terra ; es clar que'l vi nou peri- 
lla de reventar, diu l'Evangeli, als bots vells, y demana bots 
nous ; però A nosaltres no'ns toca parlar més que del vi dolç 
y generós de la poesia, de la excelsa amor de la bellesa. Por- 
tats d'aquesta noble afecció que en los cors cristians fàcil- 
ment se fa sobrenatural, dcsde jóvens nos allistàrem al partit 
de l'amor, Tenamorament del Verb etern; y com amor y 
poesia son una matcxa cosa, jo que ma}' som conreuat l'art 
de la rima, me considero com en familia entre'ls poetes, y 
en nom de tots los companj's de Consistori ara saludo als qui 
enguany haveu merescut les simbòliques flors que sembrava 
la Clemència Isaura en les belles planes del Llengadoch. Y 
ara canteu, poetes! 

Digitized by 


I >V?íl >V?íl ^m ^V?» ^' 


Tal dia com avuy, potser d aquesta hora matexa, esclata 
per primera vegada, terres enllà, un ressò d'aquesta festa. 
Lo lema dels Jochs Florals, Pàtria, Fè y Amor, ha trobat 
un carinyós recer en la llunyana ciutat de Colonya; Deu vul- 
ga que hi arrele de ferm, y que temps A vçnir, los Jochs Flo- 
rals alemanys donguen A son terrer tan sanitosa cuUita, com 
la que'ls nostres han donat A Catalunya. — Lo Consistori, 
desde'l plè de la festa, se complau en donftrloshi lo més coral 
Deu vos guart. 

Un altre Deu vos guart y una bona encaxada ha de do- 
nar després als poetes y escriptors catalans, que tan fílcil }- 
agradosa li han fet aquest any la pesada tasca de judicar. En 
les dues centes sexanta quatre composicions que han vingut 
al certamen, hi ha trobat en general recomanables condi- 
cions, y tant es axis que algunes d'elles haurien pogut ésser 
obgecte de distinció, si no n'haguessen èxit d'altres A les quals 
de dret les hi pertocava. 

Ara, haurem encertat la tria? Haurem sapigut espigolar 
les de més bona flayra, les més vistoses?... La bona fé y Tin- 
terès no'ns han pas mancat... ara, vosaltres ho haveu de dir. 
Lo Consistori sols té d'esposarvos les rahons que ha tingut 
per donar lo seu veredicte. 

Feta la primera selecció, senyalant cada Mantenedor les 
que en més ò en menos li havien semblat remarcables, ne 

Digitized by 



varen quedar... digamne sobre la taula, unes vu^^tanta. Ab 
aquestes s'hi tornA A fer lo mateix treball y una nova selec- 
ció. Un colp llesta, lo veredicte que havòm donat s'impo- 

Com de fet: de les composicions que optaven íI la Englax- 
TiNA d'or, la assenyalada ab lo número 146, titulada Uhivern 
d Núria, y que té per lema O Vierge élue, afin que tu sou- 
-n'es les bieuheureux ont fait vihrer les harpes d* or, se pre- 
sentava íl bona altura sobre totes les altres, per açò li fou 
adjudicat lo premi. Aviat la sentireu, y crech que com nosal- 
tres hi assaborireu entre les belleses d'una forma cisellada, 
Tayre de misteri que envolta'ls grans cims emboyrats y soli- 
taris y ahon... potser perquè son tan llunyans y tan solita- 
ris y tant embo3Tats, les llegendes hi planen magestuoses 

com un au, ab Icü ales desplegades. 

També de flayre montanyenca, però d'un genero compler- 
tament diferent, es la distingida ab lo primer accèssit d'aquest 
premi, Lo darrer ^suspir, lema Ajtyorança, que té'l número 
194. Porta en alguns fragments una senzillesa molt escayenta, 
però té tota ella una mena d'inseguritat, que tot y sent una 
de las qualitats que la fan més simpàtica, se la endú de dret 
cap ú l'accèssit. 

Lo segon s'ha donat A Independència, número 27, lema 
Mon verre n'est pas grand tnais je bois dans mon verre. Es 
bonica y ben feta, però té un mal: lo de que lo més bonich es 
lo lema 3''1 lema es ga3'rebé tota ella. 

Y'n varen quedar moltes que per sota d'aquestes tenien 
no obstant algunes condicions. D.'una d'ellas, Cant d'absoltes, 
lema A Espanya, acordà'l Consistori feria obgecte d'especial 
menció pe'l seu nirvi y la seva empenta ; llàstima d'un cert 
ayre prosaych que en alguns troços la malmet, rebaxantli'ls 
mèrits reals y positius que té. Quedan ademés mencionadas 
Renaixensa; Montsenyenqves, Tornant^ Rondalles y can- 
sons y Lo drach alat del capell de D. Jaume, 

Lo mateix qu'en la Englantina del Hivern d Núria, en 
la Viola d'or y argent, tot seguit lo Consistori s'adonà de 
la composició senyalada ab lo número 121 Florència y Roma, 

Digitized by 



lema Dlptich, la comparà ab les altres d'aquest grupo, y tro 
bantla molt superior, li otorgíl'l premi. Es una poesia plena, 
de mohiments magestuosos qu'ab veritable unció descriu l'ale- 
gria pura d*aquell Pippo buono qu'havía d'ésser després Sant 
Felip Neri, y les ànsies de cel que l'esvahíen al dir sa darrera 

Després trobà quatre composicions més, de mèrits à 
son concepte gayrebé iguals: Elevació y lema Amunt ; Mon 
amich, lema Sempre; Sursum, lema Tot se'n puja allà d' 
alld, y En lloch sagrat, lema Penediment, que tenen respec- 
tivament los números 38, 92, 211 y 234. La primera per la 
concepció y la vàlua del primer fragment, la segona per la 
espontaneitat, la terça per la factura y la quarta per lo ben 
sentida, totes li semblaren dignes de igual recompensa, y per 
açò acordà donar à cad'una un accèssit d'igual categoria, ob- 
servant en lo veredicte rigorós ordre numèrich, puix com 
queda dit aprecià igual lo mèrit de totes elles. 

De més à més acordà també mencionaries titulades Sata- 
nds. Pa beneyt, U ànima enamorada , Resignació y Espe- 
ransa y U últim viatge. 

De les moltes composicions qu'optaven enguany al premi 
de la Flor natural, lo Consistori, de primer colp d'ull, 
n'aprecià tres com à dignes de premi: La Núvia, número 179, 
lema Sant Matrimoni; U etern poema, número 207, lema 
Amor, y Amor setisfruyt, número 238, lema Soletat. Sobre 
quina era la més digna de la Flor, les opinions dels Man- 
tenedors foren diferentes. Se va procedir à un nou estudi, y 
d'ell ne quedaren vencedores La JVuvia y Amor sens fruyt , 
Allavors se presentà més fàcil la elecció. Amor sens friiyt, 
quadro viu y sentit del torment de la dona estèril, fou la pre- 
ferida. Te tota ella una serenitat, una serietat que s'imposa. 
L'autor d'aquesta poesia, ha lograt ab més concisió y ab me- 
dis més senzills, una impressió més fonda que'l de La Núvia 
logra en la seva. Per açò li fou concedida, y aquesta vegada 
per unanimitat, la Flor Natural. 

Tres accèssits s'han donat. Lo primer à Vesllum, número 
168, que com indica'l seu lema Quadret, es una impressió molt 
sentida, de l'hora baxa al camp, un xich malmesa per lamen- 

Digitized by 



tables descuyts de llenguatge y forma. Lo segon accèssit se 
concedí a Convalescència, número 101, lema Acotes de sol, 
yM tercer .1 Lo que diu la fulla, número 22, lema Pulvis eris, 
abduès molt aceptables sobre tot la primera, però que tenen 
lo defecte de recordar maneres molt conegudes. 

S^acordà ademés mencionar Sol post, Cors units, Monta- 
nyes blaves, Xota d'hivern. Lo darrer, Cansoneta noi^a y 
Cant de la Sui ami ta. 

Lo premi de la prosa—ja'l podem anomenar axis— aquest 
any ha estat d'enhorabona. L*ha anat A assolir un fragment de 
novela montanyenca, titulat Sanch nova, lema Fem pàtria, 
en que s'hi revela la mà d'un mestre. La vida hi vibra en tots 
sos detalls, y en los episodis que'l componen hi híl un simbo- 
lisme de bona lley que fa sentir... y fa pensar. 

Se concedí un accèssit ú la composició número 103, titu- 
lada La meva arquimesa, lema Intima, bonich quadret en 
que s^hi desenrotllat tema, no gayrc nou, dels recorts d'in- 
fantesa evoca ts per l'home fet. 

S^han mencionat lo primer fragment de Badalonines, 
Perdut y Sola. 

Ja adjudicats los premis que'l Cartell anunciava, lo Con- 
sistori tingué dues satisfaccions. Fou la primera la nova de 
que'l distingit Uiterat Joan Fastenrath, l'actiu propagador en 
Alemanya de les lletres catalanes, oferia en nom de Colonya 
una ploma d'or pera ésser adjudicada en aquesta festa. "iVis- 
quen los Jochs Florals catalans, los nostres mestres! „ deya en 
sa entusiasta comunicació. — " jVisquen igualment los ale- 
manys ! li contestàrem acceptant regoneguts aquell llaç de 
germanor... Y fou la segona la de trobar quatre composi- 
cions més, que, si bé no tenien prous ayres pera aspirar A 
premi ordinari, eren dignes d'especial recompensa. Dues 
d'elles ja sabeu quines son: La Núvia y Etern poema; la pri- 
mera per la bellesa de la idea y pe'l colorit que rumbeja ; la 
segona pe'J sentiment de que està impregnada y per la traça 
que revela sa factura. Les altres dues son Vida pagesa, lema 
Bé està Vhom baix del arbre, bonich quadro de Naturalesa 
molt ben fet y sentit, y Cor fidel, lema Ben fet, encertada 
imitació del estil popular, encara que la idea no sia massa 

Digitized by 



nova. Llavors lo Consistori, usant de les facultats que'ls Es- 
tatuts li donen, acordcl crear tres premis estraordinaris, con- 
cedint à Vida pagesa lo premi de Colonya y i\ cada una de 
les altres un dels premis per ell creats. 

Tal es lo nostre veredicte. 

La missió del Secretari fora ja acabada, si una costum, al 
mateix temps trista y hermosa, no li imposús lo dever de par- 
larvos dels bons catalans qui desde la darrera festa'ns han 
dexat per no tornar may més. Y al parlar de les baxes que 
la Mort nos ha fet enguany, es.impossible que abans que tot y 
per sobre tot, no s'axeque en la memoria'l recort, fresch en- 
cara, d'aquell vellet venerable, en qui tots admiravam al ini- 
ciador del nostre renaxement literari. Encara'm sembla que'l 
veig, atravessant los claustres de TUniversitat, les mans 
creuades al devant per aguantar los plechs de la toga, cami- 
nant poch ú, poch ab aquell pas petit que fan fer los anj's 
quan pesen. Y aquest recort me'n fa venir un altre:'l d'una 
idea que vaig tenir llavors moltes vegades: no conexía la 
seva obra, però al vèurel, pensava: es lo primer... y açò bas- 
ta. Descanse en pau en Joaquim Rubió y Ors! encara que la 
seva obrà passe, quedanl sempre ell: lo primer. 

Y al costat d'aquesta, ve un'altra figura d'aquelles qu'als 
joves nos fan l'efecte de sortir de dins dels temps. Es la d'en 
Eduart Vidal y Valenciano. Lo que'l Mestre Rubió en la 
lírica catalana, ve d ser en Vidal y Valenciano en la dramà- 
tica. Tots dos foren obrers de primera hora; tots dos treba- 
llaren ab fò per montar aquest bastiment en que tots boguèm 
mar enlhl, potser encara sense saber ben bé cap ahon abor- 
darem, però segurs, perquè la obra es ferma y te, grat sia a 
Deu, prou empenta per tallar totes les ones, per grosses que 
sícn, que 'ns vinguen devant. 

Després, quants y quants recorts no venen dels qui foren 
nostres mestres los ims, nostres companys los altres. Tomús 
Forteza, l'atildat poeta mallorquí. Mestre en gay saber; Joan 
Sardd, lo malaguan)'at crítich y poeta, arrencat del nostre 
costat per la matexa malaltia que'ns robà à son inseparable 
amich, l'Lxart; Victoria Penya d'Amer, la delicada pòetissa. 

Digitized by 



y en Letamendi, lo metge y genial escriptor y músich y pin- 
tor, y en Pujol, y tants altres, tots han anat cayent... mentres 
allà d'allà del mar queya també la nostra joventut... i}^ aques- 
ta sense glòria!... 

i Pobre jovent català!... 

També'ns n'hem de recordar dels qui no tenen nom... ni 
nombre! També'ls hem d'esmentar als pobres fills del treball, 
arrencats de llurs conreus y de llurs fàbriques pera Uançarlos 
à mala mort, lluny de la terra... Al recordar tanta tristesa, 
l'indignació porta als llavis més malediccions que no prega- 
ries...— j Descansen en pau los qui hi quedaren!... — jDcu 
guar esca als qui mitg morts n'han pogut tornar... Y Ell, en 
sa infinita misericòrdia, perdone à tots! 

Digitized by 



IV. — AMOR SENS FRUYT, de D. Lluís B. Nadal. 

V. — VESLLÜM, de D. Emili Coca. 

VI. — CONVALESCÈNCIA, de D. Antoni Bori y 
h on testà. 

VII. — LO QUE DIU LA ?\}L•L\, del mateix. 

Digitized by 


Digitized by 


~^/jr\^ ^/t^T ^(íï\»' ^/TCv^ ^"/Wv^ ^/Jf\V ^/TO^ ^^T^ ^/TO^ ^TrtS^ ^/n^ ^Ttf^ ^^t<^ ^/TO^ 
-*Mi/.*- -^Mi/.*- -^Mx/,^ '^M^ -.tSíi/^ .^nli/a. .^Nl•iy.^ ■Aiar/A. .^'or/A. .^vii/.^ .a\h/^ ^mí/.*- .^Nl•iy.^ .^'or/A. 

/'ffí.V// /)/í i/1 /^iOff NATURAL 



Avuy, com sempre, 'Is sent la esposa 
aquells dos mots "Ja ha èxit lo sol„ , 
exa paraula ab que tot gosa 
y sols per ella porta dol. 

Entra la llum per Tampla sala, 
dins de les cambres espiant ; 
Taucell als vidres truca ab Tala, 
al goig de fora convidant. 

Ha obert los ulls Tesposa bella, 
sentint ab penaU cor despert : 
tot està alegre menos ella, 
reyna absoluta d'un desert. 

Amant y tendre Taconsola, 
penant com ella,'l seu marit 
ab dolç llenguatge que s'endola 
parlant d'un fill que no ha existit. 

Digitized by 



An3'S hà que*l sent, de matinada, 
reblarse eix clau de soletat 
quan, al obrir la balconada, 
entra la vida à bell ruxat. 

Tots dos s*hi aboquen ab fal-lera, 
com papallones íl la llum, 
A aqueix esclat de primavera 
qu*entre ses gales los consum. 

Renova Tarbre son fullatge, 
ja porta '1 riu nova corrent 
y íï Tombra amiga del brancatge 
canta Taucell un naxement. 

Les flors ja\s crien honsevulla, 
brillant arreu ab mil colors: 
per una sola que s'esfuUa 
n'esclatarún à voliors. 

Vorai balcó sos brots enllaça 
ab lo parral lo gcçamí ; 
la vinya estén sa verda glassa 
de tendres pàmpols nats ahf . 

Y més ençíl, del barri íl Tera, 
ab ulls humits veu la muller 
formiguejar la riallera 
turba d'infants del masover. 

Tot se re fil, tot se renova; 
sols allà dins res hi ha florit, 
allà al sagrat d'aquella arcova 
hon plor d'infant may s'ha sentit. 

Y causa pena y amargura 
veure entre'l goig universal 
de la més bella criatura 

la cara trista v funeral. 

Digitized by 


lluís B. NADAL 63 

;Per què s'allarga tant lo dia? 
;per què la nit no vé amatent? 
Ella Tafront hi amagaria 
com lo seu crim lo delinqíient. 

Lo cel escolta sa pregaria 
)' les tenebres han vingut, 
mes en immensa lluminària 
los raigs del sol han reviscut. 

Y sent ab força misteriosa 
d'aquella vida Tatracció 
y de sos ulls la nit plujosa 
gosa en doblarne'l resplandcV. 

Sols quan de pena cau rendida 
lo somni dolç ne té pietat, 
descapdellant Thermosa vida 
dels rossos fills que no ha infanta t. 

Digitized by 


Digitized by 


^W '^ '^ ^^ '^ ^^ '^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^w ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ 




Ja's pon lo sol : les ombres precursores 
de la nit, per Tespay van estenent se; 
d'allàU fons de la vall Thumida boyra 
puja apleret, y apar que embolcallades 
se'n duga amunt montanyes, plans y vila 
entre perfums del bosch vers íl la Glòria. 

Desd'altívol turó la sofragania 
domina'l pLl, mostrant entre'l fullatge 
dels castanyers y roures que la cerquen 
la santa creu que son vell front ostenta. 
Lo fossa' es al costat, sa estreta porta 
que'ls an3's han esberlat, no cal obriria 
perquè hi entre la lloca ab sa pollada 
il pasturar en lo terrer plè d'herba. 

Los jornalers retornen de la fcyna 
cantant alegrament, los fadrins parlen 
de balles y d'aplechs, y'ls vells remembren 
los sermons predicats al novenari. 

Digitized by 



Darrera'ls tardaners, un ab lo càvech 
posat damunt l'espatlla va fent via 
al costat d'un minyó que mena un matxo 
portant plenes de fruyts les portadores. 
Un moco catxassut fent lo cigarro 
marxa tau tau, seguintli les petjades • 
dos bous junyits ab cordes per les banyes 
brandant la cua y repicant l'esquella. 

Ja es post lo sol: ja ú joch va l'aucellada 

esclatant en alegra xerradiça 

fent via al bosch, ahont quiscun hi troba 

dolç racer en los pins que l'ayre breça. 

La fosca avança y'ls aucells tots callen 

y totseguit ensemps grills y granotes 

endrecen A la nit la benvinguda 

ab un cant d'una nota iguala sempre. 

Los remats per camins y per dreceres 
alçant núvols de pols als corrals tomen, 
mes si un cap d'entre'ls altres se desvia, 
lo rabadíí guanyantli'l cami'l torna 
totseguit al remat, ò be l'atura 
la fona del pastor que'l tret may erra. 

Ja es negra nit : d mils ja parpellegen 
les estrelles al cel : masies y arbres, 
església y campanar tot ho embolcalla 
ab son immens mantell d'espesses ombres. 
Al fons de les masies escampades 
una llum qu'altra hi Uú y van fonentse 
tan punt los finestrons van ajustantse 
y'ls moços diligents barren les portes. 

La vila dorm : tot calla, sols ressona 
lo crit d'un gall y'l d'altres contestantli 
y los lladruchs dels cans qui desde l'era 
vigilen constantment mentres dorm l'amo. 

Digitized by 



També mon cor s'adorm ab melangia 
quan arriba aqucst'hora misteriosa,... 
y mon ílnima apar qu'embolcallada 
ab boyres y perfums amunt se'n puja 
cercant un lloch que sols ha vist en somnis. 

Sant Fost, Juliol de 181,17. 

Digitized by 


Digitized by 




Primavera ve, 
primavera brota; 
prou ho conta'l niu 
qu'en Tubach sorolla, 
y ho diríaU sol 
allargant les ombres. 

De les ombres, tu, 
te'n esmunys frisosa; 
volen sol y llum 
tos ullets qu'anyoren ; 
llum corrt los rosers 
y les papallones. 

Primavera riu, 
primavera brota. 

Era aquest hivern passat 
que semblaves una morta : 

Notes de sol. 

Digitized by 



tes galtes... dos lliris blanchs, 
tos llavis... dues violes, 
y mans y braços cayguts 
sense vida y sense força. 

Primavera-t va refent 
que ab prou f eyna te'n adones : 
tes galtes ja tenen llum, 
tos llavis prenen aroma... 
al sol d'estiu, si à Deu plau, 
te posaràs tota bona. 

Axis, amor, camina 
boy apoyante ab mf ; 
si't cansa la pujada 
ja entrem à bon camí. 

Tes cames enneulides 
valentes s'han posat ; 
cho veus? ni te'n adones 
y tant qu'hem caminat ! 

Disfruta aquí, à Thermita, 
del anyorat repòs ; 
la matinada hi canta, 
l'oreig hi es sanitós... 

Lo cel que t'hi esperava 
à saludarte acut ; 
es ell, es ell qui't torna 
la vida y la salut. 

Digitized by 



Sembles un Àngel de tan hermosa ! 
Ningú ho diria qu'has sofert tant ! 
Ahir cor-trista y avuy festosa... 
es que les penes venen y van. 

Mentres s'allunyen, no volem creure 
pas may que tornen ni'n fem esment 
no sempre postes de sol, retreure 
hem també onades de sol-ixcnt. 
Hem de fruiries eternament. 

No'm parles pas de la Mort 
quan lo sol infla les venes ; 
pàrlàm de vida, de llum, 
d'ílnsies de flors y de vèrgens, 
y d'irisats papallons 
y de sospirs d'orenetes... 
No'm parles pas de la Mort, 
que no la creuria eterna. 

Tanmateix, amor, 
tot son alegries ; 
ja m'obres lo cor 
que tancat tenies, 
tan arrupidet, 
tan decandidet 
com les floravies ! 

Digitized by 



Lleminer jo d'ell 
com del cep que brota» 
si me'n faig aucell 
no ho estranyes gota ; 
es que, al verolar, 
vull espigolar 
sa dolçura tota. 

Tan an3'oradíç 
n'estich d'ell, aymía, 
l'he ovirat tan gris 
en la malaltia, 
qu'ara que hi veu sol 
ben aprop lo vol 
ben aprop lo meu que se'n entristia. 

Com s'hi emborratxen les flors 
y s'hi enerven les espigué!^, 
abeura, hermosa, tos ulls 
al ardent sol del mitgdía ; 
fés que t'hi bati de ple, 
que se'n saturen ses nines, 
mes... no les gires d mi 
perque'l cap me rodaria. 

Benehit sia aquest sol 
que t'ha tomat d la vida ! 


Digitized by 




Pulvis eris. 

Alion va la fulla encarcarada y morta? 
Quin vent la empeny, à quin reco la porta 
A podrirse entre'ls llots y les vcrderes? 
Què d'ella trobarà Phivern quan vinga 
y desferme sos frets y estesa tinga 
la mortalla de neus y de fangueres? 

Les dotze campanades 
de la nit de Tots Sants, les ha contades 
arrupida en la branca y tremolosa ; 
y al sonar la més llarga, la darrera, 
s'ha tirat capbuçant vertiginosa 
i\ la tomba que, negra y lleüscosa, 
creya ella trobà' al toll d'una rodera. 

—Després... ni ho sé hon he anat!— conta la fulla: — 

Recullint la ventada ma despulla 

m'ha enlayrat ab estúpida fercsa ; 

sé qu'he vist siluetes esborrades 

de murals d'hon ab ulls com de tristesa 

Digitized by 



me miraven les llànties escolades; 

sé qu'arràn he passat d'unes teulades; 

qu'he rodat entre creus y m'hi perdia; 

que d' un clot hon quelcom, com jo, hi cruxía 

d una altura quimèrica pujava ; 

y ara amunt, ara avall y sempre esclava 

del braç que m'axecava y m'ajupia, 

he acabat per ajàurem, abatuda, 

d'un riu en la corrent tortuosa y muda. 

i Quina ruta tan llarga y dolorosa ! 
Aturada entre'Is jonchs de la ribera, 
m'ha tomat à rependre la ventada 

trobantme exa vegada 

no flonja ni llustrosa 

ni com abans sencera, 
sinó enterca, malmesa, mitg partida 
y ab los nirvis crispats, com qui s'arrapa 
à quelcom que li fuig y que li escapa 
en les ànsies supremes de la vida. 

Y jo he vist altres fulles més sortoses 
gronxolarse aprop meu, gerdes, ufanes; 
y cançons y murmuris hi sentia 
que'm retreyen memòries carinyoses 
de quan jo recerava ab mes germanes 
de capolls y de nius la eflorescencia... 
i quin desfici toparse ab la alegria 
y anArsen d la mort ! y aquelles fulles 

miraven mes despulles 
ab aquella matexa indiferència 
que unes altres per elles sentirien 
quan enterques y velles moririen. 

Mes jo no'ls envejava la ventura. 
"Goseu, goseu d'ayre y de llum, pensava: 
la dalla de la Mort, que no s'atura, 
allà d'allà s'esbrava 

Digitized by 



ab les flors y s'atança <i la quieta... 

Goseu d'ayre y de llum, bones amigues, 

que quan vinguen les últimes fadigues 

de la vida, que dexo satisfeta 

boy pensant que les branques reflorexen, 

també us plaurà la mort, ja qu'es la vida 

una eterna encaxada y despedida 

dels que hi van arribant y'ls que la dexen. „ 

Y me n'he despedit ; y he anat «1 raure 
A un races hon la fulla s'hi empenyia, 

y hon un vell, també fulla d punt de caure, 
juganthi ab lo bastó s^hi entretenia ; 

lo sol, calentó hi era; 
la fossana s'hi esqueya A vora-vora, 
y la fulla hi rodava sornaguera 
com al fons d'una sima engolidora. 

Y he fet cap A la terra somoguda 
d^aquella llar ombrívola y deserta; 
he rodat una estona A la perduda ; 

A un cayre m'he aturat de fossa oberta , 
he oscilat ; m'he desprès A la sordina, 
y al vellet, que'm mirava y remirava, 

cayent he cridat : " V^ina ! „ 
y "Ja vinch!„ m'ha semblat que'm contestava. 

Y la terra al poch temps nos barrejava. 


Digitized by 


Digitized by 



VIII. -L'HIVERN A NÚRIA, de D. Guillem A. Teli 
y La font. 

IX. — LO DARRER SUSPIR, de D. Marti Genis y 

X. — INDEPENDÈNCIA, de D. Anicet de Pagès y de 


Digitized by 


Digitized by 




O Vicrge <^luc. k fin que tu souries 
les bienheureux ont fait vibrer les barpcs d'or. 

A.-FerL•inand IIerold. 

Del bell estiu la esplèndida rialla, 
que al cim de Núria es un somrís apenes, 
ha finat baix la boyra, que de valia 
desde'Is talls espadats de les carenes. 

Com tos de tísich que la boyra aufega, 
branda T Angelus últim la campana ; 
y la fosca pesanta s'arrocega 
per les comes avall cap ú la plana. 

Los ermitans .se*n van. Al naxe'l dia, 
mentres la neu va dominant la altura, 
s*allunyen de la casa de Maria 
per la gorja que mena A la planura. 

Digitized by 


8o l'hivern à suri\ . 

Y la neu va baxant. L'ala pesada 
del torp acota aquella terra morta. 

Y la neu en montanyes axecada 
del camí de la vall barra la porta. 


Ja rhivern ha arribat. La Verge antiga, 
d*un poble gran que vé A Testiu amiga, 
se va quedant ab les congestes sola. 
La blanca solitut de la hivernada 

ab son mantell abriga 
la montanya gegant ennuvolada 
y en la iglesia petita 
que'ls munts de neu amaguen 
tot glaçantse les llànties ja s'apaguen. 

Llavors damunt la solitut immensa, 

del hivern que comença, 
quan tot es mort en los cimals de Núria, 
duta pels vents, que van passant ab fúria, 

hi plana magestuosa 
com un au ab les ales desplegades 

una llegenda hermosa, 
que ab sos cants han forjat les encantades. 


Entre pichs altívols, que la boyra esquexen 
hi hA tres llachs que s'obren com tres ulls de cel. 
Al hivern, queUs hòmens à la Verge dexen 
entre neus y bromes al darrera un vel, 

Digitized by 



quan les neus la trista solitut emmenen, 
una boyra'n puja sotaU cel ponent. 
Son les encantades, que à les vetlles trenen 
sos cabells verdosos voleyants al vent. 

Los seus ulls son dolços. Resplandeix sa cara 
de clavells y lliris del nadiu vessant, 
y sos pits apunten baix la vesta clara 
com fruyts d'or que'ls llavis ma}' assolinln. 

Volen vers la Verge de la vall de Núria 
de la antiga ermita vers lo rústich chor. 
En quiscun dels llavis flota una canturia, 
en les mans nevades una lira d*or. 

Ja les llànties mortes del altar s'encenen 
y somriu la ermita com un ram florit ; 
les hermoses goges» que de França venen 
los vells goigs de Núria cantant cada nit. 

Y les neus rodolen per les serralades 
y rhivem camina sobreMs llachs glaçats, 
quan les goges canten ses gentils tonades 
los llops hi vigilen al aguayt posats. 

Les ciutats que riuen en les terres planes 
no saben que, íi Tombra d'un mantell de fum, 
de la Santa Verge canten les campanes 
y'ls altars brillegen llampegants de llum. 


Damunt del mar riçat com la Afrodita un dia, 
s'axeca un vent lleuger d'amor y d'alegria; 

la primavera vé 
cnrama'ls fruyterars ab sos ramells de ploma 

la flor del atmetller. 

Digitized by 



Y'l vent va volant sempre y riuen les planures 
avança cap als cims y emplenen les altures 
les ginesteres d'or. 

Y porta'l riu al mar les llàgrimes que plora 

la congesta que's mor. 

Llavors l'altiu Puigmal somriu A les albades, 
lo front cobert de neu, les comes agençades 

de gleva verdejant, 
y tornen los romeus, les gorges de la serra 

festosos escalant. 


Lo llop los ha sentit muntar les serralades; 
à son udol ferest les belles encantades 

han fugit com aucelles A son niu ; 
per primer colp la vall llavors somriu y calla 
mentres esclata als plans la esplèndida rialla, 
la rialla del estiu. 

Y allà en mitg de la vall com perla en sa petxina 
hi veuen desplegarse aquella flor divina 

que allà té'l seu alta'... 
l'immensa solitut que plana per les comes... 
les goges han fugit als Uachs de Carençà. 


Digitized by 


- ...^^ - .^^^ •^^ *^K^ *í^c^ 





D'una afrau del Canigó 
un pastoret ne devalla ; 
lo criden à serví* al rey» 
que la guerra es començada. 

Com es hora d'exí^l sol 
canten aucells per les bagues : 
pastoreta de quinze anys 
los dona aquexa tornada : 

— " Montanyes del Canigó 
son fresques y regalades... „ — 
Quan lo pastoret la veu 
tots los ulls se li negaven. 

Ella'l primer Deu te guart, 
li dona un ram de flors blaves. 
Se'n baxen pel pastorer 
donantse les mans glaçades. 

Digitized by 



— Ay Tamor, me'n tinch d'anar, 
y'm requen estes mont any es ; 
y'm reca dexarte A tu, 
y A la trista de la mare. 

A'n íí tu te'ls encom^in 
los pastorers y ramades : 
per la paga aquest petó, 
y à la meva mare un altre.— 

Ella's queda sospirant 
en mitg del xòrrech plantada, 
vestida ab los raigs del sol 
com un arbret de genciana. 

Ell s'enfila pel corriol 
lleugé', ardit, encès de galtes, 
voleyantli com un flam 
la barretina de grana. 


A la torra d'un castell 
que puja de la mar blava, 
fa centinella un soldat 
que serveix al rey d'Espanya. 

La guerra l'ha emmalaltit, 
y l'anyorament lo mata : 
fa condol vèurel tant groch, 
xuclat dels ulls y la cara. 

Ayres calents com lo foch 
li corsequen les entranyes; 
la terra crema A sos peus, 
no més sent fret A les lldgrimes. 

Digitized by 



Van pel mar sos pensaments, 
pel trist mar que may s'acaba ; 
voldria veure més lluny, 
fins à ses verdes montanyes. 

Ab les mans sobre- 1 fusell 
de candiment a'aclucava. 
Passa volant allú prop 
una oreneta que canta. 

La corranda del aucell 
punt per punt Tendevinava : 
"Jo d'ací me'n tinch d'anar, 
que Tanyorament m'hi mata...„ 

La tonada s'ha esvahit 
y ell la sent à dins de Tílnima. 
Somia que fuig volant... 
y'l troben caygut en basca! 


A dalt del pont de la nau 
tot va de jochs y cantades : 
diu qu'han vist los mariners 
la terra tant desitjada. 

Salta un embull de soldats 
abaix A les tristes cambres, 
reviscolant als malalts 
ab alegres esperances. 

Deya un minyó al capelLl 
quc'ls sants olis li portava: 
— Oh, pare, ja'm vull morir... 
mes no 'm tinch de morí'encara. 

Digitized by 



Vull que'm toque primé'l vent 
d'aquella terra estimada, 
que si'm du'l fret de la mort, 
hi haurà'ls petons de la mare ! — 

Obra'ls ulls envidriats 
quan arriba la gatzara. 
Sent que ja veuen Puigmal 
* y Montserrat y Coll d'Ares. 

Y desvarieja'l soldat, 
dihent ab les mans plegades : 
— (i Que no veyèu que ja vé? 
;Que no la sentiu per l'ayre? 

"Lo rossinyolet s'es mort, 
tres dies hà que no canta... 
Montanyes del Canigó 
son fresques y regalades... „ 

I Oh, calla, calla, amor meu, 
y cuyta, que ja'm fuig l'ànima ! 
Pren aquest darrer sospir, 
qu'es per tu y la meva mare I — 

A les envistes del port 
al pastoret amortallen: 
y'l colguen al mar qu'es fret 
com la neu de les montanyes. 


Digitized by 





Mon vcrrc n'esi pas gMnd, mais jc bois dans mon vcrre. 
La coupe et Us lepres.-^A. de Mussbt 

Per beure'l vi que'm donen 
los ceps que jo he plantat 
no'm cal taca daurada 
ni copa de cristall : 
jo mateix me'l servexo 
y'l bech sempre en mon vas. 

Lo vas de que jo us parlo 

ja te un bon grapat d'anys ; 

mos avis hi bevien, 

mos nets també hi beuran. 

Per honra dels de casa 

jo bech sempre en mon vas. 

No es pas d'or ni de plata, 
de vic^^-e ni d'estan}-, 
qu'es fet de roca dura 

Digitized by 



perquè no's trenque may. 

Mes per humil que sia 

jo bech sempre en mon vas. 

Quan venen reys y reynes 
ú. seures A ma llar, 
jo'ls hi faig Uoch íl taula, 
mes ab lo cap ben alt 
davant de reys y reynes 
jo bech sempre en mon vas. 

Lo vi de Talegría 
que Tamor ja ha tastat, 
jo y la estimada meva 
sempre'l bevem plegats ; 
ella1 beu en mos llavis 
y jo'l bech en mon vas. 

Si un dia me'l trenquessen 
I que Deu no ho vulla pas ! 
al bell peu de la bóta 
beuria'l vi ab les mans, 
y abans me matarien 
que beure en cap més vas. 

Jo he nat en una terra 
que fa bon vi y bon blat ; 
també fa'l cor dels hòmens 
de lo mellor qu'hi hA, 
Ningú hi vol res dels altres ; 
tothom beu en son vas. 

Jo visch en una terra 
hon ningú's mor de fam : 
ningú es esclau d'un amo, 
tothom ho es del treball. 
Qui honradament s'ho guanya 
pot beure be en son vas. 

Digitized by 



Que Deu me la conserve 
ma terra en santa pau 
per contemplar com crexen 
los ceps qu'hi he plantat, 
y beure'l vi que'm donguen 
y bèurel en mon vas. 

Digitized by 


Digitized by 



XI. — FLORÈNCIA. Y ROMA, de Mossèn Jaume Co- 

XII — ELEVACIÓ, de D. Joseph Carner. 

XIII— MON AMICH, de D. Anicet de Pagès y de 

XIV. — SURSUM, de D. Manel Folch y Torres 

XV. — EN LLOCH SAGRAT, de D, Guillem A. Teli 
y La font. 

Digitized by 


Digitized by 






La Primera Comunió de Sant Felip Neri 

Florència la gentil se dexondía 
riallera un matí de temps Pasqual : 
la boyrina del Amo s'esvahía 

y serra amunt fugia 
dels Uambrechs de la llum primaveral. 

La cúpula del Duomo magestuosa 
se daurava ab los raigs del sol naxent, 
y à son costat la torra esbelta, ayrosa, 

del Art pubilla hermosa, 
mostrava sa bellesa resplandent. 

Per llotges y carrers lo bruyt crexía 
de burgesos y nobles ciutadans 

y alegre responia 
dels marlets de la Vella Senyoria 
Toreneta arribada'l dia abans. 

Digitized by 



Arreu la saba nova n'esclatava, 

lo blat als camps, la flor en los jardins, 

y pels mayols lo pàmpol verdejava 

mcntre'l sol destrenava 
les congestes de neu dels Apenins. 

Pur com la neu, xamós com una rosa, 
surt de casa un noyet endiumenjat ; 
sa boqueta, poncella mitg desclosa, 

somriu, y ab veu de alosa 
als vehins lo bon- jorn los ha donat. 

Pippo buono! -1 saluden les comares 
veyentlo tant hermós y axeribit ; 
Pippo buono, responen los seus pares, 

y de Sant March los frares 
al cancell pera rèbrel han sortit. 

Al altar l'acompanyen de Maria 
tot enramat de lliris florentins; 
y'l noy que s'agenolla y estàs ía 

à frech del cap sentia 
misteriós remoreig de serafins. 

Revestit de casulla ramejada 
ha començat la missa'l vell Prior, 
qui al fer à cada Oremtis la girada 

reposa la mirada 
en aquell front nimbat de rinxos d'or. 

Lo desitg de Felip creix y s'arbora 
al mostrarse entre encens lo Pa diví; 
diríau qu'es un àngel quan l'adora, 

un àngel que s'anyora 
y li han caygut les ales pel camí. 

Prou li baten ab ànsia delitosa 
les ales de son cor, pur, virginal, 

Digitized by 



y sospira aquella únima ardorosa 

com núvia candorosa 
vestida ab Tignoscencia baptismal. 

Jesús sembla que frisa per entrarhi 
de THostia amagadet en lo blanch vel ; 
ioh del amor diví sublim desvarií 

en lo vivent sagrari 
ara mateix ha entrat lo Rey del cel. 

Com reb la flor la gota de rosada, 
com la perla's congria al fons del mar, 
Felip cor-près, immòvil en la grada 

reb l'íntima abraçada 
quels goigs de Paradís li fa tastar. 

Se transforma son sér à nova vida 
al doll de l'eucarística regor, 
y l'ànima en silenci sumergida 

A tot lo món convida 
à cantar alabances al Senyor. 

" i Jo so vostre y Vos meu! oh, qu'es estreta 
Pabraçada d' amor que'm fa llanguir! „ 
diu r infant sentint ja la ferideta 

de penetrant sageta 
que fa un mal que ningú se'n vol guarir. 

Florència la gentil se revestia 
d'hermosa llum y virolats colors 
quan del temple joyós Felip sortia 

com l'alba d'un gran dia 
que omplirà tot lo món de resplandors. 

Digitized by 




La darrera Missa 

De Corpus ha arribat la gran diada, 
per les vies de Roma la gentada 
íA un remor com les ones de la mar ; 
de clergues y de frares llarga rua, 
pelegrins peu descalç y testa nua, 
gent de llunyes nacions y estrany parlar. 

i Quin bell esclat de llum y d'armonía! 
Tot respira una mística alegria 
que dolça remintola al fons del cor ; 
Tatmòsfera d'encens per tot flayreja 
y'l sol esplendorós sos raigs dardeja 
centellejant Tespay d'espumes d'or. 

Les campanes brandant al lluny ressonen ; 
del Castell les bombardes també tronen 
y's remou impacient la multitut ; 
i ja surt, ja's veu la processó grandiosa! 
fins la corrent del Tíber caudalosa 
apar que sota'ls ponts s'ha detingut. 

Mentre Roma contempla l'espectacle 
y'l Papa porta dalt del tabernacle 
en triomf A Jesús Sagramentat, 
en la celdeta humil del asceteri 
famós de Vallicella, Felip Neri 
la Missa ab gran fervor ha començat. 

Lo silenci es august; les bategades 
se senten de aquell cor apressurades 
ab un ritme insegur y vehement ; 

Digitized by 



y en lo front no marcit per la vellesa 
y en lo mirar d'angèlica tendresa 
s'hi endevina un gojós pressentiment. 

Cada vegada que pausat se gira 
quelcom de celestial sembla que mira, 
y riu, com quan somien los infants: 
equí sab si està present la Verge pura 
ab estols d'angelets que de l'altura 
han baxat per servirli d'escolans? 

Ab lo (floria in excelsis s'hi rabeja ; 
lo Sanctus no'l diu ras, que'l cantusseja, 
la frase modulant tan dolçament 
que's podria dubtar si es veu humana 
ò un echo misteriós de aquell Hos^ana 
qu'en la Glòria ressona incessantment. 

i Oh poder divinal de la paraula 
del sacerdot! demunt d'aquella Taula 
com en la Creu Jesús està immolat ; 
los serafins que adoren l'alt misteri 
fan emmudir les cordes del salteri 
y al voltant de Felip s'han acostat. 

S'han agrupat y escolten ab enveja 
la requesta d'amor ab que festeja 
à l'ànima estimada'l seu Amat. 
" Vína, li diu, amiga meva, vína, 
que la esplendent corona de regina 
cenyirà lo teu front immaculat. 

„ Ja ha arribat lo bell temps de primavera; 
la glaça ja s'es fosa ; la figuera 
mostra son fruyt ; les vinyes fan olor ; 
afanyat à venir, hermosa meva ; 
com d'encens fumarola que s'eleva 
pujas tu del desert de la tristor. 

Digitized by 



„ Ton mirar de coloma m'enamora 
y tos gemechs de tortra que s'anj^ora 
m'han ferit lo meu cor, me l'han ferit ; 
dónam ta md de mirra perfumada , 
déxam besar ta boca regalada 
y vína à reposar sobre mon pit. „ 

En un mar de dolçor Felip s'anega, 

li costa revenirse quan combrega, 

y'l petit oratori es un Tabor. 

"Basta, Senyor, ell diu, prou de dolçura; 

que no pot soportar la criatura, 

sense morir, lo doll del teu amor. 

„ Y jo'm sento morir, videta mía ; 
i oh dolça mort! tinch por que l'alegria 
la vida no m'allargue un sol instant ; 
que's trenque d'una volta la llaçada 
que'm priva de donar la gran volada 
y ací'm te pres, gement y sospirant. 

„Del desterrat la tasca ja es finida ; 
i oh bon Deu! si de mèrits fos cumplida 
y un acte pur d'amor la segelles! ... „ 
Diu, y arrobat se queda llarga estona : 
sembla'l vell Simeòn que alegre entona 
lo càntich saludant lo seu traspàs. 

La gran festa de Corpus ja es passada ; 
de Roma la ciutat dorm sossegada 
dessota un pabelló sembrat d'estels, 
quan inflamat d'amor pel gran misteri, 
moria dolçament Sant Felip Neri 
pujantsen del altar de dret als Cels. 

Digitized by 





I Amunt ! 

A fora, en la roureda atapahida, 
los rossinyols y les aloses canten, 
botzinen les abelles afanyoses 
y4 ventitjol gemega entre les fulles. 

Uastre del jorn espay amunt s'enfila 
entre cííntichs d'amor y suaus aromes; 
com un bes de sos llavis xardorosos 
envia al món la xardorosa calda. 

Les espigues daurades apetonen 
à les fresques roselles purpurines, 
les guatlles alegroyes escotxegen 
y Tesclat del estiu tot ho feconda. 

Y volta'l món per l'infinit ab fúria, 
y volta'l món per son camí de sempre ; 
remors y fresses de passions l'axorden, 
flastomies y crits fan estremirlo. 

Digitized by 


Dintre Tesglesia mentres tant hi regna 
un silenci de pau y de ventura, 
d'exa ventura y exa pau dolcíssimes 
tan bones per nostra ànima malalta. 

Filtrantse per les gòtiques vidrieres 
los raigs de llum somorts y tebiosos 
cauen à terra. A sa claror confosa 
la munió dels faels prega ferventa. 

Lleument s'escolta'l ressonar de Torga, 
més segú^y més vibrant de mica en mica. 
les voltes revellides s'estremexen ; 
baten los cors, moguts per la pahura. 

Lo remoreig dels cops-de-pit creix prompte 
com ventijol que brunz entre les branques ; 
pels ulls brillants qu'ú Tara's dirigexen 
les llàgrimes devallen silencioses. 

Lo clergue clou sos ulls en tant que dringa 
joyosa per l'espay la campaneta ; 
abaxa sos genolls y en ses mans pures 
axeca lentament l'hostia sagrada. 

Cor meu, marcit en flor per la desdit xa 
del flagell venjador sanchnós encara ; 
postrat davant del Deu de les altures, 
en la misèria de la pols humiliat ! 

Esguarda ton faró de benhaurança, 
qu* encès un jorn en lo cimal del Gòlgota, 
Uuheix encar per redimir tes culpes 
nodrit ab de vassalls de sanch divina. 

Has d^esmenar la via d'amarguesa 
que fins ara has seguit : vull que desd'ara 
en la foscúria del espay terrible 
del càstich meu lo llampegar s'ature. 

Digitized by 



Guíam, donchs i oh Senyor de les altures! 
qu'ab un sol mot fas trontollar les conques ; 
Tu qu^encens les guspires dels incendis, 
Tu que llances les aygües dels diluvis ; 

Tu qu'emboyrat d'encèns t'alces enlayre 
mentre'ls àngels ses ales esbateguen ; 
Tu que portes lo ceptre de justicia, 
voltat per l'iris de misericòrdia. 

Mira mon tremolor ans ta presencia ; 
de mon crudel remordiment apiíldat, 
de ton amor ab la rosada, prompte 
refresca ma axutor al reblanida. 

Tingues pietat de mes follies totes, 
esborra lo recort de mos deliris. 
Soch teu, Senyor, com quan la mare aymanta 
al breç tendre y puríssim m'adormia. 

Ténme pietat si un jorn caych en la culpa 
menyspreuant ta bondat y ta sabiesa : 
y arrenca de mon cor les argelagues 
y mon ergull estúpit enderroca. 

Ténme pietat al jorn de l'agonia 
quan la freda suhor mulle mos membres, 
quan mos ulls esllanguits ja se m'apaguen, 
quan l'ànima abandone mes despulles. 

Ab escarnis y càstichs purifícam: 

y quan demunt mon front ta fúria brande, 

perfumaré com la gentil ginesta 

à la dalla esmolada que'm puny esca. 

cQuè'm farà avuy lo trepitjar espines 
enfonzat en lo llot d'aquexa terra 
si envers lo Paradís haig d'axecarme 
al dessota de l'hostia redemptora? 

Digitized by 


Digitized by 





Es lo bon Jesús 
Tamich de ma vida, 
ho es en mes tristors 
y en mes alegries ; 
sempre anAm plegats 
vinga lo que vinga, 
y no tinch al món 
mellor companyia. 

Tot petit, petit, 
jo ja'l concxía. 
Al peu del breçol, 
la mare fent mitja, 
me parlava d'Ell 
ab amor de filla ; 
me deya sa mort, 
sa mort y sa vida ; 
cantava son nom 
y jo'l repetia. 


Digitized by 


'^4 MOM Amen 

Y resant, resant, 
tots dos nos dormíam 
somiant clavells 
y roses florides. 

En mos jochs d'infant 
eren mes joguines 
jesusets de plom 
y santets d*argila ; 
3' en un altaret 
que Tavia'm guarnia, 
fent de capellú, 
jugava à dir missa. 
Mon germíl petit 
d 'escolà'm servia; 
mos altres germans, 
cosins y cosines, 
ab gran esvalot 
venien ú oirla, 
ells ab sos tabals 
y elles ab ses nines. 
Jo'm mirava à tots 
ab posat de bisbe, 
3^ à. mon germanet 
li escapava'l riure 
girant lo missal, 
qu'era una doctrina, 
y beventse'l vi 
mentres jo llegia. 
Després ab molt seny, 
ja la missa dita, 
cantavam plegats 
una lletania; 
jo entonava'ls noms 
y tots responien: 
— No'ns dexèu'sols ma3', 
Jesús y Maria, 
no'ns dexèu may sols 

Digitized by 



vinga lo que vinga. — 
Al sò d'aquells cants 
la mare acudia 
tot à poch à poch 
per no avergonyirme, 
y d'un reco estant, 
muda y arraulida, 
mirava A son fill 
jugar à dir missa, 
axugantse'ls ulls 
tots plens d*alegría. 

Al cap de poch temps 
desí les joguines, 
y eren mos companys 
paperots y llibres. 
Sens saber per què 
res me divertia ; 
papers y Uibrots 
d'estorb me servien, 
y una tristor gran 
com de malaltia 
pels sentits oberts 
anava esbandintse. 
Despert y dormit, 
de nit y de dia, 
desitjós estranys 
la sanch m'encenien 
com si algun bruxot 
m'hagués dat metzines, 
i Ay pobre de mi, 
mon cor ja sentia 
lo vay vé del mar 
del mar de la vida ! 

Vegentme malalt 
y que re'm guaria, 
un mati Jesús 

Digitized by 



A sa taula'm crida. 
La para Ell mateix 
ab ses mans divines; 
hi posa vi bò 
que <1 un mort ressucita, 
hi posa pa blanch 
y estovalles fines. 
Lo pa de Jesús 
no es, nó, de farina; 
la llesca que'm don 
te gust de carn viva. 
Aquell gust estrany 
lo cor m'entristia ; 
Jesús ho ha vist 
y ab vi'm fortifica. 
Lo vi que'm serveix 
no es d'hort ni de vinya, 
qu'es sanch del seu cos 
qu'ix de cinch ferides, 
i Ay quin goig més gran ! 
i Ay quina delicia ! 
Per guarí'm Jesús 
m'ha donat sa vida. 

De llavors ençà 
nostres cors se lliguen 
ab un llaç d'amor 
més fort cada dia ; 
de tan fort com es 
ningú'l desfaria. 
Desde aquell instant 
tot un Deu m'afilla ; 
Ell es mon consol, 
Ell es ma alegria, 
sempre anam plegats 
vinga lo que vinga 
y no tinch al món 
mellor companyia. 

Digitized by 



Si m^allunyo d*Ell, 
totseguit me crida ; 
si'm mana quelcom, 
pareix que ho suplica. 
Dels cambis que fem 
equí se'n quexarfa? 
Ell me dona un cor 
que no te falsies 
y*s queda ab lo meu 
tot plè de mentides. 

En nostra amistat 
no hi hA may renyines. 
Si'l repto orgullós 
Ell humil me mira ; 
si li dich insults 
Ell me fa caricies. 
Del poch be que reb 
sempre'n parlaria 
y'l mal que li faig 
totseguit l'oblida. 
Ell m'estima molt, 
jo sols una mica, 
mes Ell n'es content 
de tant que m'estima. 

Y plegats pel món 
axí arreu fem via. 
Si anam per barranchs, 
Ell davant cíimina, 
y seguintlo ú'n Ell 
mos peus may rellisquen. 
Si hem de passar bosch 
primer Ell s'hi fica, 
me dona la mú 
y'm serveix de guia. 
Si trobam jardins, 
sens cap gelosia 

Digitized by 




me dexa les flors 

y Ell pren les espines. 

Oh Jesús hermós, 
oh cor sens falsia, 
siàu mon amich 
vinga lo que vinga ; 
siàuho, Jesús, 
de nit y de dia ; 
siàuho A la mort 
com ho sou en vida, 
que no tindré may 
mellor companyia. 


Digitized by 





Tot se*n puja allà d'alli. 


Atreta per la llum de la hermosura 
mon ílnima, Senyor, hi axecaU vol 
y'l meu cor se redreça vers Taltura 
com »1 mitgdía'l dòcil girassol. 

Y es qu'en aquesta terrenal morada 
tot sér s'hi troba trist y anyoradíç, 
rebent, sense fruhirla, la besada 
del oreig perfumat del Paradíç. 

i Quant de desitg à ton redós sentires 
qu'endut per la oració fins Tu ha pujat! 
los prechs que d'esta vida recullíres 
haurAn omplert, Deu meu, ta immensitat. 

£Per què si à imatge teva'ns emmotllares, 
vas crear aquest món tan encongit? 
Si fou pera encarnarlo ^còm li dares 
tanta ànsia de volar al esperit? 

Digitized by 


Pel goig de tes eternes maravelles 
i si'n suren de sospirs à ton entorn ! 
miren al món, de nit, tantes estrelles 
com ulls guayten al cel de nit y jorn. 

Mes jo sé prou qu'en esta greu frisança 
no dexes que'ns acabe lo dolor, 
endolcint nostre cor ab la esperança 
qu'es mateix que rosada per la flor. 

Per'xò es, Senyor, que tota criatura 
ta infinita bondat remerciant, 
allò que li donava ta hermosura 
agrahida de cor t'ho va tornant. 

Lo foch brunzent que lo seu disch arbora 
en cambiants de llum t'endreça'l sol, 
son cant Talosa al espuntar l'aurora, 
sos planys, al ferse nit, lo rossinyol. 

Tot à tos ulls t'es agradosa ofrena 
y ton cor tens obert de bat à bat, 
mateix per rebre'l plor d'aquell qui pena 
que'l goig y l'alegria del sortat. 

Res hi fa que A la tasca fadigosa 
nos haja condemnat lo teu rigor : 
per sobre de la lley més afrentosa 
hi es encara més gran lo teu amor ; 

que'l puríssim encens qu'en l'èter munta 
des l'ara santa en màgica espirall, 
abans de rèbrel ton voler l'ajunta 
ab l'altre encens del temple del treball. 

Res s'atura ací baix ; al cel s'enlayra 
tot quant en lo creat es esperit ; 
si aquí la flor té arrels, sa dolça flayra 
se'n puja A lo més alt de lo infinit. 

Digitized by 



Si al fons del riu devalla la congcsta 
quan Tullada del sol Tha desglaçat, 
un altre cop s'enfila ab la tempesta 
regirant dels espays la immensitat. 

i Sublim dalit que lo mortal atança 
A la matexa essència de lo Etern ! 
Si un instant hi baxava la esperança 
rinfem mateix ja no seria infern. 

/Sursum grandiós que la natura envia 
al qu'es font de bellesa y de vritat ! 
Quan d'eix concert se fonga Tarmonía 
la plenitut dels temps haurà arribat. 

Digitized by 


Digitized by 





" Ha mort son germà! „ crida 
la turba perseguint al homicida 
qui corre pels carrers de la ciutat. 
Pedres y darts li volen al darrera. 

EU segueix sa carrera ; 
ni una pedra ni un dart Than aturat. 

Ell corre més que tots. Vella, ennegrida, 
la catedral s'axeca, ses portes son obertes 
al trist, encar que sia dolent ò malfactor. 

Allà en ses naus desertes 

s'enfila la oració. 
Los sants, que ab glavis nusos hi vetllen à la porta, 

prou que Than vist entrar 

y rhan dexat passar. 

Com un llamp, una freda esgarrií anca 
ha sacudit la multitut, que avança. 
Un crit esclata fort? "Es en sagrat „. 
Pahorosa la turba s*ha aturat, 

Digitized by 



y les llances s'inclinen }'' s'ajauen, 
les pedres son à terra y les ballestes cauen. 

De Sants Pares y Reys un vell usatge 

veda als cristians fe'ultratge 
al criminal, qu'en Uoch sagrat s'amaga. 
Per çò la multi tut, encesa en ira, 
aplacada de sopte se'n retira 
y una aura de perdó, que dolça vaga, 

passa com aura mansa 
damunt dels fronts que bullen de venjança. 

Ja es salvat de la mort. Com la tempesta 
de ponent, s'ha esvahit la turba irada 
que bramava feresta. 
En mitg de la nau resta 
un home agenollat, com vella soca 
que ha dexat à una banda la riuada, 
y allà dins l'ombra entre aquells murs de roca 
qiíe axequen fins al cel ses voltes encreuades 
al mitg d'un altar d'or, que brilla en la foscuria 
lo front en les tenebres, les roses à son peu 
com Deu de les venjances que'ls llamps atia ab fúria 
la Santa Magestat clavada en creu. 

La claror va minvant. La roja posta 

emporpra les vidrieres 
un instant y no més. Son les darreres 
flames del sol. La negra nit s'acosta. 
Los sants pintats dels finestrals llampeguen. 
Los rats penats, que lentament s'escorren, 

ab son alam los freguen, 
y's van tornant obscurs y's fonen y s'esborren. 

Es la nit que ha arribat, quelcom que mata 
més que un dart ò una corda sens clemència, 
la fosca trista qu'en son fons retrata 
los terribles abims d'una conciencia. 

Digitized by 



la trista soletat, la espaventable 
ombra crudel de malvestats y vicis 
y aquell jutge soberch, inexorable, 
qui judica en la creu dels sacrificis... 

Allà ho veu tot lo matador : lo glavi 
fixo en lo puny com una serp traydora ; 
un bull de sanchs, un no oblidat agravi, 
un dupte com un llamp, la encegadora 

tempestat de sa ira 
y un home vell qu' entre ses mans espira... 

Y allà hon les ombres tristes hi regnen sobiranes, 
hon sempreUs crits de la venjança moren, 

son front altiu se postra damunt de les llosanes 
yUs ulls del crim sobre ses culpes ploren... 

Prop de la creu que aguanta lo Crist en la agonia, 
dos altres creus s'axequen, companyes de torment. 
Un home en una d'elles ses malvestats espia, 
lo plor sobre les galtes, la vista al firmament. 

Com arbre sech, quan obra ses fulles A la pluja 
d*aquella font de gràcia, son cor ne beu Tencís. 
"Senyor, li diu, vostra ànima vers los estels se'n puja; 
d'eix trist enrecordèuvos quan siau al Paradís. „ 

Y'l Crist la cara hermosa vers son company inclina. 
Ja no es aquella antiga, terrible magestat. 
Sa veu ressona dolça com aygua cristallina. 
Sa cara n'es un lliri que'ls vents han arrancat. 

Y aquella veu dolcissima qu'en la tempesta fera 
conduheix à aquells qui's perden y s'erren de camí, 
respon al trist qui plora sobre la creu y espera : 
** Avuy seràs al Paradís ab mi. „ 

Digitized by 


Digitized by 



XVI. — SANCH NOVA, de D, Marian Vayreda. 


XVIII. —VIDA PAGESA, de D.' Emilia Sureda. 

XIX —LA NUViA.úfeA Lluis B Nadal. 

XX. — L'ETERN POEMA, de D. Manel Folch y Tor- 

XXI — COR FIDEL, de D. Aniat de Pagès y de Puig. 

Digitized by 


Digitized by 




Fèm pàtria. 

L'albada de Sant Antoni 

La boyra, d'espessa qu'era, talment se tallava: una llum 
tènue y difusa permetia ab prou íeynes veure ahon se posa- 
va'l peu: à vuyt passos los obgectes eren sols siluetes esblay- 
mades que's retallaven sobre un fons perdut: més enllà, res. 
Açò era part de munt del grau de la Guixosa, allà ahon co- 
mencen los rocalls à perdres per sota la gleva grassa dels 
primers rellexos de Serra Calma. 

Un escamot de persones estona hà trescava grau amunt. 
Era comanat pel senyor de Serra Bruna, qui, fardat ab una 
bufanda, de dins la qual ne treya sols los ulls sota una gorra 
de pell, y muntant una bona mula sense brida, que tirava un 
moco pel ronçal, anava à pendre possessió de sos drets al em- 
prin, tan gloriosament guanyats un mes enrera, per senten- 
cia ferma del tribunal Contencioso Administrativo. 

L'acompanyava en Jaume Pòbul, lo jutge de Pau, porta- 
dor del document possessori, qui devia representar la força 

Digitized by 



del dret en aquella jornada. Los demés eren quatre indiví- 
duus y un cabo de la Guardia Rural, cos de flamant creació, 
espècie de lleminedura ab queU darrer govern d'Isabel vol- 
gué engalipar als pagesos quan sentia que'l terreno comen- 
çava ja ú, mancarli sota'ls peus. Aquestos representarían lo 
dret de la força, y uns y altres eren los encarregats de tràu- 
reli del foch, al bò de D. Eudalt, les castanyes que'ls terra- 
Uoners del poble, axecats en creuada, en tal dia com avuy, 
Sant Antoni de Jun3% de temps immemorial senyalat pera 
pujar les remades íl la montanya, volien disputarli, anch que 
fos A caxalades, com deya son capitost lo Cerdd, Taltra bona 
peça que oficiava de redemptor dels infeliços, als qui cobrava 
les bestretes íl rahó de ral per duro al mes. 

Ben considerat, ja hi posava'l coll també D. Eudalt. i Mi- 
reu que passejar sos anys y xacres per aquelles altures à tals 
hores de la matinada, ab aquella blanor de broma que li ro- 
sa va l'abrich, ab aquella fosquedat que casi no bastava ú, 
mitigar la lluna al plè y respirant les emanacions salabroses 
de la boyrada, qu'era d'aquelles que, com dihemà montanya, 
los goços no s'oviren la cua!... Y tot pera arribar primer à la 
jaça de Cortils, guanyant per mà als del poble, que velis 
nolis tiraven les ramades al empriu. 

Quan collaven d la Guixosa, ja la lluna havia cedit la pre- 
eminència als primers resplandors del llustre matinal: una 
darrera y curta pitrada posà als matiners íl flor de la broma 
cayguda, sobre la qual tragueren los caps com los nadadors 
à flor d'aygua, dominant sa superfície que s'estenia al lluny 
llisa y mate, com la d'una mar morta, sense vibracions ni re- 
fluix de cap mena, sota un cel d'un blau intens en que encara 
hi brillava algun qu'altre estel tot batentse en retirada. Les 
serres més alteroses aparexien com illots *y mot es desgafats 
del massiu de Serra Calma y ses derivacions. De les profon- 
ditats d^aquella massa gasseosa'n sortien remors mitg apa- 
gades, com per l'opacitat d'un medi ambent sense vida. Les 
aygtles de les torrenteres, al rodolar per sos llits de pedra, 
formaven un confós brugit com de llunyana reçaga, domina- 
da per esclats de veus humanes, corrandes de fluviols y re- 
pichs d'esquelles y campanes, atònichs ressons de festa que 

Digitized by 



semblaven exir de sota terra, com los de la llegenda de Llo- 
ret Salvatge, que anyalment remembren als esferehits page- 
sos la sacrílega orgia d'aquells sarauistes que no's deturaven 
ni per respecte al Sant Sagrament. Bels d'ovella y bramuls 
de vaca repetits y desficiosos, recordaven los estranys bru- 
hèls que encara avuy ressonen sota les lletoses aygües de les 
llacunes de Pals. 

A part d*Orient una llista de broma estràtica, més macissa 
y negrosa que la boyra que per allf s perdia en los límits del 
horitzó, poch íl poch anava prenent tons d'un moradench ver- 
dós com la mena de coure al caldejarse al gresol. A poch 
començà à clivellarse y de les escletxes semblava anàs à 
traspuarne foch, tant n'eren de vermelles. Los cantells s'en- 
rogiren més encara, fins al blanch, y, à la fi, per ses crestes 
començà à espurnejar una llum blavenca, irresistible, y Tes- 
tratus, esmicolat-, se desfeu en enceses boyrines que, una 
après l'altra, moriren aniquilades p'er les resplandors del as- 
tre rey que triomfava, inundantho tot ab sos raigs de foch. 

Lo sol es la vida de la naturalesa. Per sa virtut, la boyra 
dormida's despertava, començant per inflarse com lo llevat al 
forn: després s'esquinçava à grans floques que, empeses per 
l'aura matutina, se revolcaven, cargolantse per les comes, 
gambant pels barranchs y les cingleres y produhint, al tapar 
y destapar, com immenses cortines, efectes d'una fantasma- 
goria fora de tota ponderació. A lo bò, allà hon semblava 
haverhi sols per limit l'infinit, començaven à insinuarshi va- 
gament siluetes d'arbres y penyals, que anaven prenent cos, 
acabant per tornarse feréstechs espadats solcats de capritxo- 
ses cascates; y, à lo mellor, los macissos, toçals y rases des- 
aparexicn, esfumats, engolits per remolins de boyra que 
naxia reinflada dels avenchs, com per los escot illons d'un es- 
cenari colossal. 

Y'l .sol anava enviant sos raigs de foch, sempre ab més 
força, y la broma retuda, desfeta, se disolia com sucre en 
Taygua, se tornava tènue y lleugera, fins à trasparentar la 
blavor del cel, y acabava per liquarse en cristallines gotes 
que perlejaven arreu per los matolls de boxerica y herba- 
tora. Allavors la vegetació à son torn se dexondía, esplat- 

Digitized by 



jantse en delitoses perfums com de verge matinera. En 
aquell moment la campana de la hermita de Sant Antoni del 
Biern senyalava^ Llevar Deu. 


Lo cor de mossèn Joan estava amarat de fèl. Dins de la 
hermita que'l gloriós Sant Antoni té dedicada sobre la riera 
del Biern, se disposava à celebrar la missa de Talba que, se- 
gons costum immemorial, devien ohir los pastors y vehins del 
comú de Vall de Pedres, abans de tirar les remades al em- 
príu, en la diada d'aquest sant Patró. 

Per més que Tanimació era gran part de fora de la cape- 
lla, y que1 jovent puntejava corrandes al sò dels fluviols y 
jugava à la viroUa, ahon se rifaven coques ensucrades, y 
que'ls bels de les ovelles y'ls bramuls de les vaques eren co- 
rejats per les esquellotades de manyachs y guies y per los 
alegres repichs de la campana de la hermita, y per més que 
tot somreya ab aquell esplet de vida montan3'enca que tant 
plavía al esperit senzill del bon Rector, son cor estava ama- 
rat de fèl. Aquells cents y milers de bèsties que rodejaven la 
hermita, no obehíen pas, com antany, à un sol majoral ni 
eren guiades per uns matexos rabadans y remaders. Ben al 
contrari, perqueU contrapunt del senyor de Serra Bruna ab 
lo poble capitanejat per lo Cerdà, havia dividit les voluntats, 
sembrant rencunies y mals averanys. 

Uns, de bona ò mala gana, restaven à Pombra ensopidora 
del poder senyorial, vell y rutinari, representat per don 
Eudalt, inflat de vanitat per sos cabals y per los mèrits, no 
propis, sinó de sos passats, però*ls demés, menestrals y ter- 
ralloners en sa gran majoria, buscaven la perduda, enlluher- 
nats per los esclats de valentia ò, mellor dit, de poca vergo- 
nya, del poy ressucitat que'ls engalipava ab parlaments de 
redempció y llibertat, parlaments dels que aquells infeliços 

Digitized by 



sols n'entenien les paraules que feyen bon sò. Alguns, los 
prudents, se reservaven, quedantse à casa, disposats A fre- 
garse les mans de goig, fos qui fos lo qui aníls de morros per 
terra. D' una part y altra s'havien concertat llurs remades 
y reclutat les gallorses à qualsevol preu y, més ò menos en- 
dimoniats, anaven uns y altres al empríu tot dihentse: "Veu- 
rem qui podrà més, si'l xavo ò la pesseta. „ 

Los del Cerdà, més matiners, ocuparen tot Therbey en- 
front de la capella; los del senyor, arribats més tart, tracta- 
ren de trobar hi plaça, mes foren rebuts ab los garrots alts y 
les fones armades, estiguent de poch com ja no esclatà la 
Uuyta abans de la missa. Més prudents aquestos, decantaren 
per la dreta avall, passaren lo Biern y s'arremolinaren à la 
solana, resignantse à ohir la missa desde lluny, igual que'l cà 
(per mala comparança) espera'l rosegó de pà à respectuo- 
sa distancia de la taula d'ahon l'han rebutjat. Mentres tant 
aquells, ab passades dels fluviols y repichs de les esquelles, 
galejaven alegrement lo que'n deyen son primer triomf. 

Y'l bondadós mossèn Joan, gastat son prestigi després de 
desficiarse inútilment pera conciliar los interessos de tots, 
demanant seny als esbojarrats y amaynant les passions de 
sos amats feligresos pera'ls qui no havia plangut may salut y 
estalvis, mirava esglayat à sos peus la mina à punt de reven- 
tar, impotent pera apagaria, retut per la toçudería, aparent- 
ment bondadosa y campetxana, de D. Eudalt, la pillería, ta- 
pada ab fums de redemptor, del Cerdà, la ignorància dels 
terralloners y la indolència, estúpidament interessada, dels 
qui podien y devien imposarse à tots. 

i Conteu, donchs, si'n tindria de fel al cor! Y, en tant, ce- 
lebrava'ls divinals misteris oferintse perla salut de sos amats 
feligresos, no podia sustraures de fer historia retrospectiva, 
sugerintli ben amargantes reflexions. 

Tants anys de ministeri parroquial, d'anar sense calces, 
com deyen los vehins, pera socórrer agenes misèries, d'exer- 
cir de pare-pedàç del poble, rosegant tots los mals ossos que 
la misèria dexavaal descobert, respirant tots los mals olors 
acumulats en vivendes infectes y en conciencies més infectes 
encara, sovint, no tant per la pròpia dolenteria com per la 

Digitized by 



incúria y Tabandono de la societat, Thavíen cobert de mèrits 
yde benediccions, es cert, mes iper què no li havien donat 
autoritat pera imposarse, sisquera coiíi à àrbitre, en lo gran 
conflicte esdevingut entre sos feligresos? 

"No hi hà efecte sense causa „ se deya ell, recordant Tes- 
colasticisme de sa joventut. 

Y suant d'angoxa per virtut d*una labor penosa d'investi- 
gació, li venien més que may à la memòria aquells esclats del 
seu nebot, Thereu Montbrió, quan ab sa demoledora eloqüèn- 
cia atacava tot lo existent, clamant sanch nova pera regene- 
rar la societat, podrida per les concupiscències dels uns, per 
la indiferència dels altres y per les complicitats, més ò menos 
concients, de tots, sense fer escepció de son propi oncle y de- 
més companys de ministeri. 

i Ah! que sí que'n tenia de rahó en Ramon. Ell assegura- 
va que, essent Tesperit de nostra raça fill d'un element humd 
pràctich y actiu, fecondisat per Telement divi de la democrà- 
cia cristiana, res deuríem tenir més en compte sos directors 
espirituals que servar pur y sens màcula aquest esperit, subs- 
tància de la pàtria, y... desgraciadament no'ns hem pas ajus- 
tat sempre d'n aquesta màxima tan cristianament filosòfica. 
No n'hi hà pas prou de que'l Rector sia'l Uagrimatori de la 
parròquia, ni de que'l fcligrès corre à la rectoria quan, des- 
aparegut lo darrer pà de la post, sent que la misèria li truca 
à la porta, ni tampoch de que aquest, ab scràfica abnegació, 
li donga fins la pròpia camisa ; sinó qud deu representar quel- 
com de patriarcalment geràrquich, de superior, fins en l'or- 
dre humà y social, quelcom d'essencial y complementari din- 
tre la constitució íntima del poble. Aquest no deu creure 
que'l Rector es sabi sols perquè parla llatí, es à dir perquè 
no l'entçn, sinó que deu ésser per regonèxer que efectiva- 
ment sab més que ell, fins d'aquelles coses que fan relació ab 
la vida del cos. Ell es avuy son almoyner, enhorabona, però 
més que açò deuria ésser son metge de primera intenció, son 
advocat, son mestre y son consultor, pensar per ell, revifant- 
li aquell sentiment pràctich d'agremiació y germanor, aquell 
esperit estalviant, previsor y progressiu que feya en altre 
temps la almoyna innecessària. Altrament, la tasca del Rec- 

Digitized by 



tor s'assembla à la d'aquell vehí qui blexa de fatiga, axugant 
penosament l'aygua que cada temporal li envia per la matexa 

Certament que circunstancies de força major han malme- 
nat la terra, tirant & destruhir tot lo que era ingènit y tradi- 
cional, no respectant institucions ni organismes, ni tansols la 
llengua, qu'es l'ànima del poble, però, axis y tot, lo escepcio- 
nal y dolorós de les circunstancies, portaven al bon Rector à 
fer exilmen de conciencia, com pera depurar quina responsa- 
bilitat podia cAbreli en aquella desfeta ò quins medis havia 
posat en pràctica pera servar aquell reco de terra de la po- 
nentada demoledora, y allà, al fons de sa conciencia, pura 
com la d'un noy, entre tranquil isadors recorts -de sacrificis, 
privacions y bons desitjós, no hi mancava quelcom que'l pu- 
nyia com un crim, que l'avergonyia com una profanació, pe- 
tites causes, com deya en Ramon, generadores, potser de 
grans efectes. Ell socorria als necessitats, no planyent la so- 
tana entre les immundicies en que vivien molts de sos feli- 
gresos, ni'ls sentits à les bravades de tota mena que per les 
finestres del confessionari li entraven, ni refugia les mil mo- 
lèsties y penalitats que Texercici de son ministeri li imposava; 
al contrari, les buscava y desitjava, ab l'ascètica fruició de 
l'ànima abrusada d'amor de Deu; mes, axis y tot, sa con- 
ciencia, alarmada pel desengany, escitada per la contrició, 
trobava encara peu pera fernhi càrrechs. En la mortificació 
y domini de les burgeses rebeldies de sa naturalesa cno hau- 
ria pas buscat més la pròpia perfecció que la salut agena? 
<:No s'hauria pas preocupat ab preferència d'assegurar son 
jornal espiritual que d'aprimar la feyna en la vinya del Se- 
nyor? Perquè la obra més penosa de la caritat podrà ésser la 
més meritòria, però no sempre es la més fructuosa. Y sinó, 
donchs, iper què refugia la intimitat de llurs feligresos, quan 
aquestos, feliços y contents, se creyen no necessitar de sa al- 
moyna espiritual ò corporal? cQuin escés de delicadesa Tha- 
vía retret d'inuniscuirse en les qüestions comunals, en los llo- 
garets més que à ciutat fortament lligades ab les intimitats 
de la vida? Tothom lo benehía, es cert, tothom ponderava 
ses inacabables bondats, de les quals, vingut lo cas, tothom 

Digitized by 



usava y abusava, mes, es axis, com darrera enllà y sense 
que se'n hagués adonat sinó quan ja no tenia remey, s'havia 
congriat aquella tempestat d'odis y rencunies, que dintre po- 
ques hores esclataria com un rèm de pedregada. 

i Ja tornaran, es veritat! n'estava segur; i ell y ningú més 
qu'ell seria'l cridat à surgir los estropicis d'aquella desfeta! 
Los esgalabrats de la batalla correrien à estirarli la sotana, 
perquè si no li havien reconegut lo titol düadvocata nostra, 
lo de refugivm pecatorum no li disputaria pas ningú ; però 

Y no era pas açò sol que l'atormentava, perquè en aquells 
moments de penediment, se li representaven com à pecats, 
munió d'actes de bona fè y d'una ignocencia pariona de la 
ignorància, però que la veu acusadora de son nebot, retru- 
nyintli dins de la conciencia, li senyalava com ú. conduhents 
al divorci, que ara tant l'apesarava ; se recordava, per exem- 
ple, de la emblanquinada de la iglesia, feta à pretest de que 
era fúnebra y rònega, obra que tant irrità à'n aquell y que à 
n'ell mateix li dexà'l cor oprimit quan senti'ls comentaris dels 
vells del poble que deyen si à la iglesia havien mudat d'amo 
y senyor; aquell balafi de joyes velles y ornaments sagrats, 
penyores de totes les antigues payrals de la rodalia, adine- 
rats pera provehirse de quatre trastos de quincalla, cortinat- 
ges de domàs de cotó y flors de roba pintada, ab los que ta- 
pava les magestuoses linies del romànich temple, en aquelles 
festes en que, ab tot vson bon zel, pretenia enlluhernar al po- 
ble ab fastuositats de fira, fent ressonar aquella nau ab ser- 
mons de ripiosa é inflada eloqüència castellana, plens de 
Uochs comuns y frases emmatUevades que, (ara ho veya be) 
no feyen vessar ni una llàgrima, ni li portaven cap penitent 
al confessionari ; aquelles substitucions de les antigues ger- 
mandats, gremis y confraries per noves associacions, estatu- 
hides en llengua forastera y calcades en reglaments vinguts 
de qui sab ahon y que, passat lo primer moment, queyen en 
desús, perquè no encarnaven en l'ànima del feligrès ; aquells 
goigs y corrandes, de melodia tan suau, que ja les criatures 
aprenien dels llavis de llurs mares, pretèrits per cançons y 
villancicos de música y lletra noves (castellanes, se suposa), 

Digitized by 



sense sentiment ni gust, que'l poble estrafeya ridículament 
perquè hi les comprenia ni les sentia... tot açò y moltes al- 
tres cosetes per Testil, realisades de bona fè y fins al obgecte 
de sedubir al poble per la novetat ò, mellor dit, per la moda, 
se li acumulaven al cervell ab tot lo pès d' una acusació, 
aclaparant sa ànima bondadosa y senzilla. 

La matexa associació d'idees li portava à la memòria 
exemples parcials que li evidenciaven lo mellor partit que 
podia haverne tret empleant una tàctica diferenta. Recorda- 
va al vell Rector de Prunes, mort molts anys enrera, lo filo- 
soph de la montanya, que li deyen bromejant llurs companys 
de ministeri, que may permeté cap influencia forastera en sa 
parròquia, que increpava personalment à sos feligresos desde 
la trona, avergonyintlos per sos vicis y fentlos perdonarse 
mútuament los agravis en públich al mitg de la plaça; que 
disputava ab ells, sota^ porxo de la iglesia, d'economia ru- 
ral y altres matèries del art de la terra ; que anava à les tre- 
ballades à donarlos pràctiques lliçons sobre adobs y sobre'l 
maneig de les eynes y que fins se constituhía en llur capitost 
pera defensar la gleva per la força, quan convenia, ab lo qual 
logrà mantenir lo poble moral y materialment com una bassa 
d'oli, Uiurantlo de moltes de les calamitats que afligien al 
pais durant aquells temps dificils y revoltosos. Recordava, 
també, la cèlebre missió que à Vall-llosell predicà'l Pare Cla- 
ret. Aquell apòstol del poble, com li deyen, parlant clar y 
català,'s dirigia dret al cor dels oyents, cavanthi ab llurs 
pròpies eynes fins à ferne saltar llàgrimes de tendresa ò 
clams de dolor. Al influix de sa paraula, persuasiva unes 
vegades, contundent y amenaçadora altres, à voltes ardenta 
com foch, però sempre ingènua y senzilla com la d'un noy, 
los més durs de cor se doblegaven fins à caure de front à ter- 
ra. Sovint los sanglots del auditori ofegaven la veu del ora- 
dor y després tots los sacerdots de la comarca no bastaven 
pera atendre als penitents que demanaven la absolució. 

i Y quina esplicació podia donarse al fenòmeno de seduc- 
ció popular, de que li havia donat tan repetides proves aquell 
esbojarrat missionista de leiita, qu'ell li deya al seu nebot! 
Molt senzilla: quan se dirigia al cor, removia'ls sentiments 

Digitized by 




propis y essencials del indivíduu, y quan se dirigia al cap, 
fentlo raciocinar ab son propi cervell, revetUava les Caracte- 
rístiques de la raça. Axis, A sos accents guspirejaven los 
ulls, no ab Uuhissor de rampinya, com ab les paraulades del 
Cerdà, sinó alçantse noblement los cors, que semblaven tan- 
cats à tota esperança. Fins ses cançons de Pantigor, resso- 
nant com un eco d*anyorança, feyen venir les llàgrimes als 
ulls dels pobres pagesos. 

Per un efecte de clarividència, pròpia dels desenganys, 
veya ara mossèn Joan lo errat de son procediment, acusant- 
se, en un escés de compunció, d'haver contribuhit à una obra 
demoledora. Nostre poble, se deya, ja prou perseguit y en- 
corralat per influencies estemcs que li anaven llevant, l'una 
després de Taltra, ses virtuts espansives, renuncià de primer 
à sa vida csterior, concentrantse dins la intimitat de sos or- 
ganismes, com un cargol dins sa closca. Però un dia'ls seus 
matexos li hem dit: "aquestos organismes no servexen pera 
los fins de la vida moderna, com ta llengua no serveix ja ni 
pera alabarà Deu „; y alia vors, sentint faltarli allò qu'era 
la meytat de la seva vida, creyent potser que realment s'ha- 
via mudat Nostre Senyor, s'ha encongit encara més, adqui- 
rint una falsa idea de pròpia petitesa, perdent les darreres 
energies y aquell esperit pràctich que tan gran l'havia fet en 
altre temps. Axis abatut y sòpit, ha quedat lligat à la rera- 
çaga de qualsevol Serra Bruna més ensopit però més culpa- 
ble qu'ell y à la mercè del primer Cerdà que vingué à bur- 
xarli les orelles. 

Y aquí tornava'l bon Rector à trobarse sobre la realitat 
del conflicte à punt d'esclatar, sense que ses reflexions dolo- 
roses fessen més que distràurel de ks oracions de la missa, 
allargant la ceremonia fins al punt de que ja'ls oyents comen- 
çaven à donar senyals poch respectuoses d'impaciència, y al 
considerarse impotent pera un remey, lo cor se li oprimia y'ls 
ulls se li negaven en plor. 

Al ofertori volgué donarse com à víctima espiatoria, no 
sols per los propis pecats, dels que de totes veres s'acusava, 
sinó també per los que anaven à cometre sos fills espirituals; 
però encara en aquest cas sa conciencia, fortament conturba- 

Digitized by 


marí AM VAYREOA I 39 


da, vingué à ferirlo ab nova sequedat. Perquè en lo fons de 
la seva ^nima sentí congriarshi un altre sentiment que pug- 
nava ab la magnitut del sacrifici de la vida; perquè sentí de- 
sitg de viure, es més, sentí recança de joventut y de fortale- 
sa pera aplicaries à la obra de regeneració proclamada per 
son nebot, estremintse son cos de greu amargura al sentir 
com un pressentiment de que aquella regeneració de la sanch 
de nostre poble ell no Tassoliría pas. Allavors, ab un suprem 
esforç de resignació, s'enfonzà en deprecació ardenta, sense 
paraules, reconcentrant tot son esperit en Deu primer, en 
son nebot després y, per fi, en sos amats feligresos. Y dues 
llàgrimes, quinta essència dels puríssims sentiments que Tem- 
bargaven, lliscantli per la cara, vingueren à caure dins del 
càlzer que tenia & flor de llavi. 

Com si aquella mística conjunció de les ILlgrimes del cre- 
yent ab la sanch puríssima del Fill de Deu sellàs un prome- 
tatge de redempció, sentí que'l sacrifici de la vida's tornava 
lleu y petit y que un bàlsam de consolació li anava endolcint, 
endolcint Tamargantor de fèl de que estava negat son cor. 


Los del senyor no dormien pas à la palla. Si mansament 
torciren de camí al veures rebuts en sò de guerra pels del 
poble, y s*aconsolaren d'ohir la missa desde part d'allà del rie- 
ral, es de sospitar que ho feren ab son compte y rahó. Lo 
cert es que, com qui no hi toca y posant palla à les esquelles, 
dexaren escórrerse les vacades, que no pararen de pasturar à 
la voleya fins à ensenyorirse de nou del camí remader que, 
passant per la hermita, conduheix al empríu pel creny de la 
Portella, únich pas accessible per la banda de mitgdía. La 
vacada representava la massa resistenta, Tartillería grossa, 
com si diguessem, d'aquell exèrcit d'irracionals, per lo tant 
ella assegurava'l pàs à la infanteria ò sia'l bestiar de llana y 

Digitized by 



la impedimenta. La partida era guanyada; Penemich queda- 
va A reraguarda. 

A mitja missa començaren à talayarsen los del Cerdà de 
la jugada, y allavors s*anà formant aquell rum-rum d'impa- 
ciència mal dissimulada que, com irreverent protesta, arribà 
al peu mateix del altar, ahon lo ministre bevia per ells los set 
càlzers d'amargura. 

— i Per açò no'ns calia pas sortir à mitjanit de casa! — 
deyen los terralloners, embotits contra'l Cerdà que, tot pi- 
càntseles d'axerit, s'havia dexat burlar tan senzillament per 
los de la banda del senyor. 

— i Ja ho deya jo que la copsessem nosaltres desde la so- 
lana la missa! £què't creus que no hi arriba? tan llarga com 

— Prou que si, — deya raltre,^à la Portella y tot. Ja't 
dich jo que'ns ha ben pulit en Panxampla. 

— dQuè't creus qu'es cosa d'ell? n'es pas tan llarch; d'en 
Basi pú, qu'es més murri que bonich. 

— i Y ara, Cerdà del dimoni! podem férloshi un nus à la 
cua. — 

Acabada la missa, '1 Cerdà petava de dents al contemplar 
com brillaven à la llum del sol ixent los lloms de les bèsties 
del senyor que, formant atapahides masses, pujaven solana 
amunt, cantant los pastors y tirant xanxes alusives al cas, ab 
veus de xiscle que se sentien d'una hora lluny. 

Tothom cridava y ningú s'entenia. Hi havia qui proposa- 
va marxàrloshi sobre'ls talons y pujar al empríu, mal que fos 
à tomballons per sobre d'ells. Com si hagués estat gayre difi- 
cil à'n aquestos, reforçada la arreraguarda, tenirlos à ratlla 
y, un cop à la Portella, barràrloshi'l pàs anch que fos à cops 
de pedra. Altres, més capboigs encara, volien senzillament 
recular cap al plà y entrar ab los remats à sach en los con- 
reus de D. Eudalt, allavors à punt d'espletar. Y tot eren or- 
dres y contrordres que feyen anar lo bestiar d'aci d'allà, 
amunt y avall, formant remolins y pedrejants'e més de dues 
bèsties. Per fi, en mitg d'aquell aldarull de crits, renechs, 
bruhèls de vaques y lladruchs de goços, anà prenent cos la 
solució més pràctica, la única possible, que consistia en se- 

Digitized by 



güir baral del Biern amunt, bbsch à través, y guanyar Tcs- 
padat pel grau de la Guixosa. Lo tragecte era llarch, més à 
força de gent y ab los bons cans que du3'en, apretaríen de 
valent, y ja que no arribarien primer à la jaça de Cortils, 
per lo menos ningú'ls aturaria pas d'entrar al empríu per 
part de tramontana y un cop dins... "allà'ns veurem les 
cares „. 

— i Apa, donchs, Biern amunt y fora ! — 

Y xisclant, udolant y aquiçant als gO(^os que, com esperi- 
tats, caxalaven les cames de les bèsties díscoles ò tardanes, 
remassaren la vacada, arriantla per davant, dexant enrera 
les ovelles, que no podien seguírleshi'l pas. 

Quan mossèn Joan sortí A fora ab Tescolà, provehit del 
perolet y Tisop, pera tirar les benediccions, ja no vegé arreu 
més qu'esquenes que fugien. Lo planell havia quedat desert 
de calces. Sols restaven quatre velles esferehides, encoma- 
nantse al gloriós Sant Antoni y A tots los Sants del cel, y les 
moces desolades de trobarse sense balladors y sense músichs. 
Per falla de postors no pogueren encantarse les ofrenes ni ri- 
farse à la viroUa les coques ensucrades. 

Per altres coques estaven los mansos valldepedrenchs, 
servint ells matexos de virolla als dos escanj'a pobres de la 

La topada 

Ja soms A casa, companys!— cridava'l Cerdà tan bon 
punt, arribats ú les primeres vedrunes del empríu, vegeren 
les remades del senyor amurriades allà lluny, à l'ombra de 
les carenes de la jaça. — Tot açò es nostre. Aquesta terra 
rhan possehida'ls nostres avis desde fa cent anys y no hi hà 
cap lley ni sentencia que puga llevàrnosho. Los drets que re- 
clama aquell fart de sopes no han existit may y la sentencia 

Digitized by 


tia S\MCH N'OVA 

que porta es falsa, ho sé ben fel cert : Tha comprada ab lòs 
propis diners que'ns arrenca de la pell. — 

Se feu alto pera bufar y esperar als qui, pretestant can- 
sanci ò altres necessitats, s'havien endarrerit ò fet fonediços 
alguns d'ells. 

A mida que s'acostava*! perill y Tanimació de la conversa 
feya rebullir la sanch d'aquella colla de caps calents, s'ana- 
ven dibuxant ses intencions. Quasi tots portaven armes de 
foch ò de tall, y molts no parlaven sinó de fer mal. Sols al- 
guns, més pacífichs, senyalaren temperaments de prudència, 
que prompte foren esvahits per los fogosos parlaments del 
Cerdà, qui esposà son plan que al moment fou aprovat. 

Se formaria una pinya ben compacta ab totes les bèsties 
grosses, avançant dret A la jaça ; essent à convenient distan- 
cia se llançarien com un allau y à tall de boig contra les re- 
mades enemigues, empeny entles fins al terme. 

Veritat es que la vacada del senyor era més nombrosa, 
componentse de més de sis cents caps y la llur no arribava 
be A cinch cents, mes en cambi disposaven de doble número 
de gent y més decidida, y de mellors cans pera mantenirla 
ben collada, com també en ella hi eren los toros en major 
proporció. Se refiava, donchs, de la major cohessió y resis- 
tència y de lo qu'ell ne deya justicia de la causa, qu'en rea- 
litat devia traduhirse per l'atreviment de la agressió, pera 
sembrar lo terror en les files enemigues, en les que contava 
ferhi disbarats. Axis començaren à marxar à bon pàs. 

Al ésser à les envistes de la jaça de Cortils, vegeren com 
s'atançaven tres hòmens que aviat reconegueren per en Pòbul, 
lo jutge de Pau, acompanyat de dos Guàrdies rurals. Portava 
un paper à la mà, que mostrava desde lluny alçant los bra- 
ços, vegent que'ls terralloners, sense ferli cas, arriaven més 
la vacada, apretantla dins d'un arch de cèrcol obeft per da- 

La paperada que'l jutge s'escarraçava en fer voleyar, no 
era altra cosa que l'auto d'investidura d favor de D. Eudal- 
do de Serra Bruna^ del sefiorio y derecho de pastos del ter- 
mino conocido por Sierra Calma, en virtud de sentencia 
firme del Tribunal Contencioso Administrativo, eic, mes 

Digitized by 



los terralloners, que ja açò ho tenien descontat y no estaven 
pàs per ceremonies, l'atabalaven A crits y renechs, tot alçant 
los garrots y armant los mandrons. La compacta massa de 
bèsties y persones sortí corrents plà enllà per entre mitg dels 
sègols de les rompudes. 

— iTaça, Jaumet, taca! Endreçats patracols y feste en- 
llà, que pendràs mal ! — li cridaven alguns quan ja la remada, 
escitada per Taldarull de crits, clachs de fuets y mandrons y 
Uadruchs dels goços aquiçats, començava à pendre direcció 
precisament filant dret à Tautoritat y llurs estaferms. Aques- 
tos, comprenent la inutilitat de la resistència, se retiraren à 
un costat à tot córrer, procurant posarse fora de la tragecto- 
ria del bestiar, mes lo pobre jutge, trastornat, no sapigué fer 
sinó fugir en la pròpia direcció dels qui Tembestíen y, com 
les bèsties corrien més qu'ell, prompte fou assolit, volcat y 
trepitjat, no morinthi per un patent miracle de Sant Antoni 
del Biern, à qui s'encomanà, segons consta en un exvoto que 
encara's veu avuy en la pròpia hermita. 

i Quan la pedra surt de la mà ningú sab ahon và! y la pe- 
dra havia ja sigut llançada y corria brunzenta per la Calma: 
ja havia fet lo primer esvoranch, ja s'havia comès lo primer 
pecat dels que per endavant plorava poques hores feya'l bon 
Rector y sols Deu era sabedor d'ahon s*aturaria. Dret com 
una bala corria la vacada, empesa per les rehires d'aquells 
desanimats, per les fonades que rebotien per damunt de sos 
lloms y per los ahúchs dels cans que la flanquejaven, atents à 
que ni un grà*s desfés d'aquella pinya, que dexava un llasti- 
mós rastre de son pàs per la sucosa gleva. 

Lo pànich que s'apoderà de les hosts de D. Eudalt, al 
veure venir aquell allau desfet, fou gran. Valga la energia 
d*en Basi, que feu treballar à tothom pera ajustar lo bestiar 
gros, adoptant la pròpia tàctica dels contraris. Axis se formà 
una altra pinj-a, darrera la qual s'ampararen pastors y raba- 
dans, vaquers y guardes, garrots en Tayre, resolts à presen- 
tar tota la resistència possible. Les vassives y'ls orris fora de 
tot amparo é incapaços de resistència, reberen la primera to- 
pada : ovelles y moltons corrien adalerats y belant de pahor 
davant d'aquell torp bestial. Prompte foren conseguits y per 

Digitized by 



dotzenes començaren à caure potejats per les vaques que sal- 
taven enfonzantse en mitg de la blanquinosa massa de carn y 
llana, com les cobles batadores damunt les garbes de Tera. 
Un moment aquella resistència passiva semblà enfangar 
al bestiar bohí, que ja ruflava de fatiga, mes allavors alguns 
baylets, als qui devia plaure molt aquella escena de carnatge 
y destrucció, començaren d brunzir ab la boca, imitant la 
terrible mosca bouera. Allò fou lo delirium íremens. 

Ja prou esverada aquella massa, se llançà cega de terror, 
à la desbocada, alts los caps y les cues planes, fent retrunyir 
la gleva ab ses potades, dret al esquadró contrari, del que les 
bèsties, impedides de recular, esperaren la topada emper- 
nantse y ab los caps jups. Aquesta fou estrepitosa: moltes 
bèsties quedaren ferides del pit y algunes, redreçantse sobre 
les potes traseres, llançant bruhèls d'agonia y girant los ulls 
en blanch, apuntaven al cel los morros babejants, que Uuhien 
als faigs del sol com si fossen capsats de plata. Ab açò la 
massa no cedia, perquè les bèsties, tinch que tindré, s'emper- 
naven més, allonsantse fins à tocar de ventre à terra, y com 
los contraris tampoch desdeyen, los dos terribles esforços 
encontrats produhiren, en les capes de contacte, un movi- 
ment de tangencia com lo de dues rodes dentades que's tras- 
meten la força. Se formaren dos remolins que, capolantse y 
fentse cruxir les ossades, s'empenyien mútuament pel suau 
declivi, vers Tavench del espadat. 

Allavors fins los més desanimats començaren à esgarri- 
farse de les conseqüències de la seva obra. Se provà de des- 
fer la pinya. Les primeres capes s'esgranaven fàcilment y en- 
tre elles s'hi veyen bracejar los pastors, verts de terror, com 
nàufrechs entre les desferres del bastiment que s'enfonza. 
Per lo demés era ja massa tart : los remolins avançaven sem- 
pre vers Fabím y prompte començaren à estimbarse les bès- 
ties, per més que lluytaven desesperadament pera arraparse 
al terreno que'ls faltava sota'ls peus. Llurs bramuls y esbu- 
fechs desesperats, la brahó sorda dels cossos que s'estimba- 
ven y de les roques que feyen seguir en sa lluyta per la vida, 
los escataynets de les gralles y esparvers que à volades fu- 
gien de les cingleres, junt ab los renechs y malediccions dels 

Digitized by 



pagesos, desesperats, molts dels quals, arrencantse'ls cabells, 
ploraven à clams com dones enviudades al contemplar aquell 
be de Deu que's pedrejava, feya un chor d'una grandiositat 
esglayadora, com de segur no n'havia ressonat d'altre per 
aquelles comes desde que allavors, en lo gènesis del món 
s'esfondrava la crosta de la terra y les montanyes dexaven al 
descobert llurs feréstegues carcanades. 

Y no era encara prou. No apaj^vagat aquell vèrtich suïci- 
da que dominava à les bèsties, foren les persones que comen- 
çaren à hèureseles elles ab elles. Negats los cors de ràbia y 
desesperació, començaren A recriminarse uns als altres, tit- 
llantse de lladres, de borts de mala dona y de fills de qualse- 
vol cosa. Brandejaven los garrots y les fones, xiulaven fu- 
rients los rocalls y si no venien més prompte ú grapats era 
perquè ho impedia la barreja de bèsties que corrien d'aci 
d'allà esverades, moltes d'elles mostrant sanchnoses la pell y 
les banyes. Les pedres començaren à fer blanch, relluhiren 
alguns ganivets y ben aviat també algunes pistoles, que de 
tan negres y ronyoses semblaven sortides d'un femer. Sona- 
ren repetidament alguns trets, entre esbufechs dolorosos, un 
guardià fou ferit d'un braç, y'l cabo, que ja era ronch de tant 
cridar " | Alto à la justícia ! „ , manà foch ; y dominant tots los 
altres gemechs, se sentí una veu esgarrifosa que cridava 
" i Pare, jo soch mort! „ . Era'l pobre noy del Payré qui, bo- 
tent com una pilota, anà à caure sobre la gleva, cargolantsc 
y llançant un doll de sanch. 

Fou la senyal de campi qui puga ; à la veu de " i n'hi hà un 
de mort ! „ tothom fugi à la esgarriada. Llevat dels guardes y 
alguns pastors vells, ben pochs foren los qui quedaren alli, 
plorant sobre aquell camp de desolació. 


Lo senyor de Serra Bruna, com àbon general, havia con- 
templat la lluyta desde respectable distancia, fora de perill. 
Son espant, que ja començà ab la volea de l'autoritat, anà en 

Digitized by 



crescendo fins que, no poguent ja resistir més aquell especta- 
cle, ab los cabells eneriçats y groch com un desenterrat, 
muntà com pogué la mula cridant : " i Fugim, fugim ! „ Y fugi 
vers lo grau de la Portella, xiulantli sempre les orelles ab 
aquella brahó esgarrifosa que proclamava la síntesis de sa 
gran obra. 

i Quant se'n penedia ara d'haver fet tan camí y de no ha- 
ver seguit los consells desinteressats dels qui li volían be, 
majorment de sa pròpia familia, de la qual estava mitg divor- 
ciat per mor d'aquell malehit punt d'honra ! Encara li durava 
Topressió de cor que, malgrat sa toçudería y encegament, li 
havia dexat la escena de la sortida del m;is lo vespre abans. 
Tenint mitg malalta la esposa, havia intentat esmunyirse de 
amagat pera estalviarse'l mal rato de les esplicacions y recri- 
minacions que temia, però al ésser al llindar de la porta's 
toptl ab ses filles qui, contristades y ploroses, li barraven lo 
püs suplicantli que no maixàs. Sols en son obstinat emmarra- 
nament pogué trobar suficients forces pera desferse de llurs 
braços y rebutjar sos desesperats prechs, ofegant en son cor 
l'afecte de familia, Túnich que conexia d'aquest món. La 
Montserrat sobretot, estigué estraordinariament perfidiosa y 
al vèures per fi asprament rebutjada per son pare, li clavà 
una darrera mirada fonda, intensa, indefinible, barreja de 
desesperació, d'enuig y de commiseració, que desde aleshores 
lo tenia obsessionat. Lo singular era que tal mirada li aviva- 
va'l recort d'una altra mirada consemblant. Era un dia en 
que en Ramon de Montbrió, ab tota sa fina retòrica y pun- 
xanta ironia, estava ab ell dur y agressiu com may, tirantli 
à la cara veritats com lo puny, tal com qui apedrega un goç, 
fins que, apropòsit del plet, esclamà: "i Infeliç de vo.stè si 
may arriba à guanyarlo! „. No s'havien vist més les cares des- 
de aquell dia, però aquestes paraules, y més que tot la mira- 
da ab que foren acompan3^ades, no s'esborraren més de son 

Ara la seva filla li havia renovat al viu lo recort d'aque- 
lla superioritat estranya, aplanadora, que li produhía'l tem- 
perament fogós y descobert del jove enginyer, que li sembla- 
va sortit d'una altra generació. Aquelles dues mirades sem- 

Digitized by 



blaven germanes, com filles d'una matexa situació d'ànim y 
d'un mateix temperament. Sols hi notava una diferencia en 
sos efectes. La del jove Thavía revoltat de sanchs, espolsant - 
li sa natural apatia y avivantli aquella toçudería de criatura 
antoxadiça y viciosament afalagada que constituhía'l fons del 
seu gènit, mentres que la de la Montserrat Tavergonyía do- 
lorosament com un reny. 

Però la profecia del jove s'havia complert, perquè desde'l 
seu triomf judicial era cada dia més infeliç: ara, à la pèrdua 
d'aquella tranquilitat vegetativa, goig de la seva vida, devia 
afegirhi la de la esperança de recobraria may més. 

Incapaç, sa ànima, de grans volades, se donava à deses- 
perarse per no haver acceptat les proposicions de transacció 
que, per medi de tercera persona, li havia fet lo Cerdà. Que- 
dà pel regateig d'algunes dobletes, ell que pera guanyar lo 
plet escampà les unces à grapats. 

Aquest seu digne contrincant, tampoch en aquesta jorna- 
da havia desmentit la tradició del Patró Aranya. Al veure 
que la cosa s'encaminava à encararlo ab la Justicia, s'esquit- 
llà també per l'altre cantó. iQuin mestre més hàbil pera fer 
obrir los ulls als obcecats es lo fracàs dels plans concebuts! 
Perquè es verdaderament admirable la clarividència que il- 
lumina'ls esperits més enterchs, tan bon punt les esperances 
fallides dexen al descobert les fatals conseqtlencies de la prò- 
pia conducta. També aquest ilustre salvador del poble ve3'a 
ara per clar que, com à capitost dels menestrals y terrallo- 
ners, s'havia tirat à sobre tota la responsabilitat d'aquella fa- 
tal subversió. Lo dilema era curt y ras : ò fugir ò caure en 
mans de la Justicia. Una cosa y altra representava, apart de 
les naturals conseqüències, dexar esmerçat en mans dels seus 
protegits un capital de bon rèdit, però incobrable, com no fos 
per ell mateix ; açò à més del dany sofert per la destrucció 
de la vacada, ahon hi tenia bon nombre de caps à mitg guany, 
molts dels quals blanquejarien més tart ab llurs ossades lo 
repeu dels cingles de Serra Calma. 

També ell se dolía ara amargament d'haver resistit al 
regateig d'unes poques dobletes. "i Què més volia, bèstia de 

Digitized by 



mí, esclamava, que començar à esplotar la beta del senyor, 
ja que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda !„ 

Los camins que duyen abdós personatges se creuaven à la 
hermita del Biern y allà's toparen, absorts cada hu ab llurs 
cabòries. Magnífica situació pera dirimir personalment à tall 
d'Hèctor y Aquiles lo plet qu' entre mans duyen tan ilustres 
cabdills. Lo baral del Biern trontollaria al ressò de sa terri- 
ble escomesa, la sanch engroxiría la mansa corrent de la rie- 
ra y'l vencedor en la darrera y heròyca brega, després de 
arrocegar lo cadavre del vençut, donant tres toms entorn 
del santuari, johiría l'apoteosis de la victorià, proclamant sa 
indiscutible hegemonia sobre la delitosa comarca de Vall de 

Resd*açò: no eren pas hòmens d'aquesta fusta. La posa 
aclaparada d'un y altre trahía les respectives disposicions. 
Cada un, al estudiar sa pròpia situació, medi la del contrari 
y seguidament se comprengueren, com se comprenen les àni- 
mes petites. Abdós calcularen que una mútua inteligencia 
podia encara mellorar les respectives situacions. D. Eudalt 
tenia bons padrins y podia amparar y salvar la situació com- 
promesa del Cerdà. En cambi aquest podia tornarli à la cle- 
da'ls mansos moltons del poble y assegurarli la pacifica pos- 
sessió de sos drets al empriu. Tot seria qüestió d'alguns 
grapats de les grogues, que prou sobraven en les caxes de 
Serra Bruna, pera tapar la boca als més dèsatínats. Del con- 
trari'l Cerdà era perdut, mes també'l senyor era enfonzat 
pera sempre davant del pais que'l miraria ab horror, y no 
mancarien altres Cerdans pera amargarli la vida. 

Lo Cerdà s'apropava balancejant lo cap y D. Eudalt lo 
mirava venir procurant imprimir intencionadament à son po- 
sat de jutge sever é irritat, un cert deix de protecció, sense 
que del fons de les respectives ànimes egoistes se'n alçàs cap 
veu de protesta pel contuberni que meditaven sobre la terra 
fumejant encara ab los dols que havien sembrat. 

Mes no contaven ab un tercer personatge, '1 moco del 
senyor, representant del esperit senzill del poble qui, incapaç 
de compendre la baxesa agena, jutja, solament à impuls de 
sos sentiments generosos, per més que sovint malmenats per 

Digitized by 



la ignorància y la malicia. Per ell, aquells dos hòmens sinte- 
tisaven dos pols oposats, com si diguessem los esperits del be 
y del mal, entreUs que no hi cab componenda de cap mena. 
Cregut, donchs, de que anaven A barallarse, s'interposd no- 
blement entre'ls dos, ab lo garrot alt, dispost A jugarse la 
vida per son amo. Com si aquella ingènua manifestació del 
sirvent revetlles en ells una engruna de dignitat, lo Cerdà 
trencà de camí, y un y altre seguiren sa via sens tornarse à 

Axis mateix Tinfelíç poble de Vall de Pedres devia seguir 
encara son calvari. 

Digitized by 


Digitized by 






Quan hi passo pel davant me descubrexo, com qui passa 
pel davant d'un mort que'ns guarda nostres intimitats més 
fondes y estimades. 

Es de forma ayrosa, de fusta pulida, ab incrustacions de 
metall ; la fexuga mà del temps Pha feta ennegrir pel defo- . 
ra; pel dintre nó, qu*es ben blanca y està embaumada per 
Payre dels recorts que hi jauen. 

Avuy m'he dirigit sol à la cambra ahon reposa ; al arri- 
barhi, tenia por de que algú'm seguís y m'he girat y tot. 

Ningú venia. 

Volia estarmhi sol, ben sol ab ella, ma estimada, y m'ar- 
raulia vora seu, acaronantla, perque'm donàs alè y comuni- 
càs à la meva ànima solitària, que plorava fil à fil misèries y 
baxeses d'altres ànimes que creyentles pariones li feyen 

L'he oberta; los recorts, acumulantse, s'han presentat 
davant meu y han desfilat : los que s'aturaven més estona y 
feyen quexar al cor, baxct, molt baxet, eren los tristos, los 

Digitized by 



que cada un d'ells me costa una llàgrima; los alegres ray, los 
alegres passaven depressa, fugint y esfumantse... 

Lo primer qu'he topat ha sigut la fotografià que van 
traure del pati del colegi. - 

Jo també hi soch, à la segona grada, cap ú la dreta. 

Casi no'm conech. 

Aquell llavi lleugerament ombrejat per una mitja tinta 
molt esfumada, avuy està cobert de pèls blanchs, los ulls no 
son tan vius, s'han enxiquit, son més tristos; la cara, abans 
grassona, està plena d'arrugues formades pel pàs de moltes 

La fotografia, ab lo temps que ha passat, ha pres un tò 
groguench poch simpàtich. 

Hi érem tots. iQue'n queden pochs ara! ... 

Los uns resten fadrins, altres emmuUerats y emmayna- 
dats, la majoria morts. . 

N'hi hà que no'ls soch vist may més. 

De mica en mica'ls vaig conexent, y tot fent memòria, 
repetesch lo seu nom. 

Que serio està en Corbella ; aquell dia'l devien fer quedar 
sense dinar per no haver sabut la lliçó. 

En Feliu porta im ull tapat : es d'un cop de pilota que li 
van clavar jugant à gepes, 

i Còm trau lo cap en Ventura pel damunt de la espatlla de 

Ja era presumit llavors. 

Portava la brusa tacada, y perquè no s'hi veges en lo re- 
trato, va fer per manera de que no més li sort is lo cap... 

Es lo que ha fet més carrera de tots. Fins me van dir que 
aviat lo farien ministre. 

i Que m'agrada contemplar açò I 

Si estich rihent... però no rich sempre, nó, que també 

En un reco hi hà en Casas. 

i Pobre xicot! Estimava à una moca y ella no'l volia, y va 
començar à corsecarse y corsecarse, fins que's va morir com 
un aucell als primers frets, acotant lo cap... 

Jo'l vaig vetllar aquella nit; vès si me'n recordo. 

Digitized by 



Tan gras y bò qu*estava quan anavam à estudi... 

Deu rhaja perdonat. 

Aquesta fotografia'm rejoveneix, me recorda'l camí del 
colegi, sempreU mateix, plè de sol, y trist quan no sabia la 
lliçó; me porta à la memòria les conegudes notes de la Stella 
confidente, que putinejant lo piano, 'ns feya sentir una viudeta 
cursi, que vivia replà per replà del colegi, acompanyantles 
ab sa veu ingrata, à la que hi donava un tò sentimental mal 

Dessota la fotografia hi tinch un paper doblegat; §'hi lle- 
geix escrit en llapis : c^^ quieres ser amigo? Tuyo que lo 
es, Codina, 

Per res renyíam aleshores. 

Crech que passant, sens voler li vaig donar un colp de 
colze, y'm va dir: "Renyits per tota la vida„. 

Al cap d'una setmana'm va escriure aquesta carta y jo li 
vaig donar una abraçada. 

Era un bon noy, però tenia'l gènit fort, per res s'enveri- 

També trobo una medalla ; s'ha tornat negra y açò que'l 
mestre'ns deya qu'erad'or; s'hi llegeix: Aplicación y mérito. 

Me recordo que'l dia que la vaig guanyar, lo pare (al cel 
sia) 'm va portar al teatro. 

No'm vaig adormir, y açò qu' estava fet à anarmen al llit 
à les nou. 

L'endemú no vaig saber la Uiçò y'l mestre va dirme: Post 
festum, pestutn. 

Prou tenia rahó'l mestre... 

Les primeres cartes de la meva dona, flors y llaços, tot 
s'hi barreja, hores de dol y joya, sepulcres venerats d'altres 
temps closos per sempre, imatges dels recorts que no torna- 
ran à viure fentme vibrar les notes més dolces de l'ànima, tot 
açò'm representen los obgectes de la meva arquimesa. 

Hi guardo la clau, ab un cordonet negre, que va servir 
pera tancar la caxa del meu fillet mort, la darrera recepta 
del metge, lo llaç de la primera comunió, y molt à la voreta 
un rínxol ros, espès, humitejat de llàgrimes... 

Tot, tot es aqui, bocins de cor que'm parlen y m'entris- 

Digitized by 



texen, remors de cançons que sols jo he sentit y únicament jo 
les he enteses, dolços efluvis de poesia melangiosa que no 
s'han escrit may y que jo*ls sé de memòria, llàgrimes que no 
han èxit al defora, que s*han quedat nuades à la gola cayent 
com plom fós dintre de Pànima, recorts de joventut passada, 
rialles histèriques, imatges de dones de caparró gentil y ulls 
blaus de cel, moments de goig indefinible, petons glaçats A 
flor de llavi, glòries y lluytes, y molta negror y molta anyo- 

Per çò quan hi passo pel davant, me descubrexo com qui 
passa pel devant d'un mort que'ns guarda nostres intimitats 
més fondes y estimades; y quan lo cor sanchna 3^ plora, quan 
se'm quexa fondo, molt fondo, obro Tarquimesa dels meus re- 
corts, y'l pobrissó hi parla y s'hi agermana, y plora y riu ab 
ells, perquè'ls coneix y'ls estima, y jo'l dexo que plore y riga, 
perquè m'hi sento bé, molt bé... 


Digitized by 




Be esti l'hom baix del arbre... 
J. Ll. Pons. 

Dins lo rústich jardí de Son-Cladcra, 
obert en mitg del bosch a tots los vents, 
un bellíssim matí de primavera 
contemplava del camp los tons ardents. 

Al entorn les montan3'es, los boscatges, 
los cims pelats hon nien los voltons, 
à mos peus la planura, verts fullatges, 
y una ratlla de mar allà en lo fons. 

Blavosa llum cubría Talta serra, 
s*estenía per plans y llun^- edüs ; 
y mil perfums s'alçaven do la terra, 
com d'una immensa flor que'l sol badàs. 

Com fadrina, la terra s'enjoyava 
mostrant al sol ses gales y colors, 
yM sol, embadalit, li retornava 
torrentades de llum y resplandors. 

Digitized by 



Tot quiet y en repòs: no més sentia 
passar com un embat entorn de mi, 
poètica remor que s*espargía 
per les ombres tranquiles del jardí. 

Batallons falaguers de papallones 
arribaren de sopte en gran estol: 
venien à fileres com les ones, 
d'esmalt riquíssim llustrejant al sol. 

Semblava que'n brollaven de la terra, 
que'n plovien del a3're à milenars... 
En nerviosa inquíetut y dolça guerra 
tremolant, com les fulles dels pollars, 

besaven les floretes, les poncelles 

que'l sol havia obertes al mati ; 

mes les fresques tan sols, no més les belles, 

les qu'alçaven ben alt son capet fi. 

Y mirantles vaig dir: j quantes vegades, 
seguint d'inquieta vida'l voleteig, 
anam també, les ales desplegades, 
darrera inútil, fantasiós llàmbreig! 

i Ay ! com vosaltres, papallons d'un dia, • 
batega'l cor ses ales de colors, 
cercant la bella flor qu'ahir naxia 
y que avuy scquen vents abrusadors. 

Debades l'harpa d'or de la Nütura 
sa poderosa veu nos fa sentí' 
y'ls estels cada nit allà en l'altura 
nos mostren en silenci'l ver camí... 

No vull segar del món les sementeres, 
hon la fauç sempre talla enganys novells. 

Digitized by 



Vull anar entre mates y falgueres, 
vull sentir les cançons de los aucells. 

Vull fer la vida sana y reposada 
que fa'l carboneret dins Palzinà', 
mentres l'idea, com la aucell alada, 
just lo fum de la citja pujarà. 

Y lluny axí dels plers y la fortuna 
seré lliure entre'ls arbres, com lo vent, 

y sols lo curs del sol y de la lluna • 

m'assaciaran los ulls y'l pensament. 

M'adormiré al ressò de les esquelles 
y à la dolça tonada del fabiol, 
y desclouré gojosa mes parpelles 
quan daure ma finestra un raig de sol. 

Trescaré les garrigues y les closes, 
escometré'l missatge y lo pastor ; 
y entorn de l'ampla llar contarem coses 
d'un pobre llum de cruya ú, la claror. 

Culliré negra oliva qualque estona, 
mentres colra ma cara'l serení, 
y menjaré llavors dins la tafona 
una llesca de pa torrat per mi. 

M'asseuré damunt l'herba, baix dels abres, 
beuré l'aygua estillada de les fonts, 
y falaguera y forta com les cabres, 
passaré les siquioles sense ponts. 

Y quan l'oratge síí de les garrigues 
cngronsi com les ones los sembrats, 
y acalen ja madures les espigues 
cap à la terra los capcts daurats, 

Digitized by 


r"r '•» -i, ""4 rTi"* '-Í '• . *"> L rrl "'« ~ "'-. 

Kr. rr- # is 7';::•>>i r *^r..: •*.! 
\ h í !! í r*: «?///t X c ^ p" I % •. rr: • r . 

vc-rmadores pa^-^ar y bergantell?». 

Hora-haxa entre verbe^ y rialles, 
los íups de p^irtadores ixn reblits, 
A la vila se*n van contant rondalles 
truyí^os com aucells del niu èxits. 

Y sonant castanyetes y guiterres 
arribí-n jovenetes y guerrers. 

Digitized by 



y'l perfum de la sava de les terres 
s*escanipa ab llur tonada pels carrers. 

No vull segar del món les sementeres, 
no vull que'm bese més son vent fatal : 
vull sentir per los boschs y les riberes 
la potent alenada del mestral. 

Y en mitg d'aquesta terra benehida, 
sota Timmeasa volta d'aquest cel^ 
vull que faça'l meu cor llarga dormida 
que'l pasti y renovelP de sol A rel. 


Digitized by 


Digitized by 


"^Uí^ ^^r^ ^Uí^ ^^íí^ ^^íí^ ^^íí^ ^ííí^ ^^íí^yjjSÏ^^ -4^^^^ 




Sant matrimoni. 

Passaren llestes les diades 
de cartejarse y festejar, 
com flors d*araor assoleyades 
que'l fruyt han de portar. 

Axí, amagat y à la quieta, 
lo dia gran ha anat venint 
y una amargor fonda y secreta 
la Núvia va sentint. 

Ne més ho sab y ho veu sa mare 
que ahir tot baix la sermonà; 
normes ho ha entès aquell bon frare 
ab qui's sol confessà'. 

L'cndiumenjada comitiva 
surt de la casa en professo ; 
quan al cancell del temple arriba 
la Núvia fins té po\ 

Digitized by 


152 LA NrViA 

Prop del altar, lo Nuvi's posa 
al costat d'ella tot content ; 
la Nuvia'ls ulls alçar no gosa 
d'humitejats queUs sent. 

Quan l'unió santa han benchida 
lo cor ponich se li ha esquifit 
y ningú apenes l'ha sentida 
quan lo "Sí, pare„ ha dit. 

Després, la Missa ja acabada, 
los ulls rogenchs gosen mirar; 
mes iay! han vist l'Immaculada 
y's tornen abaxar. 

Allcí al carrer \y quin desfici 
per veure'l tnlnsit del corteig ! 
La Núvia sent, cntreU bullici, 
l'angunia del mareig. 

Y quan, passant, veu à les noves 
mirarho tot ab ull curiós, 
tant reposades y cofoyes, 
son cor n' estil envejós. 

— i Confits! confits! — diu la quitxalla, 
y'ls confits plouen à ruxats, 
y damunt d'ella, com metnilla, 
després van A grapats. 

Davant la cara avergonyida 
les mans se posa per escut, 
mentre's renova l'embestida 
y aumenta l'atrahut. 

Com tempestat, sa pedregada 
té l'alegria de la gent... 

Digitized by 



£Hont es la pau dolça y callada?... 
Per vora d'un convent 

passa'l corteig, ab'lo seu riure 
torbant los càntichs y oracions, 
y ella Tencís sent d'aquell viure 
entrarli en lo més foas. 

Mes ja'l carrer de l'amargura 
s'acaba al peu d'aquell casal 
que, per copsame la ventura, 
ha obert l'ample portal. 

Quan, ja ben prop d'aquella entrada, 
alça ella'l rostre adolorit, 
veu una dona aqueferada 
en da^à son fill lo pit. 

Distret rinfant, sos ulls blavosos 
alça com llums del firmament, 
y reb la Nuvia'ls raigs hermosos 
d'aquell estel naxent. 

Calmat llavors sent lo desfici 
y entrà'l repòs al pit malalt, 
endevinant pel sacrifici 
un premi celestial. 

Y, molt secret y ab impaciència, 
sent ja brotar un somni d'or, 
lo de creà'aquella ignocencia 
turbada en lo seu cor. 


Digitized by 


Digitized by 





L'aubada de la vida sa claretat darrera 
barreja entre la llum d*un sol d'amor, 

A Pànima desperten perfums de primavera 
y*l cor aponcellat se torna flor. 

Be massa ella recorda à Thora ab goig y pena 
d'una veu may sentida los mormulls 

que van soptarli un dia entre sos jochs de nena 
lo riure als llavis y lo plor als ulls. 

D'aquella nit primera de verge enamorada 
esmenta la dolçor y'l greu neguit ; 

en vetlla va trobaria la llum de matinada 
que suaument nimbava lo seu llit. 

Mirant dintre sa cambra la clariana incerta, 
estranyada, de cop s'incorporà, 

.y al cor li preguntava si ha somiat desperta, 
y sols la veu d'abans li contestà. 

Digitized by 



Nits y més nits passaren, y la gentil minyona 
transformada en sos èstasis d'amor» 

si jorns abans seria crisàlida de dona, 
es ara papallona d'ales d'or. 

De rhimne etern les dolces y armòniques tonades 
vibrar dintre son cor seguit les sent, 

y engelosida mira les aus aparellades 
y besarse les flors que gronxa'l vent. 

L\ivia ho sab ja; sens treva la renya y la sermona: 
que'ls hòmens son dolents, traydor lo món; 

mes debades es tot, jamay assobrc Tona 
s'ajunta'l sol ixent al sol que's pon. - 

Ell es jove y ratxós; d'angunia y goig corpresa 
sa veu un cop tant sols ella ha escoltat ; 

ses tremoles paraules tenien la dolcesa 
de les mels espremudes del brcscat. 

Axis, per més que ho vulga, la pobra no endevina 
com fals pot ésser lo garrit donzell, 

y ja posada à creure à'n ell ò à la padrina, 

troba hermós, més hermós lo creure à'n ell. 

Massa al ser nit ho deya la carta que ha desclosa, 
ab lo màgich encis de los seus fulls ; 

cent cops que l'ha llegida, cent voltes amorosa 
la cubria de besos ab los ulls. 

Y lassa de tants goigs que l'han retuda 
s'ha quedat adormida dolçament, 
vagant per los seus llavis encara continguda 
la espressió d'aquell últim jurament. 

En lo capçal penjada, la imatge de Maria 
en vA espera esta vetlla sa oració; 

Digitized by 



no es TAngel de la Guarda qui avuy ella somia 
que ab ses ales li fa de pabelló. 

Somia en una glòria jamay fantasiada, 

d'armoníes, perfums y cants festius, 
que d'una primarera eterna's veu voltada 

hon te Parbreda tantes flors com nius. 

En mitg de son desvari respira fadigosa; 

Tavia^ sentintla, dins sa cambra ha entrat, 
A poch A poch arriba fins ella cuydadosa 

y son pit virginal li ha dcscotxat. 

Aquella tendra carta, sota Tescapulari 
sorpresa ha descobert, arran del cor, 

talment la Santa Verge fent de reliquiari 
d una penyora del primer amor. 

Al llantió que guarda la sòn de la donzella 

ab la suau claror que resplandeix, 
hi acosta'l dolç missatge tremolejant la vella 

y aquelles ratlles ab fadich llegeix. 

Mes i ay ! ja ses paraules que la passió caldeja 

la neu dels anys per ella va glaçar, 
y may sobre la vida hon la dissort cendreja 

la ilusió hi tornarà à guspirejar. 

— Son follies, digué, — y <1 Thora decidida 

al flam acosta Tenganyós escrit, 
mes al bell punt Tatura la veu adolorida 

d^aquell àngel de Deu alli adormit. 

Assobre d'aquell cor qu'emmela la ventura 

la carta un altra volta hi ha dexat, 
y en tant ab fonda pena aquestos mots murmura 

que'ls sospirs y'ls sanglots han ofegat : 

Digitized by 


i*' ♦Uf im^Art -!• *? JL.-- .1: z • »" '*. 
T•,r. irr.•.r li tiri ír. C'rnr:i. 


Digitized by 




i Ben fet ! 

Lo comte à caçar 
se'n va à la garriga : 
ja hi troba'l traydor 
que tant avorria. 

— i Ara'm pagaràs 

tes grans traydoríes ! — 
Tagafa pel coll, 
Tamorra à una alzina. 

Los ulls ja li trau, 
lo pit ja li estripa, 
ja li arrancai cor 
qu'encara glatía. 

Quan torna al castell 
à sos cuyners crida : 

— Posèume açò al ast, 
qu'es carn de valia. — 

Digitized by 



A taula, en plat d'or, 
lo cor hi servien: 
la comtessa diu : 

— i Quina carn més fina ! 

— Prenèune un bon tall 
per assaboriria. 

—No n'hi hà de mellor: 
£hon la comprarien? 

—La que jo he dexat 
ja'ls llops rhan pahida, 
qu'es carn del traydor 
que tant us volia. 

— Ay, lo meu marit, 
es tan esquisida 
que d'altra no'n vull 
tastar mentres visca.— 

Del menjador ix, 
à sa cambra's fica : 
al cap de set jorns 
de fam s'hi moria. 


Digitized by 


XXII. — DISCURS DE GRÀCIES, rfeZ) Jaume Massó 


Digitized by 


Digitized by 



Vol la costum que, aiicí com el president inaugura la fes- 
ta, un altre dels mantenedors la tanqui, encarregant-se 
aquest, en nom del Consistori; de pendre comiat de tots: 
noies, poetes, amadors de les lletres pàtries, autoritats, i d'en- 
dressar-los també un a reveure, com segur de trobar-nos en 
la festa de l'any següent. 

Els Jochs Florals mantenen un aplec d'usances que Is ins- 
tauradors varen acoblar; les més ens havien pervingut de 
Pantigor, algunes ells mateixos les introduïren ; perquè és lo 
cert que juntament am l'aspecte mig-eval de la festa, hi han 
actes que porten ben marcada l'imprompta del nostre segle. 
I aixís havia d'esser. 

Durant els primers temps de la restauració, els mantene- 
dors anaven comptant els anys: yirzw tenim dos! Ja n portent 
quatre! Ja hem arribat als dèu! deien; i en discursos i me- 
mòries i fins en poesies, se trasparenta a cada pas TorguU de 
la creixença, però sels endevina temerosos, i de tant anome- 
nar els anys que l'institució anava cumplint, se traeix com 
una greujosa inseguretat per la seva salut, la por de que 

Digitized by 



aquest arbre tant amorosament plantat hagués de emmalaltir 
al bo de la florida o de que per males ventades fos de soca i 
arrel arrebaçat. 

Més aquesta temença ja fa temps que s*ha esvait ! L'arbre 
té massa fondes les arrels i per més fort que vingués un ter- 
ratrèmol i Tajegués al sol de terra, ara la Uevor espargida 
ja és tanta que estan ben assegurades les cullites esdevenido- 
res. És el reviscolament de l'esperit català. 

Ara ja som molts, gaire bé la major partida dels que som 
aquí, que no havent aconseguit el naixement dels Jochs Flo- 
rals, els coneixem d'ençà que tenim ús de raó. L'hem vista 
cada any constantment rejovenir-se, al venir la primavera, 
aquesta simpàtica festa de les flors i de la poesia. Per nosal- 
tres ja és antiga coneixença, tota la vida n'hem sentit a par- 
lar; per nosaltres els Jochs Florals quasi tenen la força de la 
tradició. Els hem anat seguint, amb els seus alts i baixos, i 
els hem vist a travessar èpoques calamitosas, guerres, enve- 
ges i amenaces, apareixent nos sempre un cop l'any amb el 
bon temps. Tal com ens ha sigut trasmesa la institució, i pot- 
ser més enfortida, nosaltres la deixarem als qui vindran que 
l'han de rebre commoguts, amb un deix anyoradiç al recor- 
dar els primers esforços, i ens miraran com miren els pobles 
forts als qui han sigut els precursors de llur grandesa. 

I tots els qui han fet i els qui fem conscientment tasca de 
precursors, el fat vol que vinguem un dia o altre a donar el 
nostre cop d'espatlla, més o menys ferm, poc o molt robust, 
al sosteniment de l'edifici dels Jochs Florals. La llista és llar- 
ga de tots els que hi han treballat i ben divers el concurs 
aportat per cada hú, però quasi tothom hi ha dut el seu es- 
forç, car no cal altre mèrit, per arribar- hi, que 1 conreu deci- 
dit de la nostra llengua nacional i fins, de vegades, n'hi ha 
hagut prou am portar li una guspira d'afecció. 

La llengua ha sigut la salvació de la^ nacionalitat. Sens 
ella poc hauríem resistit el pes de tants afronts i desgracies 
com esmenta l'historia catalana dels darrers segles. Sinó ha- 
guéssim tingut la llengua, per més fort que s'hagués conser- 
vat l'esperit de raça, s'hauria hagut de consumir mancat de 
braó, i la flama del nostre caràcter i de la nostra energia 

Digitized by 



s'hauria anat apagant, apagant empaitada per un amo sens 
contemplacions, poc avesat a encaixar les mans ni al tracte 
d'igual a igual, que pega al indefens i, si 1 vent tomba, besa 
rastrerament la mà del fort. 

I tots, tots els catalans, fins els qui no se n'han preocupat, 
al acumular riquesa, al cercar la glòria, han sigut empesos 
per la força amagada de la llengua; on se vuUa que s'hagin 
trobat ella els ha sagellat am la marca de la diferenciació, 
perquè a tot arreu la nostra raça fos regoneguda, i els pocs 
que l'han escarnida i bescantada, a causa tal volta de llur 
curta comprensió, també l'han servida i no han pogut isolar- 
se del fet evident d'un poble que la parla d'un cap a l'altre de 
la nostra terra. A tots els catalans que conscientment l'han 
abandonada, ella els torna a agafar tard o d'hora, am grapa- 
da potent, i, un cop els té segurs, amorosament elsarredossa 
amb el seu ample i hermós mantell i com a generosa venjan- 
ça, sels fa seus obligant-los a adorar-la. Així mateix els cata- 
lans que la sort condueix en terres castellanes, tots ve un dia 
que tornen, sinó sempre les persones, tornen en esperit, però 
tots tornen a la mare pàtria, cadescú a sa manera, mercès 
sempre a la força de la nostra llengua. 

I com ha pogut atravessar tant grans perills? Per sa in- 
compatibilitat am la llengua castellana. A l'abundor de sons 
de la nostra, ens ha oposat una escassetat i rudesa de sons 
que ns és dura a la orella, i ara la llengua invasora comença 
d'anar reculant vençuda després de segles de fruir del favor 
dels governants. Encara nosaltres l'aprenem de nois a les es- 
coles, però de grans l'influencia poderosa del medi català 
ens obliga a reduir-nc l'ús o quasi a abandonar-la. Ella s'en- 
tomarà ign dia a les planures de Castella sense mai haver po- 
gut penetrar en el cor de les nostres montanyes, deixant-nos 
per tot recort un reduit nombre de mots en el vocabulari, de 
fàcil depuració, però havent trobat inexpugnable la fortesa 
de la nostra sintaxi que queda gaire bé sense macula des- 
prés d'un combat de quatre segles. 

En l'Edat Mitjana la teniem ben formada i ben nostra, 
responent a un poble de gran cultura, i ja que per la seva 
qualitat i bonesa ha sortit de tants perills i ha resistit vigo- 

Digitized by 



rosa durant el període de la decadència nacional i ha vist la 
separació del Rosselló, l'isolament de Mallorques» Tallunya- 
ment de Valencià i Pesquarterament de la propria Catalunya, 
aixequeu-la, poetes ! ara que la nació està en plena renaixen- 
ça, purifiqueu-la i estudieu-la, que la nostra superioritat ha 
d'esser real i veritable; mireu-la, car enèrgica i dolça i pre- 
cisa com és, està freturosa de llum i de bons aires. 

Aquí, an els Jochs Florals, hi han vingut de tots indrets 
els que Testimen! Els de Valencià ns hi han dut ullades d'un 
sol xardorós i reparador, els mallorquins, plens d' artistica 
correcció, ens han portat el llur bon tast, i fins els rossello- 
nesos, am tot i les dugués centúries que senten de dominació 
d'un poble de superior cultura, també han arribat commo- 
guts, més d'una vegada, an aquest gran aplec de les lletres 

Tots tornen pera la glorificació de la llengua, simbol de 
la nacionalitat catalana. 

Avant, conreadors del terrer, de les arts i de les lletres! 
Removeu en vostra pensa 1 caliu ample i assoleiat que us 
ofereix aquesta llengua que Is avis ens llegaren, que s'ha anat 
desenrotllant en mig i tot de sa decadència, car, a Tinversa 
d'alguns pobles que, sentint un semblant desig de revindica- 
ció, no tenen llengua propria que 1 representi, nosaltres en te- 
nim de llengua propria, i mai, mai ha deixat d'esser parlada i 
escrita pel seu poble perquè mai ha deixat de viure. 

La literatura castellana atravessa una decadència evident, 
ressentint-se del mal estar general de la nació espanyola; si Is 
ulls desperts dels pensadors d'Europa n'han apartat la mira- 
da, feu que per l'esforç de la vostra inteligencia l'endressin a 
Catalunya. ^ 

Ben pastada i coneguda la llengua, amb el desig d'assolir 
tota la perfecció possible, amb esperit modern i lliure, plens 
de sava catalana, enlaireu- vos, pugeu als cims, que per una 
cosa o altra la nostra terra està encreuada de montanyes. 
Allí dalt no us arribaran les pestilents alenades de la mares- 
ma, ni hi ha por que les nostres idees pateixin d'estagnació ni 
esquifiment. Els bons aires tot ho sanegen: elevades seran 
també les vostres idees. 

Digitized by 




• Feu que poguem dir am just orgull : " Així com posseeix 
la material riquesa, també s'aixeca Catalunya sobre algunes 
altres nacions per la seva riquesa intelectual. „ 
Mqrcès a tots. 

Digitized by 


Digitized by 





Convocatòria 17 

Llista de les composicions 19 

Acta de la festa 2^ 

I. — Discurs del Alcalde, D Bartomeu Robert 31 

II. — Parlament del President del Consistori, Rvni. D. Joseph 

Torras y Bages 35 

Ul,—Me//ioria del Secretari, D. Claudi Planas y Font ... 53 

IV. — yl ;;ior 5^«5 ^r//>'/, de D. Lluis B. Nadal 61 

V. — W5//i/;w, de D. Emili Coca 65 

VI. — Co/ii'^/«^^/J^/Vi, de D. Antoni Bo ri y Fon testà . ... 69 

VII. — Lo que diu la fulla, de D. Antoni Bori y Fontestà . . 73 

VIII. — L'hivern d Núria, de D. Guillem A. Teli y Lafont . . 79 

IX. — Lo darrer sospir, de D. Martí Genis y Aguilar ... 83 

X. — Independència, de D. Anicet de Pagès y de Puig. . . 87 

XI. — F/or^w^/Vz^ ^<?;w<i, de Mossèn Jaume Collell .... 93 

XIÍ. — ^/^oaíT/o, de D. Joseph Carner 99 

XllI. — Mon amich, de D. Anicet de Pagès y de Puig. . . . 103 

XIV.— 5wr5//w, de D. Manel Folch y Torres 109 

W.—En lloch sagrat, de D. Guillem A. Teli y Lafont. . , 113 

XVI. — 5t7/ií:// «Oüíi, de D. Marian Vayreda 119 

XVII. — Z,rt meva arquimesa, de D. Jacinto Capella 141 

XVIII. — K/í/íi/^^^rsa, de D.* Emilia Sureda 14^ 

XIX. — £t7 wwp/ti, de D. Lluis B. Nadal 151 

XX.— Z,W^r/f/<;ír/«í7, de D. Manel Folch y Torres .... 1^5 

XXI. — Cor fidel, de D. Anicet de Pagès y de Puig . . . . 159 

XXII.— Z)/'5<rz/r5 í/t' ^r<j^iV5, de D. Jaume Massó Torrents. . . 163 

Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


Digitized by 


' 3 2044 035 991 470 

Digitizèd by 


'>.?/* <>